La professora Neus Penalba (Tarragona, 1982) ha centrat la seva carrera professional en l’estudi de la literatura catalana. Els darrers anys ha estat professora de llengua i literatura catalanes a l’estranger i ha treballat per a diverses universitats franceses i, més recentment, al Quebec i a Cambridge, on treballa en l’actualitat. També ha estat professora als Estats Units, a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat Oberta de Catalunya. La seva activitat investigadora en els darrers anys s’ha relacionat principalment amb Mercè Rodoreda. Fruit d’aquest interès, fa unes setmanes va rebre el prestigiós premi Joan Fuster d’assaig per la seva lectura de La mort i la primavera, una de les novel·les més inquietants i desconegudes d’una de les escriptores catalanes més rellevants i que va ser analitzada en la seva tesi doctoral.

Més presència internacional de la literatura catalana

Per a Penalba, és difícil generalitzar sobre la concepció que es té de la literatura catalana a l’estranger. Des de l’àmbit acadèmic, des d’on en parla amb fonaments de causa, en molts dels departaments de filologia hispànica d’universitats els estudiants han d’aprendre una segona llengua i literatura de la península Ibèrica, que solen la portuguesa o la catalana. Així mateix, les assignatures optatives de literatura catalana fan possible que als estudiants se’ls desperti un interès per Catalunya i puguin aprofundir en la problemàtica de la internacionalització de les literatures de llengües minoritzades i també en d’altres àmbits.

La tarragonina afirma que, des de l’any 2007, “la literatura catalana contemporània ha aconseguit més presència internacional” i ho exemplifica amb els èxits internacionals d’Irene Solà amb Canto jo i la muntanya balla —Premi Literari de la Unió Europea el 2020— i d’Eva Baltasar amb Boulder —finalista del premi internacional Booker 2023—. Un altre exemple que posa Penalba es troba a la universitat de Cambridge, on treballa actualment, amb grup de deu matriculats a l’assignatura optativa de literatura catalana de 4t de grau. Tot i que les classes són en anglès, llegeixen els textos en català i la majoria parlen la llengua.

Neus Penalba ha treballat en diverses universitats a l’estranger i ha pogut constatar “la visió oposada que es té de Catalunya a França i al Quebec”. “A Montreal, la gent de fora de l’àmbit acadèmic que vaig conèixer sempre mostrava molta curiositat per fer-me preguntes sobre la realitat catalana. A França, en canvi, els tres anys que hi vaig treballar (entre Lió i París) moltes vegades quan em presentaven algú i deia que era professora de català rebia comentaris desagradables”, recorda.

L’atzar desperta l’interès de Penalba

El motiu de triar La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, per a la seva tesi doctoral va ser l’atzar. L’any 2011 va anar a la biblioteca amb ganes de llegir, per plaer, i el títol li va cridar l’atenció. “No n’havia sentit mai a parlar i la primera lectura em va produir una reacció emocional molt forta”, comenta Neus Penalba. També va provocar-li un efecte intel·lectual i va fer plantejar-li una sèrie de preguntes. “Com podia ser que l’hagués escrita la mateixa autora de La plaça del Diamant?”, es qüestionava. Precisament aquesta darrera pregunta “absurda” li va fer prendre consciència que la novel·la pòstuma feia esclatar molts clixés que durant moltes dècades havien conformat la imatge pública de Rodoreda i que permetia rellegir les seves novel·les més conegudes sota una nova llum. Després d’un mes va decidir començar de nou amb el doctorat i dedicar-se a donar resposta no només a aquelles preguntes que eren més aviat de sociologia de la literatura, “sinó també a interpretar una novel·la tan complexa”.

El Premi Joan Fuster d’assaig, atorgat per l’editorial Tres i Quatre dins els Premis Octubre, l’ha rebut per una versió assagística de la tesi, ampliada per noves reflexions. Va ser una gran alegria per a Neus Penalba, a la vegada que una sorpresa: “És un honor haver guanyat el premi que porta el nom de Joan Fuster, un autor que també he llegit i treballat molt, amb un assaig sobre Rodoreda”. De fet, va ser gràcies a Fuster que La plaça del Diamant va trobar editor, després de no haver guanyat el Sant Jordi, i que Rodoreda pogués tornar a formar part del camp literari català des de l’exili. Per a Penalba, “Rodoreda és la més gran en narrativa i Fuster ho és en assaig. Per tant, haver guanyat aquest premi té un significat simbòlic que no podria tenir guanyar cap altre premi”. El llibre es publicarà el 2024 a l’editorial Edicions Tres i Quatre.

Existeixen connexions entre la literatura de Rodoreda i l’univers cultural europeu? “Tantes que no acabaríem!”, respon la professora amb contundència. Així, assegura que “està plena de referències intertextuals a la tradició literària occidental i altres estudioses com Mercè Ibarz ja ho han posat de manifest, no soc pas la primera”. Afirma que a La mort i la primavera‘ “potser els referents costen més de trobar, per ser una novel·la més estranya”. En aquest sentit, una part del seu assaig es dedica a posar de manifest aquestes connexions amb la literatura i el cinema d’etnoficció en el context cultural europeu dels anys cinquanta.

Neus Penalba no creu que la prosa i l’imaginari de Rodoreda estiguin poc valorats. “Des de la redescoberta de La mort i la primavera sembla que hi ha hagut una revalorització de Rodoreda, que durant anys va ser injustament encasellada com a escriptora cursi, realista, aquella autora de literatura obligatòria a secundària”, rebla. Davant d’això, creu que “potser caldria valorar el seu llegat fent nous estudis de crítica literària que interpretin la dificultat de la seva obra, en comptes d’obsessionar-nos encara ara per la seva biografia”.

Amant, com no podia ser d’una altra forma, de la bona literatura, considera que “ens fa veure la realitat amb uns altres ulls”. Després d’haver estat tants anys immersa en La mort i la primavera, “ja no veig les soques tortuoses de les oliveres o de cap altre arbre de la mateixa manera”.

De Tarragona al món

La tarragonina ha recorregut diverses universitats de fora de Catalunya i des de fa un temps ha residit a l’estranger. Les seves estades han estat un cúmul d’anades i tornades i les defineix com “un periple una mica estrany amb un patró de marxar i tornar”. Va viure a Tarragona fins als divuit anys, va marxar a estudiar a Barcelona i després a París. Posteriorment va tornar a Tarragona amb 24 anys per treballar-hi, i marxar després a França, als Estats Units i al Canadà.

El 2015 va tornar a Tarragona i s’hi va quedar fins al setembre passat, quan va marxar a treballar a la Universitat de Cambridge. Davant d’aquest entramat de viatges entre Tarragona i l’estranger, Neus Penalba explica que “per a la gent de la meva generació no ha estat gens fàcil fer carrera acadèmica, durant anys només hem tingut accés a places molt precàries i això explica la meva mobilitat laboral”. “Tarragona és casa meva, però aquí, ara per ara, no tinc opció de realitzar-me professionalment en la feina per la qual he estudiat”, conclou.

Des de fa uns mesos li ronda la idea d’escriure un assaig sobre emocions i canvi climàtic. Des de fa un any treballa sobre temes que tenen a veure amb les humanitats mediambientals i és des d’aquesta òptica que ara li interessa estudiar la literatura i el cinema. Per exemple, fa unes setmanes va participar en el Congrés de l’Anglocatalan Society a Palma amb una comunicació sobre l’extinció de la pagesia a Alcarràs, de Carla Simón.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Neus Penalba

Etiquetes: , , , , , , ,