La Colla La Bóta converteix el Teatre Metropol en casa mortuòria i vetlla del fèretre del Carnestoltes

Colla La Bóta: fidels als seus orígens

Des de fa 26 anys aquesta comparsa continua apostant per la crítica i l'humor

– Et va bé parlar ara?
– Doncs truca’m millor d’aquí a una estona, que estic acabant d’escollir els taüts…

La conversa, real, no té res de luctuosa. L’Hèctor de la Salud, president de la Colla La Bóta, dedica les primeres hores del dilluns a recollir els taüts en els quals reposaran l’endemà el Carnestoltes i la seva Concubina durant la particular vetlla al Teatre Metropol. Segurament no és la tasca més grata del món, però les persones que estan al capdavant de les entitats es troben, de vegades, en situacions impensables.

La Colla la Bóta, fundada fa 26 anys, és una de les comparses més veteranes de la ciutat i des d’aleshores s’ha mantingut fidel al seu esperit irreverent. Avui en dia és molt fàcil identificar-los a la Rua del Lluïment, sense necessitat de fixar-se en els penons, perquè continuen apostant per la crítica abans que els vestits espectaculars i les coreografies. “Nosaltres fixem el tema, enguany les retallades –explica de la Salud–, però després deixem que cadascú marqui la seva identitat. Per exemple, qui anava de bomber es va presentar amb la manguera retallada. Ens agrada sorprendre’ns a nosaltres mateixos quan ens trobem abans de la Rua”.

De la Salud té clar que “la competició ha provocat aquesta evolució cap a la ploma, que no és gens criticable, ni de bon tros. Ara bé, nosaltres tenim clar d’on venim i continuem apostant per la crítica”. És ben conscient que amb el format actual mai guanyaran un premi “però per a nosaltres la repercussió que obtenim sempre als mitjans de comunicació ja està molt bé”.

La presència activa de la gent de la Bóta al Carnaval arrenca cada any abans de la Rua, ja que el Dijous Gras són els encarregats de vendre al centre de la ciutat la tradicional coca de llardons, en una de les estampes més típiques d’aquesta festa. El lema d’enguany ja era tota una declaració d’intencions “No som traficants però tenim la millor coca!

I l’últim dia del Carnaval són els organitzadors i actors protagonistes dels actes del Dol i l’Enterrament, des del repartiment d’esqueles satíriques al matí fins al dol exagerat de la nit, passant per la vetlla més divertida a la tarda (taüts inclosos). Una trentena de persones participen en aquesta peculiar jornada, entre ploreneres ataviades amb vestits d’època, monges, capellans i guàrdies civils. Jornades com aquesta sempre deixen anècdotes, com recorda Hèctor de la Salud: “Cada any acostumem a visitar l’alcalde per emprenyar-lo una mica. L’any passat li vam regalar unes capses de cartró per a les mudances, perquè crèiem que perdria les eleccions”. “No ens guanyarem la vida com a vidents”, afegeix.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Articles relacionats