Marina Comes Leandro (Tarragona) és advocada mercantilista i durant molts anys, després de llicenciar-se en Dret a la Universitat Rovira i Virgili i fer un màster a Bèlgica, va treballar per diverses multinacionals a les seves seus de Barcelona.

A mitjans del 2016, va decidir prendre’s uns mesos de descans de l’advocacia, però, finalment, va decidir no tornar-hi. El motiu? El setembre del 2015 s’havia obert un compte a Instragram (@marinacomes) i un any després tenia prop de 100.000 seguidors.

Va decidir intentar viure de les fotos de viatges que penjava al seu compte d’Instragram. Actualment, té més de 300.000 seguidors i fa uns mesos la revista Forbes va seleccionar-la com una de les millors influencers de viatges del 2019.

Advocada que s’obre un compte a Instagram. Fins aquí tot normal. Un any després té 100.000 seguidors i decideix canviar radicalment de vida. Com va anar això?

Portava una vida d’aquelles estables en què sembla que està tot escrit. Una companya de feina em va parlar d’Instagram i em va dir que aquelles fotos de viatges que jo penjava al Facebook les havia de posar a Instagram.

A partir d’aquí el setembre del 2015 em creo un compte i agafo el costum de publicar una imatge cada dia. Em va enganxar perquè m’obligava a rebuscar fotos en el meu arxiu i també a recordar viatges.

Així doncs, ja li agradava viatjar i la fotografia?

La meva via d’escapament eren els viatges que fèiem amb el meu marit. Sempre viatjàvem molt, pels ponts, els caps de setmana que podíem, les vacances… De fet, des que vaig començar a tenir estalvis, el que he fet sempre és invertir-los en viatges. Un dels primers records d’infantesa que tinc és jugar a fer viatjar les Barbies i que per la comunió vaig demanar que em regalessin una càmera de fotos.

I com ho va fer per passar de pocs seguidors a 100.000 en poc més d’un any?

Des de bon principi vaig veure que creixia a un ritme més ràpid del que ho feien altres comptes. Amb quatre mesos vaig passar de 200 a 6.000 seguidors. Però, va ser en un viatge al Marroc que vaig fer el 2016 quan va canviar tot. Va ser un abans i un després.

Vaig compartir unes imatges fetes a Chefchaouen que es van fer virals. Les van compartir comptes de viatges amb milions de seguidors i el meu compte es va disparar.

Al cap de poc temps em va tornar a passar amb unes imatges de Suïssa. Durant uns mesos vaig estar augmentant una mitjana de 10.000 seguidors al mes.

Sense pagar publicitat?

Zero. Quan la gent em pregunta com ho vaig fer la resposta és clara: no ho sé. No tinc la fórmula de l’èxit. De fet, ara fa temps que ja no creixo 10.000 seguidors al mes.

Però, devia cuidar el tema de les etiquetes, per exemple?

Sí, sempre invertia molta estona mirant les etiquetes més populars de cada lloc. Sempre les variava molt i crec que això va anar molt bé. Ara, imagina si era desconegut per mi el món d’Instagram que, quan em vaig crear el compte el vaig fer privat i em van haver d’avisar que sent privat la gent no podria veure les meves fotos…

A partir d’aquí, decideix viure d’Instragram…

Van començar a contactar-me marques, tot i que va coincidir que al cap de poc em van fer una oferta per tornar a l’advocacia. M’ho vaig pensar, però, feia temps que, sense dir-ho a ningú, pensava que Instagram podia ser una forma de viure. Llavors me’n vaig adonar que em quedava molt per viure i el meu marit em va dir que no m’havia vist mai tan apassionada per una cosa. Així que vaig decidir intentar-ho.

Vaig començar a aparèixer a rànquings, em convidaven a fires, les destinacions em contractaven… Sóc molt somiadora i sempre deia que algun dia hauria de treballar en quelcom que m’omplís i ara tinc la sensació que he trobat el que realment m’encaixa.

