Principalment, els teus dibuixos ajuden a la divulgació del patrimoni i la història. Tal i com ens expliques, i també has fet recentment al vídeo ‘Dibujando el pasado’ d’aquesta passada edició de Tarraco Viva, recrees el passat amb l’estreta col·laboració dels arqueòlegs. Si haguessis de triar una època històrica amb quina et quedaries?

Doncs encara que soni un pèl estrany, jo em quedaria amb l’inici de l’època egípcia, les primeres dinasties quan Roma ni tan sols existia. Llegint les descripcions d’Heròdot, encara que molts més segles més tard, no pots evitar tenir certa fascinació pel lloc. Sembla que era una civilització bastant equilibrada amb la manera de governar i viure.

Quin monument o recinte històric de Tarragona és el teu preferit? Per què?

Sens dubte la Catedral. És un miracle el que encara puguem contemplar aquesta obra d’art, feta per moltes mans i en diferents èpoques. Això li dona una riquesa única!

Dic que és un miracle perquè si llegeixes la història de Tarragona i veus els cops que ha sofert: invasions, guerres, bombardejos, pestes… I encara està allí. Moltes altres catedrals no ho poden explicar. És un lloc que m’agrada visitar de tant en tant, pots gaudir de certa pau i silenci i et convida a tornar a tu mateix (siguis creient o no). Estic convençut que aquests llocs estaven fets per gent que en sabia molt i no només d’arquitectura.

Recomana’ns algun/a il·lustrador/a que sempre hagis seguit o amb qui t’hagis inspirat alguna vegada.

Buf! Hi ha gent mooolt bona i cadascú té alguna cosa que el fa diferent. Però gent a la qual de jove vaig admirar podria dir: Frank Frazetta, John Buscema fent tàndem amb Alfredo Alcalá; Juan Jiménez, recentment desaparegut. M’agrada molt Max i he tingut el plaer de coneixe’l; Daniel Torres i James Gurney. Alguns poden assemblar-se, altres no tenen res a veure, suposo que això també és un indicatiu dels meus tipus de dibuixos.

Has il·lustrat llibres sobre patrimoni i altres de temàtiques infantils. També has fet còmics, calendaris, caricatures i, fins i tot, trencaclosques de 1.500 peces. Hi ha algun projecte relacionat amb el dibuix que encara no hagis fet i tinguis pendent? 

Molts! No m’importaria que un grup d’arqueòlegs (amb pasta) que estiguessin excavant a l’Índia o l’Iran em diguessin si vull treballar uns mesos amb ells, ja, ja!!

M’agradaria fer moltes coses, ara, una cosa que encara no he fet i que em faria gràcia (llámame friki) és dissenyar un pas de Setmana Santa. De petit, i ara també, admirava els treballs dels escultors d’alguns passos, què vols que hi faci? Vivíem al carrer Pons d’Icart i la meva àvia em portava a veure com recollien els armats els passos a la Rambla i… després passa el que passa.

Què creus que ha de tenir un còmic per tal que enganxi al lector? 

Un còmic és com una pel·li o com un llibre. Una bona història, bons dibuixos i saber explicar-te. Després també intervenen altres factors, com és la temàtica, la difusió del còmic i la seva distribució. Però tinc molt clar que, si un treball està molt ben fet, s’obre camí sol, no importa que sigui un còmic, una pel·lícula o una truita de patates. Però repeteixo…. moooolt ben fet, si un fa algo normal o senzillament ben fet, la cosa no anirà a més.

No sé si m’he explicat. Si un vol que el seu treball sigui reconegut, no n’hi ha prou amb fer les coses ben fetes, han d’estar molt ben fetes i és important perquè això sigui així, ser crític amb un mateix (i currante), i al mateix temps com dic, això, és aplicable a tot.

Un altre treball relacionat amb Tarragona que vas il·lustrar ja fa un temps, i que encara trobem a les llibreries, va ser el libre ‘A peu per Tàrraco. 10 passejades i excursions’. Una guia que proposa tineraris diferents per descobrir antics camins de Tàrraco i gaudir alhora amb el passat. Et va portar molta feina de recerca prèvia? Ens pots explicar com va sorgir aquest projecte?

Rafael López Monné (gran fotògraf) es va posar en contacte amb mi per un projecte potent que financiava el Pla de Competivitat Turística de la Tàrraco romana en el qual es pretenia potenciar la Tarragona romana. Al principi em vaig acollonir, eren molts dibuixos i amb un estil realista, els edificis no em preocupaven, però les figures humanes eren una altra cosa perquè havia de canviar el xip d’altres feines en les quals simplifico molt més la figura humana. Estic content amb el resultat, em penso que va quedar prou bé. De la documentació, afortunadament, no em vaig haver que preocupar gaire, tant Joaquin Ruíz de Arbulo com Ricardo Mar es van encarregar de subministrar-me prou informació amb la qual jo només havia de dibuixar. Vaig aprendre molt, la paciència que va tenir amb mi el Joaquin és infinita, li estic molt agraït, a més és un magnífic comunicador. 

