Els contes envaeixen la Llar d’Infants del Serrallo

‘El nostre barri, la nostra ciutat, el nostre món’. Aquest és el nom del projecte que s’està desenvolupant a la Llar d’Infants del Serrallo, on s’està donant un fort impuls a la lectura de contes i a tot el que això comporta.

És més, aquest projecte, que potencia la lectura de contes entre els més petits, s’ha endut el primer premi IMET d’educació Josep Vives Ciurana en la categoria d’Educació Infantil de primer cicle.

Continua llegint

Visitem l’antic barri de la Marina de la mà de Mercè Toldrà

L’any 1800, Juan Smith i Sinnot presenta el projecte de nova població de la Marina per tal d’urbanitzar l’entorn del port que s’havia començat a reconstruir el 26 de juny de 1790 amb el capità de navili, Juan Ruíz de Apodaca, després d’haver-se sol·licitat la seva reconstrucció, l’any 1776, al rei Carles III.

La liberalització del comerç l’any 1768 amb la Reial Cèdul·la, que permetia als ports catalans comerciar amb Amèrica, i la recuperació de la Duana entre els anys 1772-1775, després d’haver passat a la platja de Torredembarra, marquen la pauta perquè la ciutat iniciï la unió de la part alta amb la zona portuària a través de l’antic camí del port, actuals carrer Unió i Apodaca. D’aquesta manera, queda marcada la realitat geogràfica de la ciutat, amb tres terrasses, símbol cadascuna d’un poder: el poder eclesiàstic a la part alta, el poder civil al centre i el poder econòmic al nou barri que neix al voltat del port i amb una nova classe social, una incipient burgesia dedicada al comerç.

Estàtua de Mercuri, el missatger dels déus i déu del comerç
Continua llegint

Sobre les coses petites

El convidat de la #BlogosferaTGN d’aquesta setmana és un home amb bon ull i, per tant, amb bon criteri. De passió fotògraf, és un dels caps visibles d’Objectiu Actiu, unes exitoses trobades de visionat de fotografies que tenen lloc a Tarragona dos cops l’any, i, des de fa unes setmanes, el trobem també al capdavant de la gestió cultural del Cafè La Cantonada. De temperament reposat i analític, com a mínim davant dels ulls de qui el mira, l’Adrià Borràs respira i gaudeix observant i captant els gestos, les composicions que els cossos i els objectes creen en l’espai de manera volguda o espontània, en un instant. Si feu un passeig pel seu blog, ho podreu comprovar vosaltres mateixos.

De ben segur que, als tres llocs de la ciutat que ell ens recomana visitar aquesta setmana, s’hi endurà l’última càmera que ha adquirit, una Kodak Instamatic 100, i que podem veure entre les seves mans en el retrat que encapçala l’article. És també el que s’emportaria, actualment, a una illa deserta, i, a jutjar pel seu talent, estem convençuts que amb ella sabria focalitzar-ne, en blanc i negre, detalls que molts de nosaltres ni percebríem.

Continua llegint