Sermó de sa Majestat Imperatorial Carnestoltes XXXV i la Concubina XXII

Concu meva, posa el cul en pompa que ja vull iniciar-te en la luxúria, el plaer i la carn en barra.

Jo sóc un faldiller, un saltamarges a qui li agrada tot allò que mou la pelvis en clau femenina.

Concu:
M’ho faràs amb carinyo, Carnestoltes meu?

Rei:
T’ho faré com es fa un Martini… “Donde estés y a la hora que estés”.

Dit això, en una ciutat ja plena de vividors, i on ara han arribat els taronges dels Walking Deads (o si li voleu dir “ciudadanus”), els de la Sageta de Foc àlies cupaires i, els Culteuretes Elitistes d’Esquerra Republicana, canviarem la base de comandament a la partida de la Bulladera, allà on l’únic que dóna alegries en aquesta ciutat es diu Nàstic.

Ah, per cert, mensaje para navegantes…: que entre TV3 i mitjans de comunicació del feu català de la Imperatorial Tarragona ja va sent hora que ens tingueu en compte. I al FC Barsalona, que va prometre venir pel centenari de can Nàstic, no cal que espereu al Corredor del Mediterrani per venir. Som autosuficients!

Concu:
Calla, calla, que ja tenim els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017.

Rei:
Què dius, Concu, no t’ho creguis això. Encara espero que em truqui el Villamayor… Si no s’ha dignat a trucar-me com a XXXV Rei Carnestoltes, dubto que em truqui per parlar d’impulsar els Jocs per xarxes socials. Que això li ha sortit gratis i Don Mariano no s’estira prou… Ho deixarem per al meu fill i proper XXXVI Rei Carnestoltes del 2017.

Potser…
Parlem d’INIPRO?
Parlem de les dimissions dels seus homes de confiança?
Parlem de la Federació de Municipis?

Treu el regalet, Concu meva.

Concu:
Té, carinyet, dóna-l’hi tu. Tu ets el Rei, segur que ho valora més que si l’hi dono jo.

Rei:
Porta, porta…. Alcalde, alcalde, pugi, pugi que tinc un regalet per a vostè en reconeixement a la finalització, per fi, del Mercat Central! Compte amb en Pau Pérez, que ens vigila de reüll…

(La Concu treu un bonic rellotge de la marca “Calvo Cloin”.)

Concu:
Ups, un whatsapp!, és la Bego Floria informant-me com a portaveu del consistori que està fent el Camino de Santiago.

Rei:
Ho deixarem, doncs, per a una altra ocasió.

Bé, deixem-nos de tant politiqueo, independències, pactes i mangoneos, i donem pas a la festa.

Que regni la festa saturnal, les orgies, la disbauxa i, sobretot, les dones, moltes dones pel carrer. Els homes tenen prohibida la sortida durant aquesta setmana amb el risc o el plaer de ser sodomitzats.

Visca el Carnaval!
Visca Tarragona!

Text: Colours Fantasy i Cromatic Fusion
Imatges: Dolors Granero

Dolors Granero

Històries del Carnaval: Fausto Sánchez-Cascado

“En los inicios de la transición española, se constituyeron los primeros ayuntamientos democráticos. Se inició con ellos una labor de creación de infraestructuras inexistentes; otra labor importante fue la recuperación de un cierto concepto de cultura popular. Tarragona no fue una excepción en este aspecto. Uno de los elementos de esta recuperación pasó por el Carnaval. El año 1981 se realizó una revetlla; fue para el 1982 cuando se inició realmente la fiesta.

El que esto escribe, formado en historia y antropología, recibió el encargo de intentar realizar un esquema para la fiesta. El Carnaval no era una fiesta de gran tradición en la ciudad, seguramente en ello influía el ser sede eclesiástica y a la vez militar. Por ello más que partir de unas bases tradicionales débiles, se decidió plantear un concepto de Carnaval tradicional y urbano mediterráneo.

Continua llegint

Històries del Carnaval: Eduard Boada Pascual

“En aquella època el Miquel Àngel Navarro, el Fausto Sánchez i el Pep Fèlix Ballesteros van proposar-me fer de Carnestoltes. Aquestes tres persones van ser l’ànima de la recuperació del Carnestoltes. El conseller, Ramon López Proubasta, ens va deixar el despatx. El Josep Maria Salvadó i Urpí em va donar consells, em deia que el Carnestoltes ha de ser satíric, arrogant, satànic… I és que m’acompanyà la gent de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic, a més de la Banda Ciutat de Tarragona, que havien estat companys meus. Durant la mili vaig tocar el saxo.

Dos anys abans m’havien proposat fer de Carnestoltes I, però jo no havia vist mai com era aquesta festa. Era una mica tabú, es tocava la sàtira política i no ho vaig veure clar. Llavors vaig proposar el que fou el Carnestoltes I, Joan Vidal Rocafort, que va començar amb mal peu, ja que va relliscar del vaixell en baixar del port.

Continua llegint