Daniel Montero Arnal (1983) és mestre, però mentre espera una plaça en algun centre educatiu, treballa com a comercial de vendes en una immobiliària.

Aficionat a la pirotècnia des de ben jove, comença a interessar-se per aquest món quan entra al Ball de Diables de Tarragona. El seu interès pel món dels focs artificials, els seus coneixements i les seves ganes de continuar aprenent, han fet que, des de fa cinc anys, sigui un dels membres del jurat del Concurs Internacional de Focs Articials de Tarragona i també de la comissió que selecciona les pirotècnies participants.

Aprofitem la proximitat de la 29è edició del certamen, que se celebrarà entre el 3 i 6 de juliol, per preguntar-li sobre la seva vinculació amb el foc i la pólvora.

Com s’ha format per convertir-se en un entès del món de la pirotècnia?

Quan vaig començar a anar al Ball de Diables em vaig treure l’acreditació CRE (Consumidors Reconeguts com a Experts), que la Generalitat obliga a tenir a tothom qui manipula pirotècnia. A partir d’aquí, vaig començar a investigar sobre el tipus de sortidors, la durada, els colors… Tot enfocat al món dels diables, que té poca cosa a veure amb els focs artificials, però la base és similar.

Foto: Jordi Brú

Hi ha algun tipus de curs superior?

N’hi ha, però són cursos que no pots fer perquè sí. Estan enfocats a gent que treballa a les empreses pirotècniques. Així que he anat aprenent a base d’investigar i d’escoltar molt als qui treballen per al Concurs de Focs i en saben moltíssim.

És autodidacte.

Efectivament. Vaig entrar a la comissió per ser membre del Ball de Diables, perquè els grups de foc hi tenen representació, però de seguida vaig començar a preguntar a les pirotècnies com fan els muntatges, ho compares amb el projecte que han enviat… També m’ha ajudat moltíssim en Mikel Pagola, fundador i director de Piroart.com, un portal especialitzat en pirotècnia, que acostuma a col·laborar amb el certamen.

Daniel Montero fent de jurat del Concurs de Focs.
Foto: Jordi Brú

Com funciona la comissió del Concurs de Focs?

A mitjan mes d’abril ens trobem els membres de la comissió i en Xavier González, el director del Concurs, ens dona els dossiers de les pirotècnies que s’han presentat. Cada una entrega un projecte on especifica, punt per punt, tot allò que dispararà. La nostra feina és imaginar-nos-ho i triar les millors. Com que és un certamen internacional, tenim l’obligació de triar-ne una d’estrangera.

Alguna vegada ha passat que una pirotècnia no compleix amb el que havia presentat?

L’únic que he vist és, en una ocasió, una pirotècnia que va tenir una fallada en el sistema de dispar i no va arribar als 15 minuts mínims que s’exigeix. En aquest cas, automàticament es desqualifica. El que sí que és habitual és que les empreses, quan coneixen el noms dels seus competidors, demanin permís per augmentar la quantitat de pólvora a disparar respecte a la que havien fet constar al projecte.

Foto: Piroart.com

Què li diria als espectadors que han de valorar de cada espectacle, per fer-ho amb ull expert?

Cadascú té les seves preferències i segur que hi ha gent a qui li agrada que peti més fort, d’altres que prefereixen els focs aquàtics… Ara bé, és important que tingui un sentit, que les seccions estiguin ben diferenciades i ordenades. És a dir, el ritme hauria d’anar de menys a més. Principalment, no ha d’avorrir i ha de generar expectatives davant del moment final.

A mi també m’agrada molt fixar-me en els colors. Un bon color és el que es manté molta estona. Si un blau s’encén i s’apaga molt ràpidament, no és un bon color.

Creu que el públic de Tarragona, després de tants anys de Concurs, hi entén?

Crec que hi entén moltíssim. Només cal veure que els anys que s’ha organitzat algun tipus de votació popular, el resultat acostuma a coincidir amb el del jurat.

On li recomanaria a la gent que vagi per veure els Focs des de la millor perspectiva?

Són molts els experts en pirotècnia que afirmen que la zona de dispar de Tarragona és única i la millor de tot l’Estat. El motiu? És igual on estiguis ubicat per veure els focs, els veuràs perfectament des de qualsevol punt. En el meu cas, els he vist des de la platja del Miracle, des del Balcó, a la baixada del Toro i, fins i tot, des del far o la platja de l’Arrabassada.

Text: Laia Díaz
Fotografies: Laia Díaz,Jordi Brú i Piroart.com