Assaig del Ball de l'Àliga. Foto: Enric Garcia Jardí

Caliu tecler amb els aliguers

Les entitats del Seguici Popular, com l'Àliga, fa setmanes que ja es preparen per Santa Tecla

Logotip del 'Fet a Tarragona'Als jardins de la Casa de la Festa ja s’intueix l’arribada imminent de les festes de Santa Tecla. Dies abans que la Crida, els Onze Morters i la Tronada de rigor donin el tret de sortida protocol·lari de la Festa Major, són diverses les entitats del Seguici Popular que aprofiten espais de la ciutat com aquest per començar a fer caliu tecler i que els seus integrants recuperin sensacions com a portadors o balladors. En el cas concret dels aliguers, aquest vespre de dilluns representa el seu tercer assaig. Malgrat que la majoria són gent experimentada, que duu moltes cercaviles a les espatlles, sempre aprofiten aquestes dates per carregar l’Àliga. “És la nostra manera d’exigir-nos una miqueta” explica Oriol Sánchez, que porta set anys a l’entitat, i quatre com a portador. També és l’excusa perfecta per retrobar-se amb la resta de companys.

Tal com rememoren els més veterans, anys enrere, abans que la Casa de la Festa esdevingués una realitat tangible, havien assajat en emplaçaments de la Part Alta com l’esplanada de l’Antic Escorxador, l’entrada de l’actual Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la plaça que es troba just al seu davant, damunt del pàrquing Jaume I. Recordo amb certa nitidesa haver-los vist a l’esplanada de l’Antic Escorxador, farà potser uns deu anys. En diverses ocasions havia coincidit el final d’assaig de la Mulassa Petita amb l’inici del dels aliguers, i alguns nens, com servidor, ens embaladíem observant els moviments elegants de l’Àliga. “És una peça molt ballable”, reconeix Sánchez, que també afirma que “dóna molt de joc, sobretot perquè tens les cames al descobert”.

Durant l’assaig sonen pasdobles com El BequeteroPaquito el Chocolatero i El Patumaire. Fins i tot escoltem l’Amparito Roca, sortosament quan encara no hem tingut temps d’avorrir-lo. Cadascú fa ballar l’element a la seva manera. Són molts els partidaris de portar l’Àliga una mica “tirada cap enrere”, amb una posició que, vista des de fora, li dóna un caràcter majestuós, fins i tot altiu. Tots, això sí, sempre duen les cames una mica flexionades. No pots anar rígid com un pal. La majoria asseguren que la clau és trobar “el punt d’equilibri”. En aquest sentit, reconeixen que la col·locació de les espatlles és molt important.

Assaig dels aliguers. Foto: Enric Garcia Jardí

Després de cada ball, dos portadors s’acosten a la peça ràpidament i la sostenen perquè es pugui efectuar el canvi de ballador. Hem de tenir present que la bèstia, a diferència d’altres elements, no disposa de potes. Quan volen reposar, li col·loquen uns cavallets. Els assajos, però, són força dinàmics, i solen completar tres rondes per portador.

Pel que fa al pes, asseguren que es troba al voltant dels 86 o 87 quilos, aproximadament. Em pregunto si he estat massa insistent amb les preguntes quan decideixen que experimenti jo mateix la sensació de ballar-la. Intento resistir-me. Que no podré, els dic. Ja és massa tard. Al cap d’un instant me n’adono que em trobo amb la faixa col·locada i endinsant-me en les entranyes de la bèstia. Em costa força carregar-la. El pes se me’n va excessivament cap endarrere, cal fer força de braços. Joan Miquel Rovira, en actiu des de 2008, ja m’havia avisat, minuts abans, assegurant-me que “has de treballar de tríceps i bíceps”, perquè la peça es carrega amb els braços alçats. Al cap d’uns pocs segons surto. L’experiència, sens dubte, ha estat fantàstica.

Comptes els dies perquè arribi Santa Tecla”, explica Albert Puñet. Ell porta tres anys d’experiència com a aliguer i assegura que com a tal sent “il·lusió i responsabilitat”. “L’experiència de portar l’Àliga a l’esquena és brutal”, afegeix. La bèstia, construïda pel ferrer Antoni Mas —vila-secà, autor, entre d’altres, de la Torre dels Vents—, és un dels elements més estimats del Seguici. Els dies 22 i 23 setembre lluiran la peça pels carrers de la ciutat, i la nit del 21 els espera una feina més organitzativa.

Dijous 5 de setembre tornaran a fer el mateix, i segons Pitu Rovira, vocal de l’Àliga, encara faran “un parell més d’assajos” abans de Santa Tecla. Això ja s’acosta. Els deu vestits dels aliguers ja esperen el seu moment. Tothom espera el seu moment. Tothom espera la Festa!

Text i fotos d’Enric Garcia Jardí

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Articles relacionats