Anna Roca: “A través de la il·lustració científica un infant podrà entendre l’animal que hi apareix igual que si el veu a través d’un altre mitjà o la realitat”

Estrenem el mes de juny amb una il·lustradora científica i infantil (Reus, 1993)

Dius que et dediques a la il·lustració científica i infantil. Què és el més difícil d’intentar explicar amb dibuixos com és un animal concret a un/a nen/a que no l’ha vist mai?

A través de la il·lustració científica un infant podrà entendre l’animal que hi apareix igual que si el veu a través d’un altre mitjà o la realitat. Si a més, aquesta imatge va acompanyada d’un text tècnic i divulgatiu, per a un nen serà modificat per un de més gràcil i entenedor, enfocat als seus coneixements i l’edat.

A més d’il·lustrar animals, què més t’agrada dibuixar? Amb què et sents molt còmode, també?

A vegades tinc moments en què vull esbargir-me de tantes hores de concentració. M’agrada agafar el llapis i fer dibuixos còmics del canari de la família o fer esbossos ràpids de persones que veig, amics, gent important, etc. Em sé adaptar i em resulta còmode dibuixar dinosaures, dracs, éssers inventats o personatges d’estil anime. Tot depèn de com em sento i del dia que tinc.    

Hi ha algun il·lustrador o il·lustradora que sigui referent per a tu? Quin/a?

Ui! Hi ha una llarga llista d’il·lustradors científics naturalistes: Paschalis Dougalis, Carl Brenders, Lars Jonsson, Killian Mullarney… i els meus principals referents d’aquí Catalunya, en Carles Puche i el Toni Llobet! En la il·lustració infantil són per a mi l’Albert Asensio, en Roger Olmos i la Julie Mellan.    

Has participat en exposicions, has il·lustrat alguns llibres… Ens podries revelar en quin projecte estàs treballant actualment? Tens alguna idea que et volti pel cap i que t’agradaria fer realitat?

Actualment estic centrada en alguns encàrrecs de particulars que em deixen temps per experimentar i profunditzar en la il·lustració digital. Tinc algunes idees vagues basades en una sèrie d’il·lustracions que girin al voltant d’una espècie d’animal però que pel moment ja veuré com encaminar-les.

Recomana’ns un llibre científic il·lustrat.

Més que llibre il·lustrat, sóc més de guies de camp, com per exemple la versió actualitzada Aves de Europa” de l’any 2008 amb 1.700 il·lustracions captivadores d’en Paschalis Dougalis. Va ser un dels primers llibres que em va fer submergir en aquest món tan fantàstic fa una colla d’anys.   

Quin seria el primer consell que donaries a algú que s’inicia en el camp de la il·lustració científica?

Doncs aconsellaria que, primer de tot, deixés de banda la imatge que té concebuda sobre allò que es va a dibuixar i se centrés en observar detingudament les seves característiques tant si és un element natural com un fòssil, planta o una ala d’ocell com si és a partir de fotografies o vídeos de referència. Conèixer l’animal, la planta o un altre element és clau per aprendre a esbossar i observar el seu volum, les llums, la textura…

Hi ha algun animal pel qual tinguis especial predilecció? Per què?

No tinc cap animal predilecte perquè la gran majoria m’agraden, menys alguns insectes. Però si em decanto per alguns serien, en primer lloc, tota classe d’au, també els llops, les guineus i qualsevol felí tant salvatge com domèstic! Per què? De petita quan anava al tros amb la família sempre m’amagava en algun racó, pujava als olivers i observava els moixons desprevinguts com volaven o s’alimentaven. Em tenien intrigada! I la fal·lera per la resta d’animals em ve de les infinites hores que em passava mirant documentals d’animals salvatges, era totalment hipnòtic i encara ho segueix sent.    

Com veus la il·lustració a Tarragona?

Tot i que se li estigui donant veu i s’estiguin impulsant iniciatives a través de l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona com a sortida laboral, la situació continua sent difícil, ens falta promoció en tots els camps de la il·lustració. Els encàrrecs a particulars no són suficients per sobreviure i ens acabem buscant la vida per un altre camí que no té res a veure amb la nostra professió. Tothom et pot dir que el que fas és molt bonic però molta gent no valora les infinites hores que hi ha al darrere de treball i per necessitat moltes vegades acabem acceptant encàrrecs per un preu més precari. Aquí no ens trobem de la mateixa manera que a Barcelona, si volem anar a fires d’il·lustració, activitats, cursos, etc. Tot es troba allà, ens veiem abocats a desplaçar-nos cada dos per tres i si l’economia ho permet… Des de que vaig descobrir l’associació la cosa comença a posar-se en marxa però encara ens queda un llarg camí per recórrer.

 

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals, a InstagramFacebook i Twitter.]
 
Entrevista: Laia Marín 
Il·lustració: Anna Roca

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>