Què et resulta més complicat a l’hora d’iniciar una feina des de zero?

Quan es tracta d’un encàrrec que surt fora d’allò conegut em costa més arrancar, però, com tot, al final el treball el fas teu, només has d’insistir i veure com entrar.

També em costa començar una feina quan és més un tema de disseny que d’il·lustració, estar molts dies davant d’una pantalla no ho porto bé. Però molts cops no es pot evitar. No sempre faig el que m’agrada com és normal, hi ha feines que sempre venen més de gust que d’altres, com a tothom.

Quins consells donaries a algú que està acabant de cursar els estudis de disseny gràfic o il·lustració i que es vol iniciar en aquest món a nivell professional?

Consells típics i que tenen una digestió difícil perquè un té una idea de l’ofici que a vegades no encaixa amb la realitat d’haver de treballar amb clients. El meu mestre amb això del dibuix, Diego Sánchez, em va dir un cop quan jo estava queixant-me que no tenia feina: “Tu estás haciendo un producto, llámale dibujo, llámale patatas, has de recordar eso”. No era exactament així perquè la meva memòria és dèbil però el que jo vaig entendre de la conversa és que un no pot oblidar que un ha de fer algo que un altre ha de comprar. A vegades ens pensem que estem fent una gran obra d’art i… home! Genis n’hi ha poquets, la resta som artesans que intentem fer la nostra feina el millor possible i a vegades… poques… ens podem acostar a alguna cosa més alta.

Consells:

-Treballar molt, dibuixar anatomia, dibuix del natural (no sempre de foto) no tenir por de copiar a altres, en un principi sempre és interessant conèixer com treballen els altres i després ja trobar el teu estil.

-Important! No sempre dibuixar el que t’agrada, això és difícil però s’aprén molt, si no un pot acabant fent sempre el mateix.

-Buscar un bon profe, sigui a una escola o un particular. Això sé que no és fàcil, però sempre hi ha alguna cosa a apendre d’algú amb més experiència, no existeix el professor perfecte. 

-Aquest ofici és una carrera de resistència. És molt dur a l’inici i dedicar-s’hi completament és feina d’anys.

-Sempre hi ha algú que pagarà i valorarà la feina que un fa. El mercat és molt gran i hi ha clients per a tot tipus d’il·lustrador.

L’art és poder contactar.

Per acabar, aquest ofici és molt enriquidor. Et permet acostar-te a la realitat del món des d’un punt de vista d’un dibuixant, d’algú que observa les formes, les composicions, els colors, que gaudeix de totes les formes que l’envolten, que és capaç d’entendre a través del dibuix moltes coses que són incomprensibles si no són dibuixades. Tenim a les mans una eina meravellosa i amb la qual podem crear el que vulguem, tot és possible amb un llapis i una goma.

Un text que em va agradar molt, una carta de Miguel Ángel a Antonio, un alumne: 

“Dibuja Antonio, ejercítate en el dibujo una y otra vez, Antonio, y no pierdas el tiempo! El dibujo, denominado también esbozo, és la quinta esencia de la pintura, de la escultura y de la arquitectura. Es la raíz de todo arte y de toda ciencia y quien lo domina goza de un poder incalculable: el poder de crear formas más grandiosas que cualquier torre de este mundo; el poder de representarlas por medio de colores o cincelarlas en la piedra. Cualquier muro o pared resultarían unos límites demasiado estrechos para desarrollarlo.”

“El artista que lo posea podrá pintar frescos al antiguo modo de los italianos y utilizar cuantas mezclas y tonalidades de color precise; saber pintar al óleo con un conocimiento, una audacia y una perseverancia mayores que las que poseen muchos de los artistas y, finalmente, quien domine este arte, hará de un pequeño trozo de pergamino algo tan sublime y perfecto como cualquier otra creación artística…”

Com veus la il·lustració a Tarragona? 

Molt millor que quan jo vaig començar, en els últims anys he tingut sorpreses molt agradables en veure publicats contes i cartells fets per una colla de gent jove, la majoria de l’Escola d’Art i que em fa pensar que si aquesta pandèmia no dura cinc anys podrem veure en un futur pròxim treballs molt interessants, però els hem de donar un cop de mà, perquè no és fàcil els primers anys. Deixar de fer cartells amb imatges d’internet i encarregar la feina als il·lustradors, sobretot les institucions. Ens queden molt pocs artesans. Aquí tenim talent, anem a intentar cuidar-ho.

 [Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes municipals,  a Instagram i Twitter.]

Entrevista i vídeo: Laia Marín 
Il·lustració: Hugo Prades

Etiquetes: , ,