El 27 i 28 d’agost de 1948 a Tarragona va ser notícia la recuperació del Sarcòfag d’Hipòlit

Els dies 27 i 28 d’agost de 1948 es va procedir a la recuperació del sarcòfag d’Hipòlit del fons del mar. Es tracta d’una de les peces més emblemàtiques del patrimoni tarragoní que es pot veure en una sala de l’edifici del Pretori a la plaça del Rei.

Un jove submarinista, Manuel Álvarez Icart, fent immersions a la costa de la Punta de la Móra l’any 1946, va localitzar el que en un principi semblava un cotxe recobert d’algues i musclos al fons del mar. Fins i tot es va parlar del possible model, un Ford T, un cotxe amb formes rectangulars similars a la troballa. No va ser fins dos anys més tard, el 1948, que es va comprovar que era un objecte de pedra amb relleus. Tal i com recordava Jordi Rovira Soriano al seu article “El rescate submarino del sarcófago de Hipólito cumple 65 años”, publicat al Diari de Tarragona l’1 de setembre de 2013, al grup de joves que realitzaven una acampada a la platja per descobrir les possibilitats de la pesca submarina al litoral, s’hi va afegir una noia, Maria Cruz Sazatornil, que va ser qui va identificar primer l’objecte, situat a 6 metres de profunditat, com un sarcòfag. Davant els interrogants es va comunicar la troballa al Museu Nacional Arqueològic que va engegar els mecanismes per poder extreure’l del fons marí.

En les maniobres d’extracció del sarcòfag hi va participar la Societat Arqueològica i la Junta d’Obres del Port, que va facilitar un bucejador, el vaixell i la càbria flotant. Després de solucionar alguns problemes tècnics deguts al pes de la peça i la proximitat de la troballa a la costa, es va poder extreure un sarcòfag de 3.160 quilos. Des del varador del Port, l’endemà dia 27, es va traslladar als baixos de l’Ajuntament, on en aquell moment es trobava el Museu Nacional Arqueològic. Va ser una de les troballes de restes arqueològiques més importants del moment.

La premsa en va parlar a bastament; a banda de les notícies de l’extracció, podem llegir articles d’estudiosos i investigadors intentant treure l’entrellat de la troballa, des de com va anar a parar al mar fins, un cop extret, la interpretació del relleu representat. Extensos articles del cronista de la ciutat Joan Salvat i Bové, de José Sánchez Real o de Manuel de Montoliu. En podeu llegir els articles a la premsa digitalitzada.

Un cop estudiat, es va determinar que era un sarcòfag del tipus àtic datat al segle III dC, amb una alçària base de 100 cm, 203,5 cm de longitud i una amplària de 113 cm. S’hi representa el mite d’Hipòlit i Fedra.

L’any 1969 va ser traslladat a la sala del Pretori que des d’aleshores porta el seu nom, en una delicada operació amb una grua-ploma.

L’any 1987 durant les festes de Santa Tecla,  l’Ajuntament va inaugurar una exposició que portava per títol “Hipòlit: l’home i el mite. El sarcòfag d’Hipòlit de Tarragona”. La mostra volia donar a entendre el significat de l’escena així com altres representacions del mite d’Hipòlit en el mon de l’art.

Al llarg dels anys ha estat objecte d’estudis i interpretacions com la que van fer des del Camp d’Aprenentatge de Tarragona o la més recent el 2018 de la mà de l’artista Jordi Abelló. Contemplant el sarcòfag, Abelló hi va veure similituds amb el Guernica de Picasso; en les dues obres s’evidencien semblances tant en la disposició de les figures en l’espai com en els personatges, tot i que l’artista malagueny va ser impossible que veiés el sarcòfag, descobert deu anys més tard que fos pintat el Guernica.

Més de setanta anys després de ser descobert, el sarcòfag, encara dona les seves sorpreses i motius per reflexionar.

Text: Elena Virgili
Imatges: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona