Cultura popular

D’alumnes aplicats a ferotges diables

Repassem la recuperació del Ball de Diables de Tarragona, que enguany compleix 30 anys
10/09/2013
El Ball de Diables de Tarragona per Santa Tecla de 1985. Foto cedida pel Ball de Diables de Tarragona

És el curs 1982-83 i ens situem a l’aula de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona, on l’aleshores professor Josep Bargalló imparteix Literatura Catalana a tercer de BUP. Durant el curs els alumnes analitzen diferents obres, fins que topen amb La família dels Garrigas, la novel·la de Pin i Soler que inclou el cèlebre capítol que fa una vívida descripció de les festes de Santa Tecla de mitjan segle XIX. Fruit d’aquella lectura, dos joves estudiants, Jordi Bertran i Pep Blay, fan un petit inventari dels balls parlats de la festa major tarragonina. Aquell treball va ser, en certa manera, la guspira que va permetre la recuperació del Ball de Diables de Tarragona, efemèride de la qual es compleixen 30 anys.

Van confluir diferents escenaris“, matisa Bertran. “La ciutat vivia una gran efervescència, Santa Tecla ja anava guanyant protagonisme i, fins i tot, l’any 1980 va acollir el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú. Fins que l’any 1983 un grup ens desplacem a Vilafranca del Penedès per veure les Festes de Sant Fèlix i allí es concreta la proposta de recuperar el Ball de Diables“, afegeix. Començava aleshores un any intensíssim.

El nucli d’aquell grup de joves va començar a parlar amb els responsables d’altres balls de diables de l’entorn, com el de Vilanova, el de l’Arboç, el de Reus o el del Vendrell, per donar-se a conèixer dins aquell món i agafar-ne els elements més interessants. Paral·lelament va començar la recerca històrica. “Ràpidament ens vam adonar que el material documental existent era insuficient per fer una reconstrucció històrica exacte“, explica Bertran. Així, per exemple, els únics diables tarragonins dels quals hi havia imatges era el diable que acompanyava el Ball de Dames i Vells, el vestit del qual estava confeccionat a Reus, on van anar a buscar els patrons.

Fins i tot en un primer moment tampoc tenien la certesa que els diables tarragonins fossin un ball parlat. No va ser fins molts anys després que es va trobar un parlament de 1833. “Tot el que vam intuir ho vam encertar“, confessa Bertran. A l’assemblea constituent es va aprovar la participació activa de les dones, fet força destacable si es té en compte la presència encara molt residual de la dona a la festa de la ciutat. Aquell grup de joves d’entre catorze i divuit anys ja s’havia estès del Pons d’Icart al Martí Franquès, amb la Colla Jove i la Parròquia de Sant Joan com a nexes d’unió.

Toni Torrell pintant els vestits del Ball de Diables de Tarragona el 20 de juny de 1984. Foto cedida pel Ball de Diables de Tarragona

Enric Garriga és un dels pocs diables presents en aquella assemblea que encara continua avui, trenta anys després, en actiu a l’entitat. Va ser ell qui va proposar al ferrer vila-secà Antoni Mas que confeccionés els ceptrots dels nous diables. “Ens va fer autèntiques escultures!“, exclama Garriga. Un altre Antoni, Torrell, fou l’encarregat de pintar manualment els primers vint-i-dos vestits del Ball, que abans havien estat cosits per les mares d’aquells joves amb empenta però sense traça per a la costura. Per finançar aquests encàrrecs l’entitat va aconseguir diners venent castanyes per Tots Sants i loteria de Nadal, a més de sol·licitar una subvenció a la Generalitat.

L’any 1984 l’entitat ja va aparèixer com a comparsa de Carnaval, però els diables buscaven un primer marc per llençar les primeres carretilles en públic. L’oportunitat va arribar l’agost de 1984, en una sortida assaig emmarcada en el cinquè aniversari de la Colla Jove. Aquell dia només van sortir la meitat dels integrants, i l’encenedor i els timbalers encara anaven vestits de carrer.

Va ser el preludi de la primera sortida del Ball de Diables de Tarragona per a la Cercavila de Santa Tecla. No va ser un dia fàcil. “La gent no estava acostumada al foc i es queixava. Els botiguers, que lògicament encara no protegien els comerços amb cartrons, protestaven perquè les espurnes els embrutaven els vidres dels aparadors“, remarca Garriga. “Els diables obríem la cercavila i vam ser ser els últims en arribar a l’Ajuntament. La resta d’entitats del Seguici, amb les quals la relació no era molt fluïda, ens van avançar“, destaca per la seva banda Bertran.

Ja en aquella primera Santa Tecla els Diables van oferir els seus versots, carregant amb força contra tot i tothom i amb un llenguatge expressament barroer. A proposta d’Alfred Fort, aleshores tècnic de Festes de l’Ajuntament, la Mercè va viure el seu primer Correfoc, en què també van participar els diables de l’Arboç i el Vendrell i els dracs de la Gornal, Santa Margarida i els Monjos i Banyeres del Penedès. L’any següent els veïns del Cós del Bou van impulsar la sortida del Drac de Sant Roc i el 1986 el mateix Ball de Diables va promoure la creació de l’Àliga. El foc i la rauxa ja estaven instal·lats a la ciutat.

Text de Jordi Suriñach
Fotografies cedides pel Ball de Diables de Tarragona

El Ball de Diables a l'Entrada del Braç de 1989. Foto cedida pel Ball de Diables



2 Comentaris

  1. Jaume
    11/09/2013 Respon

    Ei, que jo també sóc encara actiu, encara que sigui poc! :D

Deixa un comentari