Entre la veritat, la imaginació i la ficció

Diu la llegenda que un pastor volia passar les seves cabres entremig de dues muntanyes, però l’orografia i el xàfec intens que queia ho impedia. Aleshores es va trobar un home, el diable, que li va proposar una solució per al ramat a canvi de quedar-se la primera ànima que passés. I dit i fet, l’endemà el pastor va poder creuar a través d’un magnífic pont, nou de trinca, i, quan va haver de passar comptes amb el diable, el va enganyar fent passar, en primer lloc, una de les seves cabres. I per això els tarragonins coneixem el Pont del Diable d’aquesta manera, perquè el va construir el diable en una nit.

La història de l’origen del Pont del Diable, en els seus diferents vessants, és una de les 56 llegendes que Emili Samper ha recollit en el llibre Llegendes de Tarragona, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i que es presenta com una de les novetats locals més atractives amb vista a la diada de Sant Jordi.

“Les llegendes sorgeixen com a explicacions als fets i moltes vegades estan vinculades a un espai concret. El cas del Pont del Diable, per exemple, es repeteix amb matisos a moltes localitats diferents“, explica Samper, tot un apassionat en la matèria. Doctor en Filologia Catalana, el 2005 ja va col·laborar en l’edició d’un opuscle sobre el patrimoni oral de la província a partir dels relats d’habitants de la demarcació. Aquest primer treball, conjuntament amb les llegendes enregistrades a l’Arxiu de Folklore de la URV, on treballa, han servit de base per elaborar aquest llibre, que permet ampliar una col·lecció sobre llegendes d’alters indrets de Catalunya.

Les llegendes s’agrupen en 13 blocs diferents, segons la seva temàtica o procedència. Un altre dels indrets que ha generat més històries és la Catedral. El lector podrà endinsar-se a la processó de les rates, el cèlebre conte reproduït als àbacs del claustre; a l’origen del nom de La Capona, la campana més coneguda del campanar, o al fet de per què cada segle cau una de les estàtues dels apòstols de la façana principal del temple.

Moltes d’aquestes llegendes són ben conegudes avui en dia, en part perquè ja han estat recollides en altres llibres (un dels més coneguts és el volum de Jordi Tous sobre les llegendes al Camp de Tarragona de finals dels anys vuitanta) o bé perquè altres iniciatives, com és el cas d’algunes visites turístiques, han contribuït a la seva pervivència. Les llegendes relacionades amb els patrons de la ciutat, Sant Magí i Santa Tecla, fins i tot són escenificades cada any en les Contalles i el Retaule.

El llibre també es recorda d’altres llegendes de poblacions del Tarragonès, com és el cas de la suposada actuació de bruixes a Altafulla. Totes les històries estan explicades de forma amena. “Si fos un treball acadèmic, segurament ho hagués fet diferent, per exemple en el cas de les transcripcions orals, però hem optat per fer-ho més digerible i en consonància amb els altres llibres de la col·lecció“, argumenta Samper. L’edició inclou un mapa que ubica geogràficament totes les llegendes, i on es pot corroborar que la Part Alta ha estat la zona més inspiradora de la ciutat.

Tot i que segurament la presentació oficial no tindrà lloc fins a la tardor, el llibre ja es pot trobar a les llibreries.

Jordi Suriñach