Teresa Carreté Castellví (Els Guiamets, 1973) és cap d’estudis de l’Institut Campclar de Tarragona i ha estat distingida amb el III Premi Docent de l’Any.

Es tracta d’un guardó que atorga la Fundació Jordi Sierra i Fabra, en col·laboració amb l’Editorial Cruïlla, amb l’objectiu de dedicar un reconeixement públic a la feina dels mestres i professors de Catalunya.

En primer lloc, enhorabona. S’esperava el guardó?

Esperar-me’l? Si no m’hi havia presentat!

Què vol dir que no s’hi havia presentat?

Va ser una ensarronada de la gent de l’institut. Professors, personal d’administració, de neteja, alumnes… Van gravar un vídeo on explicaven qui sóc i què faig i argumentaven per què havia de guanyar el premi.

És un gest molt bonic…

Molt. Em van fer emocionar moltíssim. Sóc la responsable de convivència a l’escola i un dia em van avisar que hi havia un conflicte en una classe. Quan hi vaig arribar em van ensenyar el vídeo i em van explicar el que havien fet. Em vaig quedar en shock, però, en aquell moment, vaig sentir que ja havia guanyat amb el que havien fet per mi.

Però, finalment, va acabar guanyant el premi.

Va ser una sorpresa molt gran. Havia mirat la trajectòria de les persones guardonades en les dues primeres edicions i tenien una trajectòria molt més àmplia que la meva. Sóc cap d’estudis, però sóc interina. Va ser el mateix Jordi Sierra i Fabra qui em va trucar per dir-me que havia guanyat i que m’havien escollit per la iniciativa i per la forma com m’havien presentat els companys i els alumnes.