Hi passem per davant un munt de vegades. Durant molts anys vam anar-hi a veure diferents exposicions. Fins i tot, és una de les primeres aturades dels turistes, que s’hi atansen per recollir un plànol o per demanar informació. L’edifici de l’Antic Ajuntament de Tarragona, al capdamunt del carrer Major, és una referència de la ciutat, però també és un gran desconegut. Quant temps va ser Ajuntament de la ciutat? Què va passar després? Amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, el Museu d’Història ha programat un seguit de visites guiades gratuïtes per descobrir aquest i d’altres indrets de Tarragona.
El Consell Municipal va situar-se a l’Antic Ajuntament des de mitjan segle XVI fins a l’any 1852, quan es va traslladar a l’antic convent de Sant Domènech de la plaça de la Font aprofitant la desamortització de Mendizábal, tal com ens explica la historiadora M. Elena Virgili, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal i responsable d’aquesta visita centrada en l’edifici. D’aquell segle XVI es conserva un impressionant enteixinat en el sostre del primer pis, a l’espai habitualment reservat per a les exposicions, i un escut de la ciutat de l’any 1590, que es reprodueix en diferents finestres de l’immoble.
Com a antiga casa consistorial, l’edifici contenia tres petits calabossos, ubicats a la planta baixa de l’edifici. Actualment hom pot visitar un d’ells, just al costat del punt d’informació de Tarragona Turisme, i prendre consciència de la humitat i les petites dimensions de l’espai. De fet, un informe mèdic de l’any 1817 en desaconsellava l’ús per la manca d’higiene: “Las Casas tituladas del Moro, Reja y Cisterna son estancias que hacen oprobio a la humanidad. La estrechez de sus capacidades, la falta absoluta de ventilación, su obscuridad, la temperatura alta de 26 grados que señala el termómetro de reamur (33º C) puesto en ellas, y el gas putrido de la letrina inmediata que continuamente infecta sus respectivas atmósferas son otras tantas causas capaces de acabar con la vida del hombre más vigoroso, y fomentar calentura malignas que pueden hacerse contagiosas y sembrar la desolación en esta Ciudad…”.
Als baixos de l’edifici, en els espais que fins fa poc havia ocupat la Llibreria de la Generalitat, s’hi ubicava la Taula de Canvi, una mena de banc municipal.
La façana es va renovar a principis del segle XIX, just després de la Guerra del Francès, quan va adquirir l’aspecte actual. Un cop traslladat l’Ajuntament, l’edifici és ocupat durant més de cent anys per diferents entitats de la ciutat, com l’Escola de Dibuix i Nàutica, l’Escola Normal de Mestres, la Reial Societat Arqueològica i, en l’última etapa, pel Conservatori de Música. No va ser fins a principis dels anys vuitanta que l’edifici es va remodelar completament per permetre la inauguració de les dependències municipals l’any 1985. Des d’aleshores l’edifici és la seu del Patronat Municipal de Turisme i de la Biblioteca Hemeroteca de la ciutat.
La visita a l’Antic Ajuntament en aquestes Jornades Europees del Patrimoni es complementa amb una breu estada a Casa Canals, la casa noble del segle XVIII del carrer d’en Granada. L’immoble té diferents punts d’interès com, per exemple, l’accés a un dels murs interiors de la muralla romana. L’estampa és, però, molt curiosa, perquè el mur original romà fa una pendent molt pronunciada. El motiu? Segons investigacions de l’arqueòleg Lluís Piñol, en aquest punt hi hauria una rampa d’accés al camí de ronda de les muralles. La ciutat amaga petites joies i secrets en els racons més inesperats.
Deixa un comentari