Joaquín Ruiz de Arbulo: “A nivell de conservació del patrimoni, caldria millorar la coordinació, ja que és quelcom que ens manca des de fa 20 anys”

Joaquín Ruiz de Arbulo (Tudela, 1958) és catedràtic d’Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigador a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

Ha investigat en profunditat les ciutats romanes d’Empúries i Tarragona i també ha treballat a Roma, Ostia Antica i Pompeia i sempre li ha entusiasmat la divulgació històrica.

Fa justament 20 anys va participar en la candidatura tècnica perquè la Tarragona romana fos nomenada Patrimoni Mundial i és col·laborador científic del Festival Internacional Tarraco Viva que aquest diumenge clausura la seva XXII edició.

Què va significar l’any 2000 el nomenament del conjunt romà de la ciutat com a Patrimoni Mundial?

En aquells moments, l’Ajuntament va crear un eslògan que era “Tarragona, patrimoni de tots”. Realment era un reconeixement que era molt difícil d’aconseguir, però que tenia valor per a tota la ciutadania. Ara bé, ser Patrimoni Mundial és un orgull, però també una responsabilitat molt gran perquè cal treballar constantment per la conservació dels monuments.

Continua llegint

Les darreres troballes del circ romà de Tarragona

Els treballs d’arranjament dels carrers Salines i Sant Domènec de Tarragona, que estan en fase de finalització, han permès localitzar noves restes corresponents a l’edifici del circ romà, lloc on es desenvolupava l’espectacle més apreciat per la societat romana: les curses de quadrigues o ludi circenses. L’espectacle del circ consistia en les curses de carros, bigues o quadrigues, segons el número de cavalls que conduïa el genet. Aquests solien ser personatges molt famosos. En el cas de Tàrraco coneixem dos aurigues a partir de dues inscripcions funeràries: el jove Eutyches i Fuscus.

Les darreres troballes del circ han consistit en la localització de diversos trams de roca natural que es trobava retallada, de manera que un cop allisada, sobre d’aquesta s’estenien les diferents capes de terra que formarien la superfície de l’arena o pista del circ, sobre la qual es desenvolupava la cursa. Aquesta adequació de la base natural de la pista probablement es va deure al fet que l’alçada, en aquest punt, és una mica més alta que en altres punts de l’arena i, per tant, es devia necessitar una preparació prèvia que facilités el terraplenat amb capes de terra superiors.

Continua llegint

Els estrats de l’Amfiteatre

Una de les coses que fa de l’Amfiteatre de Tarragona un recinte excepcional és que, amb un cop d’ull, hi veus materialitzat, sense massa esforç, el pas del segles. I aquesta no és una afirmació més o menys metafòrica, sinó una evidència: tots podem veure com l’el·lipse reconstruïda del recinte romà contrasta vivament amb la verticalitat i l’horitzontalitat de la basílica i de l’església romànica que se situen just a l’espai martirial de Fructuós, Auguri i Eulogi.

Precisament, el fet de contenir sediments històrics de gran importància conservats en tants pocs metres quadrats és el que va convertir el recinte en Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2000 i també el que ha impactat més al fotògraf i videocreador Rubén Perdomo, que no s’ha quedat només en el primer cop d’ull i, a banda d’aprofundir en els estrats arqueològics, ha volgut investigar visualment i artística en els estrats socials i orgànics que incloïa i inclou.

Perdomo és el creador que enguany ha estat convidat a participar al projecte d’art i patrimoni El Batec del Temps. El seu treball, Estrats, es presenta avui a l’arena del mateix Amfiteatre, a les 21.30 h, i consta d’un vídeo i de dues galeries fotogràfiques que, a partir del vespre, es podran gaudir permanentment des del web del projecte. L’objectiu d’El Batec del Temps és provocar un diàleg entre artistes actuals i el patrimoni de Tarragona, de manera que després que Pep Escoda dialogués amb el Fòrum de la Colònia i el Circ romà el 2014, ara el Rubén ho fa amb una de les icones de la ciutat.

Continua llegint