Com és la vida d’una influencer?

Tinc una vida molt emocionant, però també té alts i baixos. Ara mateix tinc un negoci propi que, a part de viatjar i fer fotos, m’implica haver de fer informes, números, buscar clients… el mateix que fan els autònoms.

A més, no tinc 20 anys. Estic casada i m’agrada portar una vida el més ordenada possible. És per això que, entre viatge i viatge, sempre intento tornar a casa, així aprofito aquestes parades per enviar propostes de serveis, redactar informes de resultats… A Instagram sembla que estic tot el dia de viatge, però no és així. Hi ha mesos que tinc dues o tres campanyes de tres dies, però en realitat el contingut es publica durant molts més dies, en funció del que pactes amb cada marca o destinació.

Al final, els seus viatges són per feina, així que m’imagino que no deuen ser tan idíl·lics com sembla?

Que va! Durant els viatges acostumo a tenir una agenda molt marcada, en què tinc mil coses per fer durant el dia i la nit. No ho canvio per la meva feina d’abans, però enyoro la llibertat de fer un viatge fent el que tu vulguis. Però, a mi em contracten per mostrar a la gent el millor de cada lloc. De fet, els meus seguidors això és el que busquen. No volen veure la meva vida privada i això implica que no saben si he estat un dia més de 12 hores treballant sense parar.

Ja no viatja mai “amb llibertat”?

Aquest any ho he fet i he trencat amb allò que diuen que els influencers no poden desconnectar. Vaig estar una setmana sense penjar res i després, a l’agost, vaig fer una súper desconnexió durant un viatge en autocaranava per les Rocalloses del Canadà. No hi havia cobertura i em va anar molt bé. De fet, la darrera nit em va agafar la plorera perquè no volia que acabés la desconnexió. No torno a la feina d’oficina, però torno a la meva rutina laboral.

Sempre apareix a les fotografies. Qui li fa les fotos?

No hi ha una persona concreta que em faci les fotos. Jo em munto la composició i només necessito algú que faci el clic o, a vegades ni això, tinc un trípode i un disparador i molts cops ho faig sola. A vegades m’ha acompanyat la meva mare a algun viatge i ella no en té ni idea de fotografia. Li deixo tot preparat i li dic que vagi fent clic.

Quines són les seves aplicacions de referència per processar les fotos?

Utilitzo PsExpress per fer un primer retoc de llum, obres i per netejar soroll i, a continuació, amb VSCO dono el toc de color de la paleta que tinc en aquell moment a la galeria i treballo l’ordre de les publicacions.

Què n’opina del valor negatiu que moltes vegades al terme influencer?

A mi m’agrada més dir que sóc instagramer i no influencer perquè no m’agrada que s’usi per dir que influeixes en la gent. A mi m’agrada inspirar, no influir. No em vaig posar en aquest món per voler ser això. De fet, rebo molts missatges de gent que em pregunta com poder tenir una vida com la meva. S’ha perdut aquella innocència de crear un compte i que creixi per si mateix, ara molta gent vol ser influencer. La meva resposta sempre és la mateixa: no cal viatjar a l’altra punta del món per trobar llocs inspiradors. Just al costat de casa en tenim moltíssims, com ara a Tarragona.

En alguna ocasió s’han hagut de tancar atraccions turístiques o restringir-hi l’accés per la difusió que li han donat els influencers. Creu que contribueixen al turisme de masses?

Està clar que algunes fotos poden provocar efectes negatius a segons quins llocs, sobretot si aquests no estan preparats per rebre tanta gent. Ara bé, tot depèn de cada lloc. En molts altres indrets hi ha gent que ha pogut obrir hotelets, restaurants… Per exemple, que vagi un influencer a les cales de l’Ametlla de Mar i les posi de moda, per a qui és dolent?

Text: Laia Díaz
Fotografies: Marina Comes

Etiquetes: ,