La importància de deixar-se ajudar

L’Aitana Gabarrón no ha tingut una situació senzilla en els darrers anys. Malgrat tot, sense oportunitats laborals durant molt de temps, i amb una filla de sis anys, la Mia, mai ha perdut les ganes per continuar endavant. En gran part, també, gràcies a la tasca de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona (IMSST), que l’ha ajudat a continuar endavant gràcies a un acompanyament personalitzat. A més, l’Aitana pot presumir de ser la primera guanyadora, l’any 2021, del Concurs de relat, poesia i dibuix que organitza el propi IMSST.

“He après que mai podem dir mai”, comenta l’Aitana preguntada per la seva decisió d’acudir a l’IMSST. Després de viure la separació de la seva parella, va passar per una situació que no era del tot bona i per aquest motiu va demanar ajuda. A l’Institut Municipal de Serveis Social ha trobat, tal com resumeix, “la meva segona família”, amb l’acompanyament referent d’una treballadora social i també l’ajuda psicològica necessària per continuar endavant. 

Un acompanyament ‘vital’

La tarragonina recorda que quan va tenir els primers contactes amb serveis socials “era complicat entendre el missatge que et volen transmetre, ja que no estava bé”. Va ser amb el pas dels dies i la seva recuperació que va començar a assimilar-ho. Reconeix que “encara hi ha feina a fer, però fins al moment m’han ajudat a trobes les eines per fer que les coses que no puc canviar no m’afectin”.

La Isabel Lorenzo és una de les psicòlogues que ha acompanyat l’Aitana en el seu procés. Detalla que les sessions que es realitzen a l’IMSST no són “un tractament de teràpia, sinó un acompanyament en moments vitals”. “Els psicòlegs de Serveis Socials no donem la resposta universal, oferim un espai de reflexió i d’acompanyament a les persones que ho necessiten”, argumenta. L’Aitana constata l’afirmació de la Isabel i deixa molt clar que “cal posar de la teva voluntat”, i afegeix que “jo vull estar bé, perquè si estic malament la meva filla també ho pateix, i ella ho és tot per a mi”.

La tarragonina envia un missatge a la població que necessita aquesta ajuda: “Què no els faci vergonya acudir a Serveis Socials”. No li cauen pas els anells per haver-hi anat, i, de fet, “m’aixeco orgullosa cada matí”. “Som éssers humans, un dia estem a dalt i l’endemà no ho sabem i si alguna cosa he après en aquest temps és que cal viure el present i demà serà un altre dia”, complementa l’Aitana.

Temps per estimar-se un mateix

La Isabel remarca la importància d’assumir que cal avançar progressivament. Ressalta la importància en les sessions “d’aprendre a estimar-nos, a respectar-nos nosaltres mateixos i estar per la nostra persona, ja que si no et valores no podem esperar que la societat ho faci”. De fet, l’Aitana recorda que, en plena pandèmia i fent les sessions per via telefònica, sempre li comentava l’opció de buscar-se temps per ella. “Ella em recomanava que medités i jo sempre li responia que odiava fer-ho”, rememora entre rialles. Així les coses, avui dia practica ioga cada dilluns i ja ha practicat el seu primer retir.

L’Aitana, a més, va començar a treballar el passat mes de març en l’àmbit de l’administració. Ho fa precisament als mateixos serveis socials municipals i a Europe Direct Tarragona. Amb el seu currículum, el Servei d’Ocupació de Catalunya li va oferir aquesta oportunitat, que ha estat un punt d’inflexió en la seva situació personal. En aquest sentit, la Isabel esplaia que “tenir una feina comporta molt a escala personal, ja que serveix per marcar-te el teu dia a dia”.

L’any 2021, a l’Aitana se li va proposar participar en el primer Concurs de relat, poesia i dibuix que organitza l’IMSST. El seu escrit, Dicen que soñar es gratis, va resultar guanyador. Reconeix que només escriu quan se sent trista i quan va escriure el text guanyador feia dues setmanes que la seva àvia havia traspassat. L’escrit, simplement volia expressar la màgia dels somnis.

No era el primer cop que l’Aitana es posava davant del repte d’escriure en un full en blanc. Amb només dinou anys va fer una poesia dedicada al seu avi el mateix dia de la seva mort. Ara, amb quaranta-quatre anys, admet que “encara em sorprèn que ho hagi escrit jo”.

La tarragonina té un sentiment molt especial vers els seus avis. “Ells m’han aportat els valors que transmeto”, comenta. El seu avi, Joan Tuset, va ser una persona molt coneguda a la ciutat i fundador, entre d’altres, de la revista Claxon, o l’impulsor que Salvador Dalí visités Tarragona.

L’Aitana és d’aquelles persones que sempre intenta veure el quelcom positiu de les situacions i que treballa dia a dia aconseguir canviar del tot el rumb de la seva vida. Ara com ara, ho està assolint. Sempre amb un caràcter optimista i amb ganes de continuar el camí recorregut fins ara. “Faig bromes dels meus problemes”, conclou la tarragonina.

Per la seva banda, la Isabel explica que l’actitud de l’Aitana “va ser i és la desitjada”, i fa valdre el fet de “deixar-se ajudar” i que la millor medicació per retrobar-se “és obtenir una certa normalitat en el seu dia a dia”.

L’entrevista amb l’Aitana forma part de la campanya Històries de vida, una iniciativa que mostra la tasca diària de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST).

Text i imatges: Josep Gallofré