El mausoleu de Jaume I

El 19 de novembre de 1992 l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va venir a Tarragona a inaugurar el mausoleu de Jaume I, ubicat al pati interior del mateix nom del Palau Municipal.

Tot i que es considera una de les joies del modernisme, havia estat un monument desconegut i amagat durant moltes dècades. Aquest 2023 se celebra el centenari de la mort del seu autor, el reconegut arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923). 

Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec per a la construcció del mausoleu l’any 1906 però l’obra mai va arribar a col·locar-se a la catedral de Tarragona, tal com estava previst. Les autoritats eclesiàstiques van considerar que el resultat era massa agosarat i modern per als gustos de l’època. També van haver-hi discrepàncies pel que feia a la ubicació del monument funerari dins la mateixa catedral, segons llegim al diari catòlic La Cruz del 20 de novembre de 1908: ”Bien está su sepulcro adosado al coro, y no estaría mal aislado en otra parte, pero no en medio de la nave central, a menos de suponer que se lo construye, no precisamente para honra del monarca ni para decoro de Tarragona, sino para satisfacer la vanidad del artista”.

La polèmica va continuar un cop les peces van arribar a Tarragona quan l’arquitecte ja havia mort. Després d’anys d’abandonament als magatzems de la catedral i, posteriorment, a l’Antic Escorxador, entre 1986 i 1987 els restauradors Eustaqui i Miquel Vallès i Helena Calaf van ser els encarregats de tornar al monument el seu esplendor. El treball va consistir, entre d’altres, a extreure les tessel·les de vidre i tornar-les a adherir a la pedra utilitzant un guix de millor qualitat. L’any 1987 es complien els 75 anys de l’arribada de la Caixa de Pensions a la ciutat i l’entitat bancària es va voler fer càrrec de la restauració del conjunt, que va tenir un cost d’1.300.000 pessetes. Es va inaugurar una exposició amb diversos fragments del monument i es mostrava el procés de restauració portat a terme.

Finalment l’any 1992 elmonument es va col·locar al seu emplaçament actual un cop finalitzades les obres de remodelació i millora de l’edifici de l’Ajuntament. Era la primera vegada que l’obra es podia veure completa, ja que sempre havia estat desmuntada.  Amb anterioritat s’havien proposat diversos emplaçaments a l’exterior. Entre d’altres, s’havia parlat d’instal·lar-lo al parc de la Quinta de Sant Rafael, que aleshores s’estava urbanitzant. Però el mausoleu s’havia concebut per estar a l’interior i el fet d’estar en contacte amb l’aire i el sol hauria malmès les tessel·les i els colors. Fins i tot es va començar a projectar un cobert per protegir-lo però finalment es va desestimar aquesta l’opció exterior.

Com element nou, es va encarregar al joier Joan Blázquez l’elaboració d’una corona de  metall que es va col·locar a les mans de l’àngel que presideix el cenotafi. La corona ja constava en el projecte inicial però no s’havia arribat mai a dur a terme. El joier va incorporar una Tau que identifica Tarragona i la seva patrona Santa Tecla.

La inauguració va anar acompanyada d’un parlament sobre el rei Jaume I de l’aleshores rector de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Martí, una ofrena floral i el descobriment d’una placa commemorativa.

Per saber-ne més sobre les vicissituds de les restes del rei Jaume I i els trasllats que va patir podeu veure el darrer capítol de les Històries amagades titulat “El mausoleu de Jaume I”.

Text: Elena Virgili, directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal.
Fotos:

• Imatge recent del pati de Jaume I. Foto: Isaias Mena.
• Article del Diari de Tarragona publicat el 20 de novembre de 1992.
• Dibuixos del mausoleu publicats a la revista Tarraco l’any 1910.