Maria Moss: “Amb la meva música vull transmetre força, energia i positivitat”

Aquesta cantant i ballarina tarragonina ha aconseguit un ressò massiu, amb les seves darreres cançons, i ha col·laborat amb Cher, com a entrenadora vocal

Maria Moss (Tarragona) és cantant i ballarina. Després d’estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili (URV), va viatjar a Londres, on va cursar estudis musicals a la University West of London. Les seves darreres cançons han tingut un ressò massiu, i recentment també ha treballat amb l’artista Cher, com a entrenadora vocal.

D’on creu que li ve la passió per la música?

Jo no vinc d’una família de músics, però de petita ja cantava i ballava cada dia. Vaig decidir, molt d’hora, que volia ser cantant. De fet, la meva mare explica que cap als 4 anys ja ho afirmava.

 Quan i com va decidir anar-se’n a Londres?

Primer vaig fer cap uns mesos a Madrid, mentre estudiava, i quan va esclatar la crisi econòmica, vaig anar-me’n a Londres, un lloc ple d’oportunitats en el món de la música. En aquell moment, jo volia cantar en anglès, i volia obrir-me camí en la indústria musical. Vaig pensar que seria una molt bona experiència, i me n’hi vaig anar sola, sense cap tipus d’ajut.

Com viu la situació actual, provocada per la COVID-19, de Londres estant? Entenem que ha afectat de ple la teva professió…

Sí, m’han cancel·lat festivals, concerts, sessions de gravació i composició… Aquí s’ho prenen més a la lleugera, molta gent surt al parc, passeja pel carrer sense mascareta ni guants i queda amb els amics. Jo prefereixo continuar a casa, dedicar el temps a cuidar de mi mateixa i intentar ser productiva. El món de la música està patint molt. Jo tinc moltes ganes de pujar de nou a un escenari, i sé que hi tornaré amb més força.

Una de les seves cançons, “Gold”, anima la gent a creure en un mateix.

Vaig escriure “Gold” per inspirar els altres. És una cançó, de fet, que neix en un moment personal de molts interrogants. Volia que acompanyés la gent quan ho estiguessin passant malament, o quan els faltessin ànims per mirar endavant. Amb la meva música vull transmetre força, energia i positivitat.

En el món que vivim, on sembla que hi ha una competició a les xarxes socials per veure qui és més feliç, crec que és important ser honest amb un mateix. No passa res si un admet que no està bé i cerca ajuda. Soc del parer que hem d’intentar millorar cada dia, i això comporta analitzar tant els aspectes positius com els negatius. No és còmode, però et permet evolucionar.

Darrerament ha tingut ocasió de treballar amb l’artista Cher. Hem vist un missatge en el qual ella destacava molt el seu suport, per poder cantar en llengua castellana “Chiquitita”. Com valora l’experiència?

Ha estat un somni fet realitat. Jo em considero, abans que res, artista, i per a mi el rol de vocal coach és secundari, però amb ella vaig fer una excepció, perquè la Cher és un gran referent. Em va fer molta il·lusió la seva piulada. És fantàstic quan algú com ella aprecia els teus esforços i la teva dedicació.

Hi vaig col·laborar el novembre de l’any passat, quan la Cher va venir a Londres. Des del primer moment ens vam avenir molt bé, així com amb el productor Mark Taylor. Vam riure molt, plegades, perquè, mentre ella cantava jo pronunciava exageradament, al seu davant, i em mirava la cara. Quan feia bé, xocàvem les mans. És una persona molt treballadora, simpàtica i perfeccionista. Ah, i molt acollidora.

Després d’aquell encàrrec, ella va tornar a Malibú, on resideix, i ara treballem per Skype. Ha estat molt bonic veure la seva evolució. La Cher no parla castellà, i mai no havia cantat en aquest idioma, així que li vaig explicar els principis fonètics i el significat d’allò que cantava a cada moment. Calia que pogués cantar amb emoció, i el cert és que jo estic molt contenta amb els seus resultats.

Quines funcions exerceix un entrenador vocal?

L’entrenador vocal és un mentor que s’adapta a les necessitats de l’alumne o client. És un entrenador que instrueix cantants per tal que millorin la seva tècnica de cant, i que cuidin i desenvolupin la seva veu. També és molt útil per preparar la interpretació d’una cançó.

Durant aquests anys de carrera musical, ha fet de lletrista per a d’altres artistes, oi? Te les deus sentir, en bona part, teves, aquestes cançons, no?

Sempre m’ha costat molt desprendre’m de les cançons, però últimament composo sense pensar per a qui serà la cançó, i això m’ajuda a ser més creativa.

També ha cantat en tallers de música a les unitats de Pediatria i d’Alta dependència del Chelsea and Westminster Hospital i el St. Mary Hospital de Londres, oi?

Sí, en les meves estones lliures m’agrada cantar per als nens que es troben ingressats a diferents centres hospitalaris, i així continuar difonent el meu missatge d’autosuperació i valentia. He après que hem de ser agraïts, amb el que tenim, i amb la nostra salut.

Com ha viscut la popularitat d’una altra de les seves cançons, “Viva la vida”?

Va ser inesperat. Vaig arribar a les 85.000 reproduccions a Spotify, i a més de 100.000 a totes les plataformes digitals. És una cançó dinàmica, ballable i amb molt bona energia. Vaig composar-la per oferir un missatge d’autosuperació i alegria, i la vam treballar amb el productor Marco Dalla Villa, que ens va ajudar a atorgar-li un so més comercial.

I quins projectes de futur té en ment?

D’aquí poc, sortirà una cançó que he composat sobre l’amistat. Ara estic preparant també uns singles col·laboratius amb altres artistes i productors, que també sortiran a la llum aviat. Després, també vull divulgar les meves cançons en solitari. Havia de treure “Superwoman” al març, però hem preferit esperar que passi la urgència sanitària per la COVID-19.

Text: Enric Garcia Jardí

Fotografies: Cedides

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>