Constructores de pau

La colombiana Genith Quitiaquez és una persona amb les idees molt clares. Des de la Coordinación Nacional de Mujeres Indígenas de Colombia (CONAMIC), organització que reuneix representants pertanyents a deu ètnies diferents del país, i el col·lectiu de pensament Dones, Pau i Seguretat, treballa al voltant de diverses iniciatives sobre justícia indígena i la construcció de la pau des d’una perspectiva de gènere, a la vegada que assessora en temes ambientals. En el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, l’activista ha ofert aquesta setmana una xerrada a l’alumnat dels graus superiors d’Integració Social i Animació Sociocultural de l’Institut Vidal i Barraquer de la ciutat.

Quitiaquez, agrònoma i professional de dret propi i legislació indígena, referma que “la defensa del nostre territori és un treball vocacional que realitzem des del col·lectiu”. “Concebem el territori com la nostra mare terra i el defensem no només per un servei ecosistèmic, sinó perquè és part dels nostres orígens i del sentit de la vida”, esplaia la líder social.

L’ús il·lícit d’una planta sagrada

Així, des de la Coordinación Nacional de Mujeres Indígenas de Colombia elaboren informes sobre què està passant per mostrar-los al govern i intentar un canvi social i mediambiental. Tanmateix, i malgrat que l’acord de pau a Colòmbia es va signar l’any 2016, Genith Quitiaquez detalla que un dels reptes en els quals treballen és “la seguretat dels excombatents i també dels líders socials”. Critica que existeix “un incompliment total” d’aquest pacte de pau i que hi ha una gran diversitat de conflictes “a causa del narcotràfic i l’ús il·lícit d’una planta sagrada com és la coca”.

La líder social colombiana també lluita per una sostenibilitat mediambiental justa als territoris indígenes. De fet, creu que la CONAMIC neix per “la importància de defensar la terra”. “Tenim un repte, cuidar el nostre espai. Si tots no ajudeu ens exterminarà i necessitem el planeta per viure”, comentava Quitiaquez als alumnes de l’institut tarragoní. Ho argumentava tot detallant que els pobles indígenes “fa anys que conservem la terra i més del 85% de la nostra diversitat està intacta”.

El paper de les dones, cada cop més rellevant

Els alumnes del grau superior d’Animació Sociocultural a l’Institut Vidal i Barraquer s’han mostrat atents i, a la vegada, encuriosits amb el relat de la ponent. Després de la seva xerrada, Quitiaquez ha respost les preguntes dels estudiants al voltant de la salut i curiositats del poble indígena, sobre la seva cultura o qüestions en l’àmbit de la cooperació.

La defensa de les dones indígenes és, segons l’activista, “un tema recent, on molts col·lectius han aconseguit la supervivència gràcies a la col·lectivitat”. En aquest sentit, explicava que, per les dones, aquesta tasca requereix “una dimensió social i territorial”. “Només tornant als nostres orígens entendrem qui som”, reblava Quitiaquez.

Tot conversant amb diverses estudiants, debatien sobre paper de les dones en les comunitats. Explicava que “sempre hem estat relacionades amb la vida diària, un paper molt important, però fins ara no s’han escoltat les nostres necessitats”. La defensora colombiana afegia que “el conflicte ens ha portat a buscar altres formes de viure. Les dones hem plorat molt i ara sortim amb força”. Per aquest motiu, es fan dir “constructores de pau”.

“Què va fer que fossis líder social?” Preguntava una de les estudiants. L’activista ho resumeix com “vocacional” i argumenta que ho fa “perquè soc conscient de les injustícies que existeixen. Arrisco la vida pel que m’agrada fer”. La cultura indígena ha estat un altre dels temes més destacats per diversos dels assistents. Genith Quitiaquez va fer valdre l’ús de la llengua pròpia, un dialecte únic. En aquest sentit, afirmava que “actualment molts joves no la volen aprendre i l’idioma és gran part de l’estructura cultural. Si no es coneix, es perd gran part de la nostra essència”.

Per últim, Genith Quitiaquez ha llençat de nou un missatge d’alerta: “O fem quelcom o la crisi climàtica acabarà amb nosaltres. Només cal veure que nosaltres abans érem un imperi i hem anat desapareixent”. “Cal ser conscients que qualsevol acció té uns afectes negatius o positius sobre la vida”, concloïa.

Dins del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans a la ciutat, el divendres 7, l’alumnat de l’Institut Tarragona tindrà la oportunitat de conversar amb Lucinda Evans, sobre la seva experiència com activista en la defensa dels drets de les dones, infants i persones LGTBIQ+ en una comunitat formada a la perifèria de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, durant l’apartheid.

Text i imatges: Josep Gallofré