Un himne és una composició que exalta ideals i sentiments. És, també, una lloança a una institució, un poble o un esdeveniment i acaba convertint-se en un símbol. Per això, des d’aquest any, el Carnaval de Tarragona en té un. «Perquè en aquest any on tots ens sentim tan buits, potser era el moment de fer un himne», expressa l’artista tarragoní Carles Carrasco. Ell ha estat el compositor de «Compàs Emmascarat», una cançó que ha elaborat amb l’ajuda dels membres del seu grup, Mr Jäck.

«L’encàrrec de l’Ajuntament em va fer molta il·lusió perquè amb el carnaval tinc un vincle molt especial», expressa Carrasco. Ha format part de la comparsa Disc 45, l’any 2018 va ser jurat de la Disfressa d’Or i l’any 2019 la va presentar. A més, reconeix que «a casa som molt de carnaval», una tradició que segueixen tant en l’àmbit festiu com en el gastronòmic, i a cavall entre els costums de Vilanova i la Geltrú i Tarragona. «Malgrat que al carrer no puguem sortir, seria bonic que tothom conservi la tradició a casa», defensa Carrasco, amant de la merengada vilanovina i el xarró tarragoní.

És precisament aquesta passió per la festa la que va provocar que Carrasco escrigués la lletra ràpidament. «En menys d’una hora la tenia feta. Em vaig nodrir de sentiments. El Carnaval és explosió, focs d’artifici i ritme, i això és el que he intentat plasmar», revela. A més, també hi ha entrat l’estil que l’artista domina a la perfecció: una barreja entre òpera i rock, amb guitarra elèctrica però també notes de piano clàssic. «Crec que està a l’altura del Carnaval de Tarragona, que té un nivell artístic altíssim», recalca.

Carles Carrasco durant l’actuació al Teatre Tarragona el passat divendres.

Tot i que Carrasco ja no es disfressa «perquè la meva feina m’ha fet disfressar-me massa», conserva la il·lusió carnavalesca de les persones que fan possible la festa. «M’emociono quan veig els membres de les comparses, perquè recordo el que jo sentia quan era petit. No sabies si suaves o tenies fred, però tenies clar que el Carnaval era per pintar-se, disfressar-se, ballar i el que calgui», defensa. Estrenar la cançó, però, ha provocat en l’artista una gran satisfacció. «Vaig escoltar-la a Tarragona Ràdio per primera vegada i vaig fer una cara d’emoció de nen petit que feia temps que no tenia», assegura Carrasco.

El seu desig és que l’himne soni cada any. «Si veig una comparsa ballant-lo al 2022, hauré complert un somni», diu. Caldrà esperar perquè això passi però, de moment, ja ha pogut interpretar-lo amb els seus companys Marc Naranjo, Joan Fàbregas i Kasper Alexander al Teatre Tarragona. Va ser aquest divendres, durant l’estrena del documental que commemora els 40 anys del Carnaval de la ciutat.

carles carrasco

Carles Carrasco a la Tarraco Arena Plaça, espai on s’hauria celebrat aquesta setmana la Disfressa d’Or.

«Però amb això no n’hi ha prou, el que volem tots és que la festa torni al carrer!», lamenta des de la grada de la Tarraco Arena Plaça, espai que es prepara per a les eleccions d’aquest diumenge i no pas pels actes de Carnaval. La pandèmia dictaminarà si l’any vinent el confeti, les plomes i les disfresses tornen a envair els carrers. Mentrestant, però, el «Compàs Emmascarat» servirà per transportar-se mentalment al bell mig de les comparses. Allà on la sang bull al ritme de la música.

Text: Carlos Domènech Goñi
Fotografies: Carlos D.G i Manel R. Granell

Etiquetes: ,