Subtilesa i sensibilitat

La Laia Marín és una d’aquelles persones que “està a tot arreu”, una d’aquelles tarragonines que no pot evitar d’implicar-se en accions, festes i projectes que estimen i promouen la cultura. Darrere la seva aparença tranquil·la i discreta, hi té una ànima inquieta, intel·ligent i altament constant i col·laboradora que li permet anar obrint camins sola o en companyia i recórre’ls amb fermesa. Un d’aquests camins és, per exemple, el seu blog, que fa anys que alimenta amb fotografies esplèndides: imatges subtils i sensibles que tenen el valor de fer evidents les petites meravelles de la vida quotidiana.

La meva finestra, que és com s’anomena el seu espai virtual, ens revela, visualment, múltiples aspectes que ens envolten: es recrea en els gestos de la dansa, es meravella amb els colors castellers, comparteix les descobertes d’una ciutat europea o s’atura en les ànimes de la bogeria festiva… Tot, a través d’un fil eteri, la mirada de la Laia, que, com qui no vol la cosa, fa que ens adonem de detalls que passen ràpid i que moltes vegades no retenim.

Per tot el que hem dit, no és d’estranyar, doncs, que hagi escollit precisament una capsa de música, un objecte ple de subtilesa, per presentar-se aquesta setmana com a convidada a la #BlogosferaTGN…

Potser el més fàcil hagués estat dur entre mans una càmera fotogràfica, la que sempre faig anar amunt i avall en els esdeveniments culturals de la meva ciutat, o bé durant els meus viatges o escapades fugaces. En aquesta ocasió, però, us porto aquest instrument que a simple vista sembla una capsa corrent. No sé ben bé si me l’emportaria a una illa deserta, segurament per por a perdre-la o que es trenqués; el que és cert és que la guardo amb molta cura. Es tracta de la capsa de música de la meva àvia, on guardava els seus petits tresors; ara sóc jo qui la conserva com si d’això es tractés. Una capsa de música no deixa de ser un instrument que data del segle XIX i que sona fent girar un rebló. En aquest cas, per molt que passi el temps, mai es cansa de girar la ballarina que es mou al so de la música. Podria estar-m’hi hores mirant-la fins que la corda la fes parar.

Per al mapa de la #BlogosferaTGN, la Laia ha puntejat avui els seus tres espais preferits de Tarragona i ha triat un espai d’oci i dos llocs que respiren tranquil·litat i que combinen patrimoni i vegetació. També són escenaris de swing i de cinema… Teniu curiositat per conèixe’ls? No us perdeu l’article que ens ha preparat la Laia aquesta setmana on ens ho explica!

> Consulteu el mapa de la #BlogosferaTGN aquí.
> Visiteu l’entrada aquí.

Text: Rosa Comes
Imatges: Laia Marín i David Llopart

Els bloguers que fins ara han passat per la #BlogosferaTGN han estat:

> Laia Díaz: Històries d’una càmera
> Azahara Palomares: Varmt Igen
> David Oliete
> Rosa Casas: El bloc de la Jaka
> María Sagredo: Tarragona IN
> Cultius Culturals
> Emilio Barruz
> Explay.es
> Hola Tarragona
> Carles Marquès: Escenaris de terra
> Adrià Borràs
> Antoni Coll
> Màrius Domingo: Altacapa
> Rafael López-Monné: Vistes
> Gatekeeper
> Cinta S. Bellmunt
> Carles Llop: La bola infinita
> Mercè Samper: El meu raconet
> Emili Samper: La Batcova
> Iris C. Lago: Des bouts des miroir
> David Aresté: Metal Symphony
> Roser Pros-Roca: La conspiració de la cultura
> Darío Cobacho: Polígon Cultural
> Juanjo Fuster: Fototurista