El metge afaitat

Celebrant els 150 anys dels Nanos Vells

Després que el pas de Santa Tecla ja ens hagi fet tornar als nostres llocs habituals, continuem amb la secció dedicada als Nanos Vells de Tarragona, que enguany, com hem anat dient en els diversos articles, celebren 150 anys des de la seva primera sortida. Avui ho fem amb el Nano Metge i la senyora.

Diu l’escriptor i historiador Joan Salvat i Bové -al llibre Los gigantes y enanos de Tarragona (1951)- que quan els Nanos de la ciutat desfilaven pels carrers, fa ja unes quantes dècades, l’obrer deixava la seva feina, el comerciant la botiga, l’advocat el seu bufet, el metge interrompia la consulta i tothom corria per agafar lloc a les portes i balcons mentre la canalla, al carrer, anava anunciant alegrement que les festes no eren completes si deixaven de sortir els capgrossos.

El doctor Francesc de Paula Colom i Costa sempre responia als seus pacients amb la sentència llatina “Multi sunt morbi, qui sola dieta curantur“, que venia a dir que hi ha moltes malalties que es curen soles o amb dietes. Segons Salvat i Bové, el metge Colom exercia la medicina d’una manera ben peculiar per l’època en què es regia, sense utilitzar medicaments. Aquest personatge tan il·lustre i respectat nascut a Prats del Rei (Barcelona) treballà a l’Hospital Civil i al Seminari Conciliar durant mig segle, i es diu que és la caricatura del Nano Metge. Ell va passar certs tràngols perquè la seva competència volia ocupar el seu càrrec, fins i tot al·legant la seva falsa incapacitat física. D’altra banda, altres vies, com la de l’historiador Adolf Alegret, opinen que aquest nano representa el doctor Mir, un personatge molt influent a la Tarragona d’aquella època. Ara bé, resulta improbable perquè el seu retrat no s’hi assembla gens.

Una altra de les curiositats més íntimes del doctor Colom és que anava completament afaitat, en comparació amb la resta dels seus companys, com són els doctors Corbella, Fages, Molins, Mir, Piqué, Guasch i Torres, que duien bigoti, patilles o barba. A més a més, no li va faltar temps per sumar un altre càrrec en la seva carrera professional. I és que va ser alcalde de Tarragona (1836-1839). El senyor Francesc de P. Colom morí el 1878, als noranta-tres anys.

Foto: Laia Marín – Tarragona Cultura

El Nano Metge desfila molt ben acompanyat, la seva parella és l’esposa d’un personatge del segle passat conegut com “Tiburci”, exmestre de corneta que, en jubilar-se, va tenir càrrecs públics. Segons Alfonso Alegret,  era la viuda de l’impressor-llibreter Granell. Sembla que el veïnat de Tarragona, en veure-la passar, quedava ben distret per la seva manera de ser i, molt especialment, per la seva forma original, antiquada i llampant de vestir.

Text i imatges: Laia Marín

Fonts:
> Web Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona
> Casa de la Festa
> Joan Salvat i Bové al llibre Los gigantes y enanos de Tarragona (1951)

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>