Subtilesa i sensibilitat

La Laia Marín és una d’aquelles persones que “està a tot arreu”, una d’aquelles tarragonines que no pot evitar d’implicar-se en accions, festes i projectes que estimen i promouen la cultura. Darrere la seva aparença tranquil·la i discreta, hi té una ànima inquieta, intel·ligent i altament constant i col·laboradora que li permet anar obrint camins sola o en companyia i recórre’ls amb fermesa. Un d’aquests camins és, per exemple, el seu blog, que fa anys que alimenta amb fotografies esplèndides: imatges subtils i sensibles que tenen el valor de fer evidents les petites meravelles de la vida quotidiana.

La meva finestra, que és com s’anomena el seu espai virtual, ens revela, visualment, múltiples aspectes que ens envolten: es recrea en els gestos de la dansa, es meravella amb els colors castellers, comparteix les descobertes d’una ciutat europea o s’atura en les ànimes de la bogeria festiva… Tot, a través d’un fil eteri, la mirada de la Laia, que, com qui no vol la cosa, fa que ens adonem de detalls que passen ràpid i que moltes vegades no retenim.

Per tot el que hem dit, no és d’estranyar, doncs, que hagi escollit precisament una capsa de música, un objecte ple de subtilesa, per presentar-se aquesta setmana com a convidada a la #BlogosferaTGN…
Continua llegint

“Fer fotografies em surt sol, és com un hàbit”

Mentre parlem amb Laia Marín (Tarragona, 1985) ens confessa que s’ha de reprimir per no fotografiar una parella que seu aïllada en un racó de la plaça de la Font, on xerrem tranquil·lament. Aquesta és, probablement, la seva principal virtut: la capacitat de convertir escenes quotidianes, teòricament anodines, en fotografies suggestives. Diàriament podem gaudir de la seva extensa producció a través de les xarxes socials. L’any passat va publicar Blaus paral·lels, un plegat en què mostrava el diàleg fotògrafic entre mar i cel. Guanyadora de diferents premis, aquest juliol serà la fotògrafa convidada de Tarragona Cultura.

Les teves imatges respiren molta quotidianitat. Vas a un concert, i en fas fotos. Vas al teatre, i en fas fotos. Necessites reflectir en imatges el teu dia a dia?

La veritat és que fer fotografies em surt sol, no em suposa cap tipus d’esforç. Si m’ho preparés, crec que no em sortiria bé, perquè segurament perdria l’espontaneïtat. T’hi acostumes i ho acabes assumint com un hàbit.

Continua llegint

Acordions artístics

Lletres inconformistes, gerros acollidors amb els animals i viatges evocatius cap als blaus més infinits. Tot té cabuda en els llibrets de la col·lecció Plegats, el projecte d’autoedició impulsat per l’empresa tarragonina Mènsula Studio. El passat abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, se’n van presentar els tres primers números i ara se n’han publicat tres més, obra de tres joves creadores de la ciutat: Maria Jacas, Laia Marín i Mar Borrajo.

Un bon dia un ocell va decidir donar un nou ús a un gerro situat a l’entrada de la casa familiar de la il·lustradora Maria Jacas i va començar a fer un niu en el seu interior. Setmanes després en aquest indret poc usual van néixer unes cries de carboner comú. Malauradament, la mare va deixar d’aparèixer i les cries van acabar morint. Jacas ha recuperat aquesta història real per al seu plegat però s’ha permès donar-hi “un final feliç”, ja que al gerro també hi acaba florint una planta.

Continua llegint