En el marc del procés participatiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), l’Ajuntament de Tarragona va organitzar aquest dissabte una nova trobada per plantejar a la població el futur de la ciutat d’aquí a 30 anys. El primer itinerari participatiu va permetre a una vintena de tarragonins, mitjançant una ruta pel riu Francolí, veure els espais on es preveuen algunes de les millores contemplades en el document. En cada estació, el grup es va anar aturant i comentant diferents fases relatives a la transformació, des de la Tabacalera fins al Pont del Diable.

Punt 0. Graderies del Parc Francolí

Abans d’iniciar el trajecte, es va donar a cadascun dels assistents un paper desplegable amb diferents preguntes i valoracions de cada punt de la ruta. Aquest, s’havia d’omplir amb propostes i suggeriments. Andrés Martínez de la Riva, de l’empresa Raons que col·labora amb el procés participatiu, va convidar a tothom a preguntar-se quins són els valors que haurien de caracteritzar Tarragona en un futur. Martínez de la Riva els va convidar a “caminar imaginant com serà cada nou espai”, encara que havien de tenir en compte que “aquests canvis són per d’aquí 20 o 30 anys”.

Punt 1. Pont avinguda Roma

Un dels eixos més transitats de la ciutat va ser la primera parada, en la qual Imma Merino, arquitecta i adjunta tècnica a la cap de servei de la Coordinació d’Urbanisme de l’Ajuntament, va avançar que es pretén transformar els espais de la CLH i la Tabacalera en un nou front fluvial. Aquest afectaria les zones contigües als carrers propers al riu, mentre que la riera fluvial es mantindria sense cap mena de modificació. Merino va destacar que “sempre es parla de la façana marítima, però mai de la fluvial; aquestes dues no són excloents, més aviat complementàries”.

Respecte a la connectivitat, l’arquitecta va avançar la voluntat de creaar un quart pont per a vianants, que donaria continuïtat a la transformació del polígon industrial i a l’espai on actualment es troba l’empresa CLH. Els participants van destacar la necessitat de millorar la mobilitat, d’apostar pels vianants i les bicicletes, minvant l’entrada dels cotxes a la ciutat.

Punt 2. Encreuament A7

En el primer dels dos encreuaments es va presentar la transformació del riu Francolí, en la qual Merino va preguntar als assistents què n’opinen sobre l’opció de convertir-lo en un parc fluvial. “L’objectiu seria protegir una zona àmplia i delimitar-ne els usos, sempre millorant la connectivitat amb l’Anella Verda”. Davant aquesta pregunta, alguns dels tarragonins es van mostrar-se oberts a fer-ne un ús mixt: tant per la preservació i millora de la zona transitable, com també l’ús en horts socials o altres projectes agrícoles de mida reduïda.

Un dels participants va destacar que és important “tancar l’espai als cotxes i altres vehicles de motor, evitant també un mal estat de la via i una bona activitat ambiental”.

Punt 3. Encreuament AP7

Seguint amb la ruta, la penúltima parada va servir per parlar dels eixos vitals. Aquests són passos on els vianants tenen prioritat però conviuen amb els cotxes. En paraules d’Imma Merino “volem humanitzar aquestes carreteres, diversificant l’entrada a la ciutat, estudiant de manera concreta la situació de cada barri, tenint en compte els centres infantils i de secundària, mercats o edificis sanitaris, entre d’altres”.

Actualment, l’arquitecta va descriure que els tarragonins no tenen espai en aquestes vies. Contemplen que amb la inclusió de components urbans, com voreres o bancs aquests puguin connectar i unificar el territori. Gran part dels assistents van estar d’acord amb el projecte, tot i que tenen certes preocupacions en els desnivells que poden tenir aquests eixos. 

Punt 4. Pont del diable

L’itinerari va finalitzar a peus del Pont del Diable. Allà es va valorar el vessant cultural i patrimonial de la visita. Aprofitant l’espai, Martínez de la Riva la va posar com a exemple, definint que “a vegades el patrimoni s’ha vist com la pedra de la sabata i volem que generi identitat, que els tarragonins se sentin orgullosos del seu patrimoni”.

En el torn de comentaris tots els participants van coincidir en la necessitat d’un equilibri entre la protecció territorial i els seus usos. Estaven a favor que es promoguin activitats per a donar a conèixer diferents punts, però alhora que no es converteixin en espais massificats.

Un cop acabada la visita, van recollir-se els papers prèviament donats als participants, que van omplir amb diferents propostes al voltant d’aquests aspectes. El següent pas, ara, és continuar recollint informacions i propostes de diferents activitats d’arreu de Tarragona per, un cop es comenci a redactar el primer avenç, de cara al març, els tècnics puguin tenir una referència de les necessitats dels tarragonins i tarragonines.

“La gent sovint és com un termòmetre” assegura Martínez de la Riva, afegint que “la resposta fins al moment de la població és molt positiva. És cert que en alguns casos és complicat arribar a consensos però els arguments de cada posició són claus”.

El procés de participació del POUM encara proposa dos recorreguts més: el primer a la Budallera, previst pel 28 de febrer, i un altre al voltant de la Nacional 340 i l’Horta Gran. Per inscriure’s als tallers, per respondre l’enquesta plantejada i per fer qualsevol aportació les persones interessades poden consultar el web participa.tarragona.cat.

Text i imatges: Aleix Pérez