L’hidrogen verd és un combustible. Es produeix amb aigua i la força d’energies renovables. Serveix per emmagatzemar energia, alimentar indústries com la química o la petroquímica i també vehicles, a més de ser una gran font calorífica. «I el millor de tot: per generar-lo només necessites sol, vent i aigua, i d’això en tenim un munt!». Són les paraules de Jordi Cartanyà, químic, professor de la URV i coordinador de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. Aquest és l’ens que s’ocuparà d’aglutinar tots els agents que integren la cadena de valor de l’hidrogen verd «per impulsar el coneixement, la producció i la implementació d’aquesta alternativa energètica al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre», detalla Cartanyà.

L’Ajuntament de Tarragona és una de les institucions que s’ha unit a la plataforma. «Des de fa mesos, la nostra preocupació per l’hidrogen verd s’ha concretat en visites i contactes amb altres territoris. Des d’un pla local, els nostres projectes van dirigits tant a la generació d’hidrogen verd, amb aprofitament d’aigües depurades i del producte de la valorització energètica; com dels usos en serveis municipals, de manera incipient en mobilitat amb la renovació de la flota municipal d’autobusos, neteja i altres vehicles de l’Ajuntament», manifesta l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà.

Les xifres són clares amb què comportaria l’arribada de l’hidrogen verd a la demarcació. Jordi Cartanyà recalca que «indústries com la petroquímica utilitzen entre 8 i 10 tones per hora d’hidrogen». Es tracta, però, d’hidrogen «gris», que és com s’anomena tècnicament a l’hidrogen que es produeix amb mecanismes que generen CO2. «Per tant, generar hidrogen verd, fet amb energies renovables, significaria reduir moltíssim la carbonització del territori», subratlla el químic.

La indústria petroquímica serà una de les grans protagonistes en la transformació energètica amb l’hidrogen verd.

Les directrius europees han marcat la implementació de l’hidrogen verd com a eina cabdal en la lluita contra el canvi climàtic. «La Unió Europea ha apostat clarament pel Hidrogen Verd perquè entre d’altres coses soluciona un dels problemes més importants de les renovables: l’emmagatzemament de l’energia produïda», destaca Pau Ricomà. A més, l’alcalde de la ciutat té clar que «els beneficis seran directes en la salut de les persones pel descens de la contaminació, i també per evitar l’escalfament, sobretot l’augment de la temperatura i el nivell de l’aigua del mar, factors molt sensibles a les zones litorals com Tarragona».

Els avantatges d’aquesta alternativa energètica també passen per la mobilitat i el consum energètic a casa. «L’hidrogen verd pot ser combustible per vehicles, de fet diverses marques l’estan fent servir, i també serà útil per escalfar les cases, per exemple. El seu poder calorífic és tres vegades major que el del gas natural», assegura Jordi Cartanyà. «És una autèntica revolució social i econòmica que es farà progressivament», afegeix.

Les particularitats geogràfiques del territori tarragoní —en la cruïlla entre els eixos de l’autopista del Mediterrani i l’Ebre—, sumades a l’experiència en la indústria energètica —amb centrals nuclears, parcs eòlics i refineries— i el potencial solar del clima mediterrani, converteixen les comarques del Camp i les Terres de l’Ebre en privilegiades. A més, la Unió Europea concedirà subvencions en aquest àmbit, que passaran per infraestructures, desenvolupament tecnològic i també formació de professionals.

«El moment és històric. L’obtenció d’aquests recursos i la possibilitat d’esdevenir Vall de l’Hidrogen és gairebé imprescindible pel conjunt de comarques tarragonines», diu clarament Pau Ricomà. Tot i això, Cartanyà alerta que es tracta d’una «carrera de fons». Ara per ara, l’ús de l’hidrogen verd en vehicles s’ha començat a veure generalment en països asiàtics, malgrat que a Madrid ja existeix la primera estació de servei d’aquest element. L’objectiu que s’ha marcat la Unió Europea és equilibrar el canvi climàtic l’any 2050. «Per això, Tarragona ha de ser una regió clau en infraestructures els pròxims deu anys», acaba dient Cartanyà.

Text: Carlos Domènch Goñi

Fotografies: AEQT i cedides

Etiquetes: , , ,