L’Álvaro i el Nàstic de Tarragona, una passió de debò que perdura en el temps

El 30 d’abril de 2016 es complia un somni per l’Álvaro. Arrancava l’equip del Nàstic Genuine amb més de 50 jugadors. Naixia fruit del desig del mateix Álvaro i el Rubén, capitans del conjunt grana, de competir amb la samarreta del Gimnàstic de Tarragona. Ambdós són fidels seguidorsdel club des dels 5 anys i mai es perden cap partit.

El Gimnàstic de Tarragona és l’impulsor principal de la competició per a persones amb discapacitat intel·lectual, juntament amb LaLiga. Com a preludi, l’estiu de 2017, el club tarragoní ja va organitzar la Champions Genuine, amb la presència d’equips nacionals i internacionals. En paral·lel, LaLiga anuncià LaLiga Genuine, que s’inicia la temporada 2017-2018 amb 18 equips i on Tarragona es converteix en seu fixa del torneig.

Un somni fet realitat

El somni d’una tarda de futbol al Nou Estadi es convertia en una realitat per l’Álvaro, que juga contra els millors equips defensant els colors del Gimnàstic de Tarragona. “Ser del Nàstic és orgull i passió, estic molt content de ser el capità de l’equip Genuine”, explica des de la banqueta visitant del camp. A més, no s’oblida del seu company i amic Rubén: “És un membre més de la família”.

L’Álvaro té clar que l’esport és per gaudir-lo. El futbol és la seva passió i només pensa “a fer gran al Nàstic”. Sent goig dels partits disputats en cadascuna de les seus com si fos l’últim. De fet, ja fa molt que no poden jugar cap encontre a causa de la pandèmia de la Covid-19. El març de 2020 se suspenia la tercera fase de LaLiga Genuine Santander i des de llavors tot plegat ha estat molt complicat per retornar a les competicions.

L’Álvaro desitja poder tornar a trepitjar la gespa del Nou Estadi per jugar, però també poder viatjar a altres seus i que tot plegat torni a la normalitat. “Només penso en què, quan tornem, l’entrenador em convoqui”, diu amb un somriure a la cara i amb la seriositat d’un jugador professional. De fet, el tècnic Rafa Magrinyà ha aconseguit fer del Nàstic un bloc, dins i fora del terreny de joc. El jugador del Nàstic comenta que “sempre m’he portat molt bé amb el Rafa, és un ‘tio’ molt enrotllat i molt bona persona”. Però el bon rotllo no només existeix amb l’entrenador, també amb els voluntaris i la resta de persones que formen el Nàstic Genuine.

Amb ganes de tornar a entrenar

El 30 de novembre de 2020 l’Álvaro rebia la bona notícia que l’equip tornava als entrenaments, amb totes les mesures sanitàries i el protocol de l’entitat. Tornava la il·lusió, l’olor fresca de la gespa i, el més important, veure els companys. El passat juliol, l’equip marxava de vacances amb una excursió a bord del Tarragona Blau. Ell ja té ganes de tornar i admet “que ja ho trobo a faltar. A veure si podem començar la temporada amb energia i competir”, expressa amb certa nostàlgia.

L’Álvaro té molt clara la premissa de l’esport i del futbol: passar-ho bé. Però, és clar, si és marcant gols, millor. De fet, ell ja n’ha marcat diversos, malgrat jugar de pivot defensiu o central. Ho celebra “molt” i ho dedica a la seva família i amics que, al cap i a la fi, “són el més important de la meva vida”. “L’important és celebrar-ho com si fos el darrer que marco”, diu.

El seu desig pel primer equip i el Genuine

Del Nàstic de tota la vida, porta els colors grana al cor. Al primer equip els desitja un gran any i ” a veure si podem quedar primers i pujar a Segona Divisió”. Pel que fa al seu conjunt, el Genuine, pretén entrenar “perquè el Rafa em convoqui” i té molt clar que “estaré sