Arts visualsBlocNatura

“Esperar que la llum arribi on tu vols permet trencar les inèrcies de la pressa”

La flora serà el tema que tractarà Jordi Brú en la seva sèrie com a Fotògraf Convidat

02/08/2016

Va néixer l’11 d’agost de 1978. Va viure tota la infantesa i joventut als Guiamets (al Priorat) i, després de passar més de deu anys a Tarragona, es va instal·lar al Vendrell. “Tinc la sort de poder treballar en les meves dues grans passions: el medi ambient (com a consultor ambiental) i la fotografia”, ens diu. “Una de les ocupacions on més xalo són les activitats que faig de descoberta de la natura a través de la fotografia.”

Alguns ja deveu saber de qui parlem, perquè és fàcil que l’hàgiu tingut de professor en algun curs de fotografia dels Centres Cívics o de guia en alguna sortida pels espais naturals més propers. Ens referim a Jordi Brú, el fotògraf que hem convidat aquest mes d’agost a les nostres xarxes socials. Si visiteu la seva galeria instagramera o seguiu la seva sèrie al llarg d’aquestes setmanes, veureu que el seu treball delicat i subtil es defineix per un gran respecte cap als elements que té al davant a l’hora de capturar-los, que els amoroseix per a l’espectador.

Avui l’hem entrevistat per aprofundir més en la seva visió del món i de la fotografia…

A què dediques el teu temps lliure, quines són les teves principals aficions?

La major part del meu temps lliure el dedico a la natura, buscar llocs, conèixer indrets i especialment la seva flora. Però també m’agrada llegir i estar amb la gent a qui estimo.

Quan vas començar a interessar-te per la teva gran passió, la fotografia?

Doncs no sabria dir-te exactament quan… Les imatges de natura sempre m’han atret, potser des d’El hombre y la tierra (el programa d’en Félix Rodríguez de la Fuente). Però no va ser fins arribar a la universitat que em vaig adonar que els llibres de biologia tenien un contingut excel·lent però unes imatges que, en gran mesura, deixaven molt que desitjar. Aquí alguna cosa va fer “clic” dins del meu cap.

I quins són els teus fotògrafs de referència?

Uf, quina pregunta més complicada! Ostres, doncs te’n podria dir alguns com Frans Lanting, Art Wolfe, Jim Brandenburg, Joel Sartore, Michael “Nick” Nichols, Michael Yamashita, Christian Ziegler, Tomas Mangelsen, Oriol Alamany, Iñaki Relanzón…

Què vols transmetre en les teves imatges?

Sobretot m’agrada tractar-hi temes de natura, en especial paisatge i macrofotografia de flora. Però també m’agraden d’altres disciplines, com la fotografia nocturna o la fotografia social. Actualment el fotoperiodisme m’atrau força. M’agrada transmetre-hi la meva percepció d’aquella situació que tinc al davant, de la manera més respectuosa i sincera possible amb els actors, siguin persones, animals, plantes, o un territori en concret.

_MG_0734 copia
D’on prové la teva tendència a fotografiar la natura?

Segurament de la meva infància (sempre voltant per camps i boscos) i de la curiositat inquieta de conèixer tot allò que ens envolta. Això em va portar a formar-me com a biòleg i posteriorment com a fotògraf.

Quins aspectes de la natura t’agrada més captar i per què?

Els paisatges són fascinants, veure com evoluciona la llum sobre el relleu i van apareixent i canviant els colors. I la flora, sobretot la flora. Apropar-se a una flor, veure’n els colors, les formes, les textures, els detalls… és quelcom que em costa molt d’explicar, però per a mi, s’atura el temps.

Diries que la fotografia t’ajuda a descobrir-la, redescobrir-la o conèixer-la millor? 

I tant! I sobretot a entendre-la. Quan surto a fer macro, em puc passar tota una tarda en dos metres quadrats. Una mateixa flor em pot “absorbir” tranquil·lament durant dues hores. Veure totes les seves característiques, comparar-les amb la planta veïna, entendre les seves estructures, descobrir formes i simetries perfectes.

En general, la fotografia t’ha fet canviar el punt de vista cap a la realitat? Mires d’una altra manera?

Crec que m’ajuda mirar-la d’una forma més tranquil·la i a interpretar-la una mica millor. Estem en un món on tot va massa ràpid, i parar de tant en tant per a intentar composar o esperar que la llum arribi on tu vols permet trencar aquestes inèrcies de la pressa que molts cops pensem que tenim.

Què diries que fa que una foto ens atrapi, segons el teu entendre?

Sobretot que transmeti. I el moment, jo crec que és molt important el moment, ja sigui un instant de llum, un gest, que diferents elements de la imatge es “col·loquen” a lloc… És més difícil del que sembla.

