Convertir una classe en un pis hiperrealista amb vistes al mar

És possible convertir una classe d’una escola en un pis amb cuina, saleta, bany i habitacions? A l’Escola El Miracle ho van fer. Van construir Un pis amb vistes al mar, un projecte que els ha permès guanyar un dels 25 premis Baldiri Reixac, dins de la modalitat d’experiències.

Representants de l’escola recollint el Premi Baldiri Reixac

La idea va sorgir durant una classe de matemàtiques de 6è Primària. Els alumnes estaven aprenent com mesurar perímetres i superfícies i van començar a posar-ho en pràctica prenent mides de la seva pròpia classe.

Continua llegint

La plàstica com a eina de cohesió social i de resolució de conflictes

Demostrar que la plàstica va molt més enllà del “pinta y colorea”. Aquest és un dels objectius que es van marcar Eloïsa Valero i Thais Salvat, dues professores d’arts plàstiques de secundària, quan el 2015 van decidir crear un projecte anomenat L’artista va a l’escola.

Impulsat, en aquell moment, en el marc del Teler de Llum, van començar a promoure que els alumnes d’educació primària, secundària i batxillerat tinguessin l’oportunitat de compartir idees i poguessin estar amb contacte directe amb artistes de diferents disciplines.

La idea era, i segueix sent, apropar les aules als llenguatges artístics contemporanis de la mà dels mateixos artistes.

Ara bé, el projecte ha anat evolucionant i, després de moltes creacions fetes a les aules gràcies a les sinergies entre alumnat i artistes, el curs vinent farà un salt fora dels centres educatius.

Continua llegint

Teresa Carreté: “L’ensenyament necessita temps. Temps per inventar, per aplicar i analitzar”

Teresa Carreté Castellví (Els Guiamets, 1973) és cap d’estudis de l’Institut Campclar de Tarragona i ha estat distingida amb el III Premi Docent de l’Any.

Es tracta d’un guardó que atorga la Fundació Jordi Sierra i Fabra, en col·laboració amb l’Editorial Cruïlla, amb l’objectiu de dedicar un reconeixement públic a la feina dels mestres i professors de Catalunya.

En primer lloc, enhorabona. S’esperava el guardó?

Esperar-me’l? Si no m’hi havia presentat!

Què vol dir que no s’hi havia presentat?

Va ser una ensarronada de la gent de l’institut. Professors, personal d’administració, de neteja, alumnes… Van gravar un vídeo on explicaven qui sóc i què faig i argumentaven per què havia de guanyar el premi.

És un gest molt bonic…

Molt. Em van fer emocionar moltíssim. Sóc la responsable de convivència a l’escola i un dia em van avisar que hi havia un conflicte en una classe. Quan hi vaig arribar em van ensenyar el vídeo i em van explicar el que havien fet. Em vaig quedar en shock, però, en aquell moment, vaig sentir que ja havia guanyat amb el que havien fet per mi.

Però, finalment, va acabar guanyant el premi.

Va ser una sorpresa molt gran. Havia mirat la trajectòria de les persones guardonades en les dues primeres edicions i tenien una trajectòria molt més àmplia que la meva. Sóc cap d’estudis, però sóc interina. Va ser el mateix Jordi Sierra i Fabra qui em va trucar per dir-me que havia guanyat i que m’havien escollit per la iniciativa i per la forma com m’havien presentat els companys i els alumnes.

Continua llegint