Conèixer com la Guerra Civil va afectar la Setmana Santa Tarragonina, descobrir la participació de Jujol en els misteris de les confraries tarragonines o, simplement, tenir més elements per admirar un gran conjunt de talles artístiques. Auriga Serveis Culturals ofereix a partir de Diumenge de Rams una visita guiada per conèixer els detalls de bona part de les vint imatges de la Processó del Sant Enterrament.

La iniciativa es va posar en marxa l’any passat i, a causa de la bona acollida, s’ha programat novament per a enguany. Les visites, que tenen una durada aproximada d’hora i mitja, s’han programat des d’aquest diumenge fins al Divendres Sant en català i castellà i recorren les esglésies de Sant Llorenç, Sant Agustí, Sant Miquel del Pla i el Col·legi d’Enginyers. És preferible reservar la plaça prèviament.

Les peces de la Setmana Santa tarragonina tenen una qualitat artística notable“, explica Jordi Salvadó, responsable de la visita. No és estrany si es té en compte els noms dels responsables de les talles, com Salvador Martorell, Lluís Maria Saumells o, fins i tot, Josep Maria Jujol, que va dissenyar la Mare de Déu de la Pietat, el rostre de la qual podria estar inspirat en la dona del mateix arquitecte tarragoní.

Visita comentada als passos que l'any 2013 es guardaven a la Catedral. Foto Auriga Serveis Culturals

Altres obres d’artistes de renoms no han arribat fins als nostres dies. És el cas de la Presa de Jesús, del cèlebre escultor Josep Llimona. De fet, bona part dels passos es van destruir durant les cremes a les esglésies dels primers dies de la Guerra Civil. Dels pocs passos que es van conservar Salvadó en destaca especialment el Crist del Sant Sepulcre, la figura més antiga de la Setmana Santa tarragonina, una talla barroca del segle XVII que es va guardar tapiada en una casa particular durant tot el conflicte bèl·lic. L’urna, elaborada per Jujol, sí que es va cremar, però el mateix artista en va fer una de nova l’any 1942, que és la que surt a l’actualitat.

La història dels passos de Setmana Santa és, en certa manera, una història de vicissituds“, explica Salvadó, ja que a més de superar els conflictes històrics també hi han intervingut criteris estètics. És el cas, per exemple, del pas de l’Ecce Homo: el pas original es va cremar durant la Guerra Civil i l’any 1941 se’n va estrenar un de nou que només va sortir un any a causa de la seva “manca d’estètica“. Des d’aleshores, la Germandat del Sant Ecce Homo va encarregar dos passos més fins que l’any 1994 es va presentar el pas que surt actualment, obra d’Emili Solé, i que recupera el pas perdut l’any 1936.

Altres anècdotes que amaguen la Setmana Santa de la ciutat són molt amables. Així, la carta dels apòstols que apareixen al pas del Sant Sopar, obra també d’Emili Solé de l’any 1995 per al Gremi de Marejants, estan inspirats en veïns del barri del Serrallo. Alguns es van sorprendre de veure’s al pas, a més a més de amb barba. D’altres, com l’historiador Josep Maria Sabaté Bosch, encara avui en dia comenten, mig orgullosos mig resignats, com el traïdor Judes adquireix a Tarragona el seu rostre.

Jordi Suriñach
Fotografies cedides per Auriga Serveis Culturals