Recordes la teva primera foto “bona”, la primera foto de la qual vas estar plenament satisfet? Com era?

Deixa’m començar dient que crec que hem de ser autoexigents i autocrítics amb la nostra feina, i jo intento ser-ho. Aconseguir una foto realment bona, costa molt. Però sí que recordo una foto que em va agradar i em va fer sentir bé. Va ser una orquídia silvestre a les Muntanyes de Prades al capvespre. Un moment fantàstic de llum, on els seus colors rosa van agafar una tonalitat encara més càlida i contrastaven amb els verds de la resta del paisatge.

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Hi he arribat força tard, però sobretot va ser gràcies a una sortida de descoberta que vam fer de l’Anella Verda de Tarragona amb @TGNcultura. El mòbil que tenia era terriblement dolent, i no podia instal·lar-hi Instagram. Quan vaig canviar-me’l, va ser de les primeres aplicacions que m’hi vaig descarregar.

I què creus que fa que una foto “triomfi” a Instagram?

Ha ha ha, jo també em faig la mateixa pregunta encara! I n’he parlat molts cops amb companys que dominen molt millor la xarxa que no pas jo. Molts cops veig fotos realment bones d’altra gent, amb una complexitat elevada, tant compositiva com en la seva execució, i que tenen molts menys likes que d’altres. Em van dir: “Si puges postes de sol, això sempre triomfa, i, si és dels llocs habituals (Trabucador, Siurana…), encara més…”

_MG_2974 copia

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Crec que pots veure d’una manera fàcil i ràpida imatges de qualitat. Per contrapartida hi ha qui es pensa que amb quatre filtres ja té un “fotón”. També hi ha un canvi dels més recents que no m’agrada, i és que ja no surt en timeline ordenat de forma cronològica, sinó en funció de amb qui interactues més, i, si no tens molt temps per estar a xarxes, doncs em fa la sensació que em perdo moltes coses. Abans entrava més a xafardejar, però això que només m’ensenyi el que Instagram considera que m’ha d’agradar, doncs què vols que et digui…

Creus que pot servir per relacionar-nos amb el nostre entorn natural?

Jo crec que sí. El fet de sortir a fer fotos, molts cops pels espais naturals que tenim pel voltant, ens ajuda a conèixer i a posar en valor els espais propers. Ens pensem o ens han fet creure, que tota la natura espectacular està als Pirineus o a la Costa Brava, i no és cert. Per exemple, molts tarragonins se’n fan creus quan descobreixen tot el que els pot oferir l’Anella Verda!

Instagram t’ha servit des d’un punt de vista professional?

Bé em serveix per a mostrar una mica el tipus de fotografia que faig, però penso que funcionen millor, en aquest sentit, altres xarxes socials, com Facebook o Twitter.

Com valores la gran afició que actualment hi ha per la fotografia? La veus positiva o no?

És una arma de doble tall… D’una banda hi ha un gran consum d’imatges. Això vol dir que les marques hi inverteixen molts diners per a millorar la tecnologia, i en aquest sentit hi ha molta oferta. D’altra banda, hi ha massa gent que es pensa que amb un iPhone6 i editant amb filtres ja és fotògraf de National Geographic. La cultura de la imatge ha davallat molt, hi ha moltes imatges, però no totes són fotos, i aquí penso que tots hem de fer autocrítica.

IMG_1233Ens podries avançar el tema que tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

El tema serà “El fotògraf i la flora”.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna?

Sí, que quan estem a la natura fent fotos d’animals o plantes, tinguem en compte que el fi no justifica els mitjans. Això vol dir que hem de tractar allò que tenim davant nostre amb el respecte i l’ètica que es mereixen, de manera que qualsevol persona que pugui venir després de nosaltres ho trobi en perfectes condicions per a poder-ne gaudir també.

Entrevista: Rosa Comes
Imatges: Jordi Brú



6 Comentaris

  1. Alex
    24/08/2016 Respon

    Ets un crack Jordi, gràcies per les teves aportacions i consells a l'ensenyament, tant en tema fotogràfic com la Natura en general, ja estic esperant la propera trobada.

  2. Jaume Saez
    22/08/2016 Respon

    Gran mestre Jordi, una abraçada del "pequeño saltamontes Jaume".
    Moltes gracies per ensenyar a molta gent a estimar i respectar
    la natura.

  3. Eve mansi
    03/08/2016 Respon

    Bellíssim el jordi brú i tot el que fa!!!

    • Jordi
      04/08/2016 Respon

      Evaaaaaa moltíssimes gràcies!!! Muackksss!!!

  4. Julia Silva
    02/08/2016 Respon

    Jordi Brú. Un gran fotógrafo y persona ...

    • Jordi
      04/08/2016 Respon

      Gracias Julia! Un besazo!!

Respon a Jordi Cancel