Un pagès, Andreu Vila (Tarragona, 1955); una modista, Paqui García (Almeria, 1951), i un dissenyador, Javier Palacios (Tarragona, 1994). Tots tres són tarragonins amb perfils totalment diferents però una cosa en comú: la passió pel Carnaval de Tarragona. És gràcies a la tasca altruista d’aquestes persones —n’hi ha moltíssimes més— que el Carnaval de la ciutat creix en qualitat. Treballen a l’ombra, durant gairebé tot l’any i ho donen tot amb les seves comparses perquè la festa llueixi com cal. «Perquè està clar que el que tenim ara no té absolutament res a veure amb el que hi havia fa vint anys. Les plomes ho han canviat tot», asseguren Vila i García, tots dos veterans de les comparses Cayo Largo i Disc 45, respectivament.

Les funcions dels tres protagonistes d’aquest article són imprescindibles perquè la seva comparsa estigui a l’altura de les circumstàncies. Vila, per exemple, és pagès i per Carnaval aporta una de les seves eines més valuoses: el tractor. «Tinc un John Deere i fa més de vint anys que arrossega la carrossa de Cayo Largo», diu somrient i orgullós mentre passeja Ramón y Cajal amunt. La seva tasca se centra en la posada a punt de la carrossa, els generadors i les connexions elèctriques perquè llums i música funcionin. «Ara bé, no em disfresso, perquè per anar amb el tractor necessito roba còmoda», revela.

Paqui García i Andreu Vila durant el passeig per l’Avinguda Ramón y Cajal.

La passejada continua. Ramón y Cajal és el punt on tradicionalment començava la Rua de Carnaval, però la pandèmia farà impossible que les plomes, la música i el ball envaeixin els carrers. «Per una part estic molt trista, però per altra banda, la veritat és que he desconnectat. I m’ha anat bé». Són paraules de la Paqui García. Ella és modista d’ofici i integrant de Disc 45. «Des de fa quasi trenta anys!», subratlla. La seva tasca a la comparsa és el disseny i creació de les disfresses. De fet, ajusta els vestits a cada persona i poleix el més mínim detall. Per les seves mans han passat centenars de disfresses. «Juraria que l’any 2020 en vaig fer gairebé cent, tot depèn de quanta gent s’apunti», assegura. La primera disfressa que va crear era amb la temàtica de pirates. «Però allò eren coses fàcils, planes, senzilles. La complicació ha arribat en els últims sis o set anys, els vestits ja no tenen res a veure. Però tot i així, hem guanyat la Disfressa d’Or», se sincera García, que va poder veure com l’any 2020 els seus es feien amb la victòria.

Una de les persones que s’ha incorporat al món carnavalesc en aquesta darrera etapa és Javier Palacios. Forma part d’Aerodance, «la comparsa del meu barri», expressa. Hi va entrar fa set anys i en fa cinc que és l’encarregat de dissenyar les disfresses. L’any 2018, per exemple, va ser l’artífex de la disfressa amb temàtica de cérvol que va guanyar la Disfressa d’Or. «Sempre m’ha agradat l’art, i el carnaval és una mostra artística més. De fet, haver-me iniciat en el disseny de vestits m’ha animat a dedicar-me professionalment a això», assegura Palacios, que ha estudiat Belles Arts a Barcelona. Ell és l’encarregat de fer un primer esbós de la disfressa i entregar-lo als seus companys, per tal de polir el disseny i començar a elaborar-lo. «Sempre fem la primera pluja d’idees quan acaba el darrer acte del Carnaval, perquè és quan estem més motivats. Aquest any, però, ens ho prenem amb calma…», acaba dient.

Javier Palacios amb una de les disfresses que ell mateix ha dissenyat.

Vila, García i Palacios esperen poder retrobar-se amb el Carnaval de Tarragona l’any vinent. «El que desitgem és que acabi la pandèmia!», expressen. Abans, però, es posaran a treballar perquè la seva comparsa segueixi creixent. Perquè malgrat la bona relació que s’ha demostrat durant el passeig, la competència és «real». «Evidentment que volem que guanyin els nostres», se sinceren. Tot i això, tenen clar que aquesta competitivitat només significa una cosa: incrementar el nivell del carnaval de la ciutat.

Text: Carlos Domènech Goñi

Fotografies: Antoni Coll, Carlos D.G i cedida

Etiquetes: ,