Àngels Cantos: “Cada peça del Seguici té una manera particular de ser treballada, i cada projecte és nou repte”

Àngels Cantos (Tarragona, 1971) és escultora i restauradora. Des dels inicis de la seva carrera professional, ha estat vinculada al món de la imatgeria festiva. Per les seves mans, de fet, han passat la majoria d’elements del Seguici Popular de Tarragona, ja sigui per crear-los com per restaurar-los o reparar-los. Pel seu compromís, des de fa dècades, amb la Festa Major, la ciutat l’ha reconeguda amb el títol de Perpetuadora de les Festes de Santa Tecla 2020.

Diu que quan va rebre la notícia, fa unes setmanes, per telèfon, per part de l’alcalde Pau Ricomà, no s’ho acabava de creure. És un reconeixement que li fa una especial il·lusió, perquè des de ben joveneta va estar implicada al Drac de Sant Roc, tocant-hi el timbal, i perquè considera que les festes de la ciutat són fonamentals, per la seva tradició, i per tota l’activitat cultural que comporten.

Ella veu les peces del Seguici com gairebé ningú més no ho fa. “Les tens al taller, les despulles, les vesteixes. Hi acabes tenint un lligam emocional molt fort, te les fas teves”, assegura. En coneix un bon grapat de secrets: “Cada element té el seu què, la seva manera de ser treballat, i això fa que cada projecte sigui un nou repte professional”. Cantos sent una enorme responsabilitat, també, quan es fa càrrec de figures que són obra d’altres artistes, com quan va dirigir la restauració, l’any 2015, dels Gegants Moros.

La seva feina l’ha portada a conèixer moltes persones vinculades al teixit associatiu de la ciutat. “Al final et relaciones amb molta gent i això a mi m’agrada molt”, afirma. Cantos és una dona enèrgica, riallera i xerraire, que posa els cinc sentits en allò que fa, i que cuida tots els detalls, tan externs com interns, de les peces, tant si són molt reconegudes o més senzilles. “Sempre intento pensar, a l’hora de fer la meva feina, en la persona que ha de portar la peça, en la seva comoditat. Pots tenir una figura molt bonica, però has de tenir present també quina és la seva funció, i per això és tan important i enriquidor establir un diàleg amb la gent de les entitats”, afirma Cantos.

Diu que “tot ha anat rodat”, a la seva trajectòria professional, des que va acabar els estudis a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació i els integrants del Drac de Sant Roc li van encarregar un primer treball, amb la reproducció en fibra de vidre de la figura que l’any 1985 havia creat Gabriel García.

Cantos sempre ha estat una pencaire. Hi ha temporades que entra a les 8 del matí al seu taller, i en surt a les 10 de la nit. “Tot és tenir ganes”, “a mi dona’m feina” i “és qüestió de donar-ho tot” són algunes de les frases que més repeteix, durant la nostra conversa. Reconeix que no s’imagina mai jubilada. La seva cultura de l’esforç, i l’honestedat i la humilitat que tan bé la defineixen, fan que el títol de Perpetuadora no sigui només un agraïment institucional a tot el que ha fet com a escultora per la festa major de Tarragona, sinó també a la manera com ho ha fet, als valors que representa.

Text i fotografies: Enric Garcia Jardí