Els treballs d’arranjament dels carrers Salines i Sant Domènec de Tarragona, que estan en fase de finalització, han permès localitzar noves restes corresponents a l’edifici del circ romà, lloc on es desenvolupava l’espectacle més apreciat per la societat romana: les curses de quadrigues o ludi circenses. L’espectacle del circ consistia en les curses de carros, bigues o quadrigues, segons el número de cavalls que conduïa el genet. Aquests solien ser personatges molt famosos. En el cas de Tàrraco coneixem dos aurigues a partir de dues inscripcions funeràries: el jove Eutyches i Fuscus.

Les darreres troballes del circ han consistit en la localització de diversos trams de roca natural que es trobava retallada, de manera que un cop allisada, sobre d’aquesta s’estenien les diferents capes de terra que formarien la superfície de l’arena o pista del circ, sobre la qual es desenvolupava la cursa. Aquesta adequació de la base natural de la pista probablement es va deure al fet que l’alçada, en aquest punt, és una mica més alta que en altres punts de l’arena i, per tant, es devia necessitar una preparació prèvia que facilités el terraplenat amb capes de terra superiors.

La troballa representa la localització fins al moment de la zona de l’arena que es trobava més propera a la zona de sortida dels carros i que probablement també es trobava molt a prop del punt per on giraven els carros durant el desenvolupament de l’espectacle, al voltant d’una línia central anomenada spina, i que fins a data d’avui no ha estat localitzada.

Construït a finals del segle I dC, el circ romà de Tàrraco era un edifici més o menys rectangular i tenia un lloc de sortida dels carros anomenat carceres, que actualment coincideix amb l’edifici del Palau Municipal. Des del lloc de sortida, els carros havien de completar un total de set voltes a la pista, punt que actualment coincideix en part amb la plaça de la Font. Els carros giraven a l’extrem oposat al punt de sortida a la zona de la capçalera, ben visible a la Baixada de la Peixateria. Al voltant de la pista, es trobava la graderia o cavea, actualment visible en diferents punts de la Part Alta, com la plaça Sedassos i el carrer Trinquet Vell. La graderia o cavea meridional es troba conservada i ben  visible en diversos locals dels números parells de la plaça de la Font.

Tot i que el circ de Tàrraco guardava el mateix esquema morfològic que la resta de circs romans de l’imperi, presenta unes dimensions més reduïdes, a causa del fet que es localitzava entre els límits definits per la muralla construïda en època republicana. Si el comparéssim amb els circs de Mérida o el circ Màxim de Roma, veuríem que les seves dimensions eren gairebé la meitat que les de la capital de l’imperi, amb uns 300 metres de longitud, mentre que el circ de Roma mostrava 600 metres. Hem d’afegir al seu favor, però, que la seva preservació és millor i, per tant, coneixem millor com era el nostre circ romà.

La darrera troballa ens ha permès conèixer una mica més com era i com va ser construït aquest emblemàtic edifici de la ciutat romana, i que ha heretat la ciutat contemporània.

Pilar Bravo
Arqueòloga municipal

Etiquetes: , ,