Va estudiar primària a la Salle Torreforta, el batxillerat a l’IES Campclar i, amb 18 anys acabats de fer, va desplaçar-se a Madrid. Va cursar Enginyeria de Camins, grau universitari que el va dur a fer l’Erasmus a Praga, «una ciutat on mai m’hauria imaginat viure». Cinc anys després d’arribar a la República Txeca, la vida d’Eduardo Pereiras ha fet un gir de 180 graus: ara forma part del Departament de Prevenció de Blanqueig de Capitals de l’entitat bancària Saxo Bank. «La que patrocinava a Alberto Contador, el ciclista!», bromeja el jove tarragoní.

Pereiras s’encarrega d’investigar els clients amb grans quantitats de diners a Saxo Bank. «He caçat algun peix gros», assegura, però denega respondre més preguntes sobre aquest fet per qüestions de confidencialitat. «No som l’FBI, no comptem amb eines d’investigació sofisticades ni grans recursos, però vetllem en la mesura del que podem perquè ningú no renti diners a través de Saxo Bank», recalca. En el seu punt de mira es troben corporacions sospitoses d’enviar grans quantitats de diners des de paradisos fiscals com les Seychelles o Panamà.

La tasca de Pereiras se centra en monitorar els moviments de grans empreses, investigar qui realitza les transaccions i «reportar als meus superiors totes aquelles accions que són sospitoses d’haver comès irregularitats». «No és molt habitual trobar corruptes financers, però sí que m’he trobat amb persones que no sabien o no volien declarar d’on sortien els seus diners», detalla el tarragoní.

Eduardo Pereiras somriu durant una passejada per Praga, ciutat on viu des de fa cinc anys.

Abans d’entrar a formar part de Saxo Bank, Pereiras va treballar al Departament de Frau d’Amazon. Era la primera vegada que s’endinsava al món de les finances. «A Praga vaig adonar-me que no volia continuar amb la carrera professional d’enginyer civil», explica. Per aquest motiu, quan va finalitzar els estudis d’aquesta àrea, Pereiras va iniciar un màster d’Administració d’Empreses i Finances. Aquests estudis, sumats a l’experiència que va aconseguir amb el gegant de les vendes per Internet, van permetre al jove entrar a la plantilla de l’entitat bancària danesa.

«És impressionant les voltes que dóna la vida i les possibilitats que t’ha ofert l’estranger, oi?». «Sí, jo tenia clar que havia de marxar de Torreforta, perquè quedar-se al barri limita moltíssim», respon convençut. A Praga s’hi va quedar per amor, però també perquè «l’any 2017, quan acabava el meu Erasmus i havia de tornar a Madrid, vaig detectar moltes més possibilitats de feina que les que podia tenir a Espanya», recorda Pereiras. Cinc anys després de sortir del país, el jove no s’imagina tornar a curt termini. «Potser en cinc o deu anys sí, quan la meva carrera professional estigui més consolidada», preveu.

Mentrestant, visita família i amics quatre o cinc vegades l’any. «Tornar al barri sempre és agraït. A vegades, em trobo amb excompanys de l’escola o l’institut que es queden molt sobtats quan els explico què faig i on visc», diu Pereiras. El «caçador» del blanqueig de capitals té clar que va prendre la millor decisió de la seva vida marxant a la República Txeca. Tot i això, conserva, orgullós, la seva identitat de tarragoní i torrefortí. Qui sap si, en un futur, Eduardo Pereiras Navas podrà tornar a la seva ciutat per seguir perseguint els delictes financers a gran escala.

Text: Carlos Domènech Goñi
Fotografies: Cedides

Etiquetes: , ,