El crim del carrer de la Unió

A la matinada de l’1 de març de 1884, un crim espantós va sacsejar la ciutat de Tarragona. Els fets es van produir a la casa número 14 del carrer de la Unió, cantonada amb el carrer d’Armanyà.

La notícia va córrer com la pólvora i els principals diaris de l’època, com La Opinión, El Orden, El Sufragio o el Diario de Tarragona se’n van fer ressò i en van publicar extenses cròniques a la secció local. El diari La Opinión del dia 2 de març manifestava: «Confesamos que nos falta el valor para tomar la pluma y reseñar el horroroso crimen que ayer se cometió» (…) Nunca habíamos presenciada un hecho semejante y ni creemos que en los anales de la criminalidad de esta provincia, es posible se registre un drama más sangriento» El diari El Sufragio publicava: «Tarragona se halla consternada. Un crimen inaudito e inexplicable acaba de cometerse en ella… (…) la realidad es tan evidente que nos obliga, con dolor, á comunicarlo á nuestros lectores». El diari El Orden qualificava el fet com: «un crimen inaudito ha llevado la alarma y la indignación á estos pacíficos moradores»

Tres de les víctimes eren membres de la mateixa família, respectivament, àvia, mare i filla. Família, coneguda i estimada de la ciutat, que regentava l’estanc del carrer de la Unió. La quarta era la serventa d’un veí que, habitava l’entresol del mateix edifici.

La primera víctima fou Florentina Matheo, de 81 anys, que sentint que algú trucava a la porta del domicili va obrir-la sense poder impedir que l’atacant entrés i l’amenacés amb un ganivet per tal que li fes entrega de la recaptació econòmica de l’estanc. Sense capacitat per defensar-se o de reacció, Florentina va rebre una ganivetada mortal al coll.

Amb els aldarulls i crits, es va despertar la neta Carme Baduell Mallol, de 17 anys. En el diari El Sufragio del dia 2 descriuen els fets així: «La hermosa Carmen que se incorporaba á la sazón de la cama, próxima por lo reducido del local al sitio de la sangrienta escena se dirigió a medio vestir, atraída por el ruido a la tienda ó despacho y requerida igualmente por el dinero, fue acometida por el asesino». La jove va morir a l’acte, a conseqüència de dues ganivetades a la gola.

Josepa Mallol, de 46 anys, va quedar malferida al despatx després de rebre cinc ganivetades entre l’espatlla i el coll. Amb el temps, va poder-se refer de les ferides, però moriria poc després, el 20 de maig del mateix any, d’una afecció coronària, hom podria pensar conseqüència del patiment infringit.

La quarta víctima, Antònia Beltran Berenguer, de 37 anys, en sentir els crits de socors de la Josepa va intentar ajudar-la, obligant a l’assassí a sortir al carrer on aconseguí retenir-lo heroicament. Aquest, per desfer-se d’ella, li va causar diverses ferides i finalment li propinà una ganivetada a l’espatlla que li afectà el pulmó i que acabà sent mortal. L’Antònia moria set dies després d’haver-se produït els fets.

José Aldomar Pérez, l’assassí, tenia 18 anys quan va cometre els crims. Havia nascut en un poble de la província d’Albacete i havia treballat de netejador de màquines de tren en el dipòsit de Tarragona. En el moment dels fets es dedicava a la venta d’objectes de llauneria.

Després d’aconseguir fugir de l’estanc, perseguit per una munió de gent que intentava alertar els guàrdies, l’assassí es refugià en el seu domicili on, segons el diari El Sufragio: «El Inspector señor Sotorra, (…) tomó (…) el rastro del criminal y presentándose en la vivienda del mismo, le encontró tranquilamente almorzando, con las barbas afeitadas y cambiado de trage»

Identificat com l’autor dels fets per l’estanquera i la serventa, el judici oral i públic contra José Aldomar Pérez s’inicià el 16 de juny del 1884, perllongant-se diversos dies. Finalment, el 28 de juny, es va donar a conèixer la sentència on era condemnat a cadena perpetua pels assassinats.

José Aldomar Pérez esquivà la pena de mort per la disconformitat manifestada d’un dels magistrats. Sobre aquest punt el diari El Orden, del dia 29 de juny de 1884, manifestava: «No nos creemos autorizados para hacer comentarios». Nosaltres tampoc.

Text: Montse Sans, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Imatges: esqueles publicades als diaris El Sufragio i Diario de Tarragona, el 20 de març de 1884 i el 19 de març de 1884, respectivament.