Històries de la Part Alta a diverses mans

El Joan Marimon és l’últim escombrer viu de Catalunya. Durant molts anys era habitual l’estampa de veure’l treballar al seu taller de la baixada del Roser de la Part Alta de Tarragona, fins al punt que molts turistes s’hi feien fotografies. La del Joan és una de les vuit històries recollides a l’exposició “Correspondències ciutadanes amb veïns de la Part Alta“, que es pot veure fins al 30 de setembre al Pati de Jaume I de Tarragona.

Fa un parell d’anys, l’equip de treballadors socials del Pla Integral de la Part Alta va elaborar un exhaustiu treball sobre la gent del barri, amb l’objectiu d’analitzar-ne la seva situació i millorar-ne l’atenció. L’exposició pretén fer visible part d’aquest treball i difondre algunes de les moltes vivències amagades en els carrers més antics de la ciutat.

Històries com les de l’Enriqueta Torres, una àvia que ha superat, en part, la mort del seu marit gràcies als cursos que fa al Centre Sociocultural de la Part Alta i a l’amistat que ha fet amb els seus monitors. A la mostra també es pot repassar la trajectòria del fuster Joan Salvadó ‘Janó’, famós per la seva vinculació amb les festes de la ciutat, però del qual també es recorda la seva participació en cèlebres i interminables tertúlies amb altres veïns. Com no podia ser d’una altra manera, la comunitat gitana també és present a l’exposició a través de les històries del geganter Guillermo Ximenis o de la Pura i la Perruca, dues àvies conegudes per bona part de la ciutat.

A tots ells i a la resta de protagonistes, Nani Blasco i Joan Calvet, responsables de la mostra, els van proposar de fer les “correspondències” que donen nom a l’exposició. D’aquesta manera, l’artista ofereix a l’entrevistat la seva disciplina artística (en aquest cas, la fotografia o el vídeo) per transmetre el que ell vulgui. Sorgeixen així, per exemple, les fotografies del restaurador Eustaqui Vallès al costat de l’escultura de la Verge de les Neus, que ell mateix havia fet fa més de quaranta anys i que no havia tornat a veure en la seva vida.

Aquestes “correspondències”, aquestes fotografies, conformen el cos central de l’exposició mitjançant uns senzills però suggestius plafons creats per Jordi Llort i Maria Roig. Els visitants també poden gaudir d’un vídeo d’una hora de durada amb entrevistes a aquests personatges, i que en breu serà penjat a Internet.

Tal com reconeix Nani Blasco, un dels comissaris de la mostra, una de les principals dificultats de l’exposició ha estat, precisament, la selecció d’aquests personatges. En el tinter s’ha quedat, per exemple, la possibilitat d’explicar els problemes de mobilitat del barri o de recuperar-ne un passat no tan llunyà, quan s’hi ubicaven desenes de prostíbuls.

Sigui com sigui, la mostra reflecteix a la perfecció que la barreja d’històries i d’interessos d’aquests veïns han forjat un caràcter molt singular a la Part Alta, que enamora a la resta de tarragonins i els que s’hi acosten per primera vegada.