Era l’any 1905 quan en José Romeu va obrir una floristeria a l’antiga Rambla Castelar, el tram de la Rambla Nova que, actualment, es troba comprès entre el carrer Sant Agustí i el Balcó del Mediterrani.

També treballava com a jardiner de l’Ajuntament de Tarragona i un any li va somriure la sort i li va tocar la loteria. De les dues pessetes que havia invertit, n’hi van tocar 1.500, uns diners que va invertir en comprar un terreny on hi construiria la que encara és la casa familiar i una altra floristeria, a la carretera del Cementiri.

Els seus fills, Dolors i Josep Romeu, seguirien amb el negoci familiar i també ho faria la seva neta, Josepa Iglesia Romeu. Els tres fills de la Josepa també es dedicarien al negoci de les flors i, de fet, l’ampliarien.

En Josep Amigó Iglesias es faria càrrec de la botiga propera al cementiri, la Dolors Amigó n’obriria una a la Rambla Vella número 37 (és l’única que no es conserva) i la Tecla Amigó obriria el quiosquet que encara hi ha actualment a la plaça Verdaguer. Quatre generacions de floristes a qui encara seguiria la Sefa Mohedano qui, amb només 15 anys, obriria un quiosquet al bell mig de la Rambla Nova, a tocar del carrer Comte de Rius. D’això, ja en fa 35 anys.

Canviant estils i dissenys

Encara que els ha tocat renovar-se en alguns aspectes, la base del negoci segueix sent la mateixa que dècades enrere. Tecla Amigó explica que els principals canvis els han hagut d’introduir en els dissenys dels rams i els centres de flor. “Abans només es feien servir roses, clavells, gladiols i dàlies i els darrers anys hem incorporat molt de gènere que arriba d’Holanda o d’altres punts del planeta”, afirma Amigó.

També han d’estar al cas de la darrera moda en guarniments. “El que més valora la gent és la presentació i el tracte personalitzat, que els preparis les coses al seu gust”, explica Sefa Mohedano des del seu quiosquet de la Rambla Nova.

Perquè, de fet, el boca orella és la millor publicitat que han tingut mai. La Sefa no és gaire optimista a l’hora de pensar que els seus fills puguin mantenir la botiga de la Rambla, però la seva filla Mireia González, la sisena generació, fa un temps que ha decidit començar a ajudar la família en aquest camí cap a la modernització.

“Des de petita he vist com la floristeria ha estat present en molts moments importants de moltes entitats. El Nàstic, la Setmana Santa… Aquesta presència és el que ha fet que després de tants anys encara seguim aquí, però crec que ha arribat el moment de reforçar el boca orella des d’una perspectiva més innovadora”, explica la Mireia González.

I és que aquesta jove tarragonina, que va estudiar comunicació, s’ha proposat el repte d’intentar fer el salt al món en línia i tenir també una floristeria 2.0.

Una iniciativa que la seva tieta Tecla agraeix per tal de poder seguir tirant endavant un negoci que s’ha vist afectat per la irrupció de floristeries low cost. “Per sort, tenim clientela molt fidel que sap que el que oferim no es pot trobar a qualsevol lloc i s’ha de tenir en compte que les flors acostumen a ser per a éssers estimats i, en aquest aspecte, la gent valora molt la qualitat”, conclou Tecla Amigó.

Text i fotografies: Laia Díaz

Etiquetes: