La grip de 1918 a la premsa local tarragonina

Els diaris que conserva la Biblioteca Hemeroteca Municipal, també en format digital, mostren com es va viure aquesta epidèmia a la ciutat

La propagació de la Covid-19 ha provocat un canvi abrupte en les nostres vides quotidianes. Sabem del cert, però, que no és la primera vegada que la humanitat, i en particular, la societat a la qual pertanyem, es veuen afectades greument per una pandèmia. En les darreres setmanes, s’han publicat nombrosos reportatges en els quals es compara la situació actual amb la d’epidèmies anteriors, com la pesta negra del segle XIV, els episodis de còlera del segle XIX o la grip de 1918, com a exemples. No és pas d’estranyar, tampoc, que obres literàries com La Pesta, d’Albert Camus, pel tema que aborden, hagin desvetllat, en els darrers mesos, un major interès, i que les pel·lícules i les sèries sobre virus hagin causat furor. En un context com el que vivim, marcat per la incertesa generalitzada, hi ha una tendència a cercar, allà on sigui, analogies i possibles respostes.

Una consulta al fons digital de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, que compta amb més de 382.000 planes digitalitzades, permet imaginar-nos com es devia afrontar, a la nostra ciutat, una d’aquestes malalties, la de la mal anomenada grip espanyola. Si més no, una lectura detinguda ajuda a interpretar, com a mínim, com van informar-ne els mitjans de comunicació de l’època. Encara que la infecció i la conjuntura siguin diferents, hem de confessar que, davant d’algunes notícies i anècdotes que s’hi recullen, és difícil de treure’s, amb èxit, per uns minuts, les ulleres del present.

La primavera de 1918 van arribar les primeres notícies d’aquesta contundent grip a la premsa local tarragonina. Així ho plasmava, per mitjà d’un telegrama, el Diario de Tarragona, el 24 de maig d’aquell any: “La epidemia de grippe se extiende por Madrid de una manera tremenda, aunque afortunadamente se presenta con carácter benigno. Los casos se cuentan a millares. En los tranvías entre cobradores y conductores pasan de cien los atacados. En muchas oficinas apenas si concurre la mitad del personal”.

Com es pot comprovar, a despit que ja es reconeixia, de bon començament, l’elevat grau de transmissió de la malaltia, d’entrada les informacions, tant en la premsa generalista com en l’especialitzada, coincidien a descriure la grip, el principal focus d’infecció de la qual se situava a Madrid, com a “benigna”. Semblava, doncs, que no calgués preocupar-se’n en excés. En aquell moment, però, encara no es preveia la magnitud de l’epidèmia, que segons els càlculs d’alguns estudiosos, hauria causat, durant els anys 1918 i 1919, entre 25 i 50 milions de morts arreu del món.

Durant el primer semestre del 1918, les notícies locals en relació a la grip no van ser tan recurrents com a partir de la tardor, quan va tenir lloc un rebrot de la malaltia que es va allargar fins al mes de desembre, i que va causar estralls a la ciutat. El 2 d’octubre, el Diario de Tarragona compartia les recomanacions de la Junta provincial de Sanidad, que advertia que aquest episodi podia arribar a afectar entre un 40% i un 50% de la població dels municipis amb infectats. Aquesta institució sanitària també recordava, en el text, que la grip en qüestió atacava “con preferencia a las personas débiles o que tengan resentido algún órgano”, i que en aquestes circumstàncies calia intensificar la prevenció i la higiene.

Imatge del despatx de l’Institut municipal d’anàlisis químiques i microbiològiques de Tarragona, del 1918 (Foto Chinchilla. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu).


En la mateixa data, es va difondre un document signat per l’alcalde de la ciutat, Josep Prat i Prats, en el qual es demanava que la gent evités les aglomeracions, sobretot en espais tancats, i s’anunciaven mesures com la neteja i desinfecció d’habitatges, voreres, estables i qualsevol espai on s’allotgessin animals. També es pregava als metges que donessin a conèixer a les autoritats municipals si detectaven algun cas de grip a la ciutat, per tal d’aïllar els malalts i minimitzar el risc de contagi. Davant de la resposta de l’administració local, algunes capçaleres es van fer ressò del missatge del consistori, però també de les reivindicacions ciutadanes, com el diari Tarragona Federal, l’òrgan del Partit Republicà Democràtic Federal, que proposava, el 5 d’octubre, que es sanegessin les clavegueres de la Part Baixa, perquè “algunas de ellas despiden un hedor insuportable y perjudicial a la salud de la población”.

Entre els consells sanitaris que es van divulgar, aquelles setmanes, als diaris locals, destaquen la necessitat d’anar en compte amb els utensilis que hagués emprat un malalt i la importància de netejar-se les mans amb aigua i sabó. La Real Academia de Medicina de Barcelona també va indicar l’ús de màscares i vels entre les persones que haguessin d’estar en contacte amb malalts. En l’àmbit públic, la Junta Provincial de Sanidad va exigir als locals comercials que instal·lessin escopideres, i que es desinfectessin diàriament els carruatges que transportaven persones, així com els cotxes fúnebres.

El iode, la quinina, l’aspirina o la cervesa van ser alguns dels productes que es van presentar, publicitàriament, com a remeis per prevenir, o fins i tot per guarir, la malaltia. Així, per exemple, al Diario de Tarragona del 22 d’octubre, hi podem llegir: “Para evitar el contagio de las enfermedades infecciosas, se recomienda la Cerveza Damm, embotellada y pasteurizada por la casa Blandinieres”. Val a dir que algunes companyies eren prou contundents, a l’hora de captar l’atenció de la potencial clientela, com és el cas de les capses Pink, unes píndoles que es despatxaven a les farmàcies: “Para comenzar a curaros no esperéis a que la enfermedad os aniquile”. D’altres, com el vi sense alcohol Mostelle-Raimost, potser menys sensacionalistes, preferien mostrar-se, simplement, com “la mejor bebida alimenticia para enfermos de gripe, debido a sus cualidades nutritivas, desinfectantes, refrescantes y diuréticas”.

Sigui com sigui, els experts mèdics constataven, com es desprèn d’un article publicat el 10 d’octubre al Diario de Tarragona, que no existien les solucions màgiques, i que “a menos de aislarse por completo de las comarcas limítrofes o de los individuos vecinos, ningún país, como ningún individuo, pueden pretender hallarse al abrigo de la infección”. Davant d’aquest cop de realitat —que ens fa pensar en la reclusió actual—, part de la gent es refugiava en el sentiment religiós i devot. Així, per exemple, el 20 d’octubre es reclamava la presència dels antonians a la missa de vuit de l’Església de Sant Francesc, per mirar d’obtenir, a base de pregàries, la protecció de Sant Antoni.

L’epidèmia es va anar complicant, i en la segona desena del mes d’octubre es van registrar 38 defuncions a la ciutat. A tall d’exemple, el 29 d’octubre, segons les dades del registre civil compilades per la premsa, a la província es van produir 156 morts a causa d’aquesta grip, el 12 de novembre en van ser 995, i el 24 de desembre, 335. I així cada dia, en un recompte que, en global, va deixar milers de víctimes a Tarragona. Com a curiositat, entre les xifres oficials que periòdicament divulgava el Diario de Tarragona, també s’hi pot comprovar com, en l’apartat dels naixements, es distingia entre els fills “nacidos legítimos” i els “ilegítimos”.

La grip de 1918 va agreujar les dificultats econòmiques d’algunes famílies, com es pot inferir de la quantitat i el contingut de les cròniques sobre activitats caritatives. Amb el mateix propòsit, d’altra banda, que en l’actualitat s’ha plantejat la creació de certificats Covid Free, els comerciants de l’època van haver d’afilar l’enginy per mirar de transmetre confiança als seus clients. Una iniciativa, publicada al diari Renovació, el dia 20 d’octubre, ho exemplifica: “Hem vist amb mol bon gust la innovació que els nostres amics Gilabert Germans han establert en el seu comerç, i que consisteix en anunciar en lloc ben visible de la botiga, que cada dia es desinfecta amb Zotal a fi de evitar que, amb el contínuo entrar i sortir dels compradors, si alguna persona estés atacada o portés el microbi de la epidèmia que tants estragos està fent, pugui ser trasmès a les demés persones que accedeixen a tan acreditat establiment. Celebrem que aquesta innovació tan higiènica l’hagin establert en la nostra ciutat uns amics nostres, i al felicitar-los destijaríem que l’exemple cundís entre’ls demés establiments”.

Cap a principis de 1919, una tercera onada de la grip va tornar a amenaçar el país i la ciutat. El 20 de febrer el Diario de Tarragona va confirmar la “reaparición en algunos pueblos de esta provincia de la epidemia gripal”, tot i que el 16 de març el mateix rotatiu ja es mostrava optimista i afirmava que “ayer hablamos con varios médicos y nos dieron la agradable noticia de que la enfermedad de la gripe ha desaparecido casi por completo en esta capital”. Amb tot, al Tarragona Federal del 22 de març de 1919, l’articulista Miliu, en un text de to humorístic, assegurava: “Diuen que l’epidemia va decreixent, jo no se si es veritat, pro jo no afluixo gens ni mica i continuo amb el boicot a la gripia no vull fer pas les paus ni que m’ho pagués a preu d’or”. En la mateix peça, un personatge inventat, de nom Ramon Científico, refermava la conya i feia una crida a oblidar-se, d’una vegada per totes, de la malaltia: “Uno de los mejores medios para no tener la gripe es no preocuparse de ella”.

Ja fa més de cent anys que van succeir aquests fets a la ciutat. No obstant, de segur que el lector contemporani podrà trobar certes semblances entre alguns dels aspectes assenyalats, extrets de diversos retalls de premsa, i els que han ocorregut en els darrers dies. “La epidemia reinante”, tal com també se la coneixia, ja fa temps que és història, i tard o d’hora, aquesta nova pandèmia també ho serà.

 

Text: Enric Garcia Jardí i Maria Elena Virgili

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>