Griselda Pastor: ‘Sempre he viscut el periodisme amb la responsabilitat de fer entendre el que està passant’

Griselda Pastor no s’esperava la proposta de ser la pregonera de les festes de Santa Tecla 2024. Amb més de vint anys de trajectòria periodística cobrint l’actualitat europea des de Brussel·les, Pastor assumeix el repte amb il·lusió i responsabilitat. Parlem de la seva experiència professional, dels reptes del periodisme actual i de la seva relació amb la festa major de Tarragona, tot oferint una visió personal sobre la importància d’explicar la realitat amb rigor i empatia.

Què va sentir quan li van proposar ser la pregonera d’enguany?

Molta sorpresa. No m’ho esperava ni tenia idea que ningú pensaria en mi per fer el pregó. Em va sorprendre, però vaig dir que sí de seguida. Vaig pensar que em feia il·lusió poder participar activament de les festes i fer-ho d’aquesta forma.

Ja el té redactat?

El tinc més o menys. Tinc un esborrany que vaig rectificant a estones.

Sense desvetllar sorpreses, de què parlarà?

L’alcalde em va dir que una de les raons d’haver pensat en mi era perquè estem en un moment clau en el qual els mitjans de comunicació tenen molta importància. Pensava a parlar una mica de la situació a Europa, que és alarmant, de la ciutat, del que significa ser ciutadà i viure sense por.

Parlem de Santa Tecla. Com ha viscut la festa al llarg de la seva vida?

L’he viscuda com a criatura des d’un punt de vista molt familiar. Després, ja més gran, com un moment col·lectiu important. És una festa que m’agrada. Són dies que trobo que és maco sortir al carrer i no necessites quedar amb la gent.

Quin seria el moment que triaria de la festa?

No ho sé, la veritat. Crec que la festa s’ha anat recuperant i se l’ha anada apropiant la gent d’una manera que era impensable quan jo era jove. A part dels castells o l’incorrupte braç de Santa Tecla, que sempre m’ha semblat una processó indescriptible, em ve al cap l’apropiació de la gent i de la tradició, fent-ne una cosa molt diferent.

És de les que pensa que la festa la fa la gent.

Per descomptat. Sense la gent la festa no seria el mateix. No té res a veure. Ara no anem a mirar la festa, sinó que sortim a fer la festa. És molt diferent. Sense la participació de les colles i de la ciutadania no seria el mateix.

Quina seria la seva definició de periodista?

He viscut el periodisme des d’un sentiment de responsabilitat molt fort, pensant que la meva funció era fer que s’entengués el que estava passant, el que tenia davant dels ulls, sigui polític, un accident, un atemptat o una manifestació popular. He volgut plasmar el que estava passant i per què. Per mi això és clau per entendre qui som, on estem, què es fa i poder-ho canviar.

Avui dia, en un entorn on regna l’àmbit digital, s’ha perdut una mica l’essència d’aquell periodista que trucava, investigava i sortia al carrer?

Crec que no. Penso que hi ha hagut una altra realitat: hi ha gent que es pensa que està fent periodisme seguint Twitter i convertint les piulades en titulars de ràdio, televisió o mitjans escrits. Tot i això, sempre hi ha hagut gent que ha fet el periodisme d’una altra manera i que ha signat.

S’ha perdut la llibertat d’expressió?

No. Jo crec que la llibertat d’expressió és una cosa que tenim i que no s’ha perdut. El que sí que passa, sobretot en situacions de crisi, és que treballem més a tall de dictat. Escrivim el que ens diuen. La gent es talla i no ho hem de fer.

Vostè es dedicava fins fa poc al periodisme europeu des de Brussel·les. En què es diferencia del periodisme local?

La dinàmica no és tan diferent. L’únic que, evidentment, l’impacte de què estàs fent és molt més gran. Parlem d’informacions que poden tenir molta repercussió i també cal pensar bé en el teu titular. La repercussió de la informació et desenvolupa un ampli sentit de la responsabilitat, també.

Ha tingut por de fer algun titular?

No n’he tinguda mai, de por, per fer la meva feina. Segurament m’he equivocat mil vegades, i quan en soc conscient he intentat rectificar.