“El retoc et permet milions de combinacions però també empastifa les coses”

Octavi Lobo és defineix com un cul inquiet, amb molts interessos. Tot i això, ja fa més de vint anys que forja una sòlida carrera com a dissenyador professional, ara amb el seu propi estudi, activitat que combina amb sessions de discjòquei. Encara té temps de cultivar una altra de les seves aficions, la fotografia, que l’apassiona des de petit i a la qual dóna sortida principalment a Instagram. Per aquest motiu serà el Fotògraf Convidat d’aquest mes de juny, amb una sèrie de rerefons cinematogràfic.

Quina relació hi ha entre el disseny gràfic i la fotografia?

Molta! Hi ha moltes parts de la fotografia que, en el fons, són disseny: les formes, els espais en blanc… De fet, modestament crec que els enquadraments se’m donen molt bé quan faig fotos a causa de la meva formació en disseny.

De fet, segurament gràcies a l’enquadrament, molts elements senzills com bancs o papereres apareixen a les teves fotografies adquirint una nova dimensió. Qualsevol element pot tenir una bona foto?

I tant! Hi ha fotògrafs que amb detalls mínims generen, per mi, autèntiques obres mestres. Una de les coses que més em va cridar l’atenció d’Instagram és la seva immediatesa i frescor. Amb el mòbil pots passejar pel mig del carrer i trobar grans moments fotogràfics. Totes les fotos que penjo a Instagram les faig exclusivament amb el telèfon. Les portes, per exemple, em criden molt l’atenció i els he dedicat una sèrie, per les històries que poden amagar al darrere. Si anés amb un gran equip fotogràfic la mateixa porta no em cridaria tant l’atenció.

Quins elements ha de tenir una bona fotografia?

Ha de tenir un element, que no sé com explicar, que fa que aquella imatge t’arribi, et digui alguna cosa. En les meves imatges m’agrada recordar que aquell objecte em va cridar l’atenció i tenia la necessitat d’endur-me’l amb mi.

Des del punt de vista tècnic m’has parlat de l’enquadrament, però quin és l’element tècnic més important?

Sóc un gran amant de Caravaggio i, per tant, la llum em fascina. És bàsica! Hi ha escenes que, depenent de la llum, sigui càlida o freda, poden dir-te alguna cosa o no dir-te absolutament res. I saber treballar-la seria genial.

Com a professional de ben segur que et passes hores retocant els teus dissenys a l’ordinador. I en fotografia, quin és el límit en el retoc digital de les imatges?

Tenia un professor a Belles Arts que sempre em deia el mateix: “L’autèntic artista és aquell que sap parar en el moment just.” El retoc et permet milions de combinacions però també empastifa les coses i pot fer perdre la frescor de la fotografia. Per exemple, hi ha moltes imatges que només sense el filtre que gairebé es posa per sistema haguessin sigut una meravella. Personalment, el famós HDR no m’agrada gens perquè dóna un punt d’artificiositat a les imatges. És com quan edites un flyer amb un disseny molt bonic però l’imprimeixes amb un paper brillant, que et desgracia la teva proposta.

El teu perfil d’Instagram correspon amb el nom de l’empresa. El mantens amb objectius tant personals com professionals?

Si ara pogués tirar enrere, segurament ho canviaria, però quan vaig entrar a Instagram vaig batejar el perfil amb el nom del meu estudi perquè la idea era penjar-hi també les meves feines. Però també està bé que hi hagi una barreja perquè, en el fons, l’Octavi Lobo persona i el professional som el mateix.

La sèrie de fotografies que ens oferiràs aquest juny tractarà sobre el cinema. Què ens en pots avançar?

Sóc un boig de la cultura audiovisual i el cinema ajunta els bons guions, les imatges, la música… Ho ajunta tot! Estic mirant d’unir cinema i Tarragona i espero no decebre!

Més enllà de la teva faceta com a fotògraf, com t’autodiniries com a dissenyador professional? 

Crec que tinc dues meitats. D’una banda, el que jo anomeno “disseny correcte”, una feina més formal, potser sense risc, per satisfer les necessitats concretes d’un client. I d’altra banda hi ha els projectes que em permeten intentar ser més creatiu i córrer més riscos. És el cas, per exemple, de la campanya promocional del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT).

Jordi Suriñach