Aquesta setmana la #BlogosferaTGN us presenta les recomanacions tarragonines de la Roser Pros-Roca, una periodista llicenciada en Humanitats que, de manera constant i habitual, podem llegir a La Conspiració de la Cultura. Si hem de definir d’alguna manera la Roser, el primer que ens ve al cap és que és una bloguera generosa, perquè la seva passió per compartir i divulgar coneixements sobre la cultura i temes d’interès d’altres àmbits no només l’expressa a través d’aquest espai, sinó de dos blogs més que actualment té en actiu i on canalitza tant el seu saber com el seu saber fer.

En el cas del blog que ens ocupa, la Roser hi publica setmana rere setmana citacions d’artistes, escriptors i filòsofs, ressenyes biogràfiques, d’actes i de llibres, comentaris de notícies tant de caràcter local com de caràcter global, entrevistes a personatges del món de l’art, propostes per fer o anar a veure…, i, avui, per exemple, tres dels seus llocs preferits de la ciutat.

Per presentar-se al nostre blog, li hem demanat que triï un objecte estimat que s’enduria a una illa deserta i ens ha dit:

He escollit un llibre, concretament Els colors de Santa Tecla. Primer de tot perquè es tracta d’un llibre i vaig agafar aquest en representació dels mil que m’enduria a una illa deserta, si arribés el cas. Els llibres tenen un enorme significat per a mi. Vaig néixer i créixer en una casa plena de llibres i en una família que els estimava i els respectava. El meu avi patern, Llorenç Pros Vidal, era mestre i, per tant, els llibres eren imprescindibles en el desenvolupament de la seva professió. D’ell he heretat centenars d’exemplars de llibres que ja no es troben i que responen a un moment històric particular. La meva besàvia Roseta era la lectora més àvida que he conegut mai i d’ella vaig heretar el gust per les grans històries. A casa meva la lectura sempre ha estat una devoció i la compra de les darreres novetats interessants, una constant que ha omplert d’alegria sants, aniversaris, nadals i qualsevol ocasió, de vegades simplement perquè “avui és avui”.

Per què a més, n’he escollit un de Tarragona? Perquè Tarragona és des de fa setze anys la meva ciutat. M’he casat a Tarragona, els meus fills hi han nascut i ara el meu cor batega repartit entre Tarragona i El Vendrell, d’on sóc filla. Estimo Tarragona, els seus costums, les seves particularitats i com no, les seves festes. Santa Tecla és un gran esclat de llum, de colors, de sorolls, de música, de tradició i de bogeria i la manera més senzilla de conèixer l’autèntica ànima de la ciutat.

La Roser té el do de la paraula i de l’expressió i, des del seu blog, ens explica molt bé els motius que l’han portat a triar una ermita, un parc i una biblioteca. La manera com es connecten aquests espais és ella mateixa, és clar, els seus hàbits, els seus records i les seves aficions. Són tres llocs que s’entrelliguen entre ells perquè li generen calma i benestar. Els voleu descobrir al seu blog?

> Consulteu el mapa de la #BlogosferaTGN aquí.
Visiteu l’entrada aquí.

Text: Rosa Comes
Imatges: Laia Marín – Tarragona Cultura i Roser Pros-Roca

Biblioteca Pública

Els bloguers que fins ara han passat per la #BlogosferaTGN han estat:

> Laia Díaz: Històries d’una càmera
> Azahara Palomares: Varmt Igen
> David Oliete
> Rosa Casas: El bloc de la Jaka
> María Sagredo: Tarragona IN
Cultius Culturals
> Emilio Barruz
> Explay.es
> Hola Tarragona
> Carles Marquès: Escenaris de terra
> Adrià Borràs
Antoni Coll
Màrius Domingo: Altacapa
> Rafael López-Monné: Vistes
> Gatekeeper
> 
Cinta S. Bellmunt
> Carles Llop: La bola infinita
> Mercè Samper: El meu raconet
> Emili Samper: La Batcova
> Iris C. Lago: Des bouts des miroir
> David Aresté: Metal Symphony