Maria Roig: “Aquesta Santa Tecla és important demostrar que la cultura és segura i que, malgrat tot, es poden fer coses”

Maria Roig Alsina (Tarragona, 1982) és cap de comunicació del Festival Ja Veus, del certamen Portautors organitzat pel Teatret del Serrallo i de l’Escola de Lletres de Tarragona, on també porta la gestió i imparteix classes de creació literària.

La seva feina va a cavall entre la comunicació, les lletres i el cinema, i concretament en l’escriptura de guions. Aquest 2020, per exemple, ha estat la guionista de l’anunci del Concurs de Castells, i ha dirigit el documental històric Concurs 1970. El desafinament Nens-Vella, que s’estrenarà el pròxim dilluns 21 de setembre al Teatre Auditori Camp de Mart.

La Maria Roig és la Tuitaire Convidada de Santa Tecla d’enguany, de manera que, des del compte de Twitter de Tarragona Cultura, ens mostrarà la seva festa major, una festa major especial per a ella, però que haurà de viure adaptant-se a les circumstàncies actuals. Les piulades que ella farà aniran signades amb les sigles del seu nom: MRA, i així és com podreu distingir-les de les més institucionals.

Continua llegint

Eduard Boada Aragonès: “Olorar aquella barreja de pólvora i encens mentre arrenca el cant dels goigs no té preu”

Va néixer a Tarragona, a l’antiga clínica Aldecoa. És mont-rogenc i tarragoní, o tarragoní i mont-rogenc, i això, tal com diu, ho porta molt bé. És del 1971, “l’any en què Pau Casals s’adreçà a l’Assemblea General de l’ONU i la NASA envià el Mariner 9 a Mart i va aconseguir orbitar-lo”. Estem parlant de l’Eduard Boada Aragonès, historiador, editor, docent…, i també fill del pregoner de les Festes de Santa Tecla d’enguany, el popular i distingit tascaman Eduard Boada Pascual, autor de còctels i entrepans que quedaran a la retina, al paladar i a l’imaginari dels tarragonins per a sempre més.

L’Eduard Boada Aragonès serà El Tuitaire Convidat de Santa Tecla d’enguany, de manera que, des del compte de Twitter de Tarragona Cultura, ens mostrarà la “seva” festa major, la manera com ell la viu habitualment i especialment en un any tan extraordinari per a la seva família. Les piulades que ell farà aniran signades amb les sigles del seu nom: EB, i així és com podreu distingir-les de les més institucionals.

Malgrat que és una persona coneguda a la ciutat i a les xarxes, avui li hem fet una entrevista per aprofundir una mica en la seva visió de les festes, de la vida i de Tarragona…

Continua llegint

Enric Garcia Jardí: “El periodisme hauria d’allunyar-se de les tertúlies sorolloses i abordar la complexitat del món que ens envolta”

Va néixer el 27 de maig del 1992 a Tarragona i viu a la Part Baixa de la ciutat. Li agrada escoltar música, llegir, escriure i organitzar esmorzars i dinars amb els amics. És periodista i diu que el millor de la seva feina és que l’obliga a escoltar les persones. I es nota que ho és, i dels bons, perquè, així, només començar l’entrevista, ja fa una afirmació d’aquelles que sorgeixen d’una ment reflexiva i analítica i que es converteix en tota una declaració de principis: “Crec que el periodisme hauria d’allunyar-se dels fanatismes i les tertúlies sorolloses i abordar, des de l’ètica professional, la complexitat del món que ens envolta, que és ple de matisos.”

Apassionat de la seva professió i gran coneixedor de la realitat cultural i social de Tarragona, l’Enric Garcia Jardí, també mulasser i escriptor, serà El Tuitaire Convidat de Santa Tecla. A través del compte de Twitter de Tarragona Cultura, ens mostrarà la “seva” festa major, la manera com ell la viu i l’entén. Les seves piulades aniran signades amb les sigles del seu nom: EGJ, i així és com podreu distingir-les de les més institucionals.

Avui li hem fet una entrevista que, de ben segur, us enganxarà…

Explica’ns un moment de la teva vida laboral que hagi estat especialment intens i motivador.

En tinc un per a cada adjectiu. Les visites a la presó de Tarragona, mesos abans que els convictes fossin traslladats al centre penitenciari de Mas d’Enric, van ser intenses i també reveladores. Crec que em van ajudar a posar-me una mica en la pell dels presos i a conèixer la història de lluites de la COPEL. D’altra banda, va ser motivador saber que un article que vaig redactar l’any 2013 sobre l’Escola Sant Salvador va servir perquè la iniciativa de mantenir obert el menjador durant el mes de juliol rebés el suport econòmic d’unes quantes persones. Quan me’n vaig assabentar vaig tenir la sensació que la meva feina, almenys aquell dia, havia tingut sentit.

Continua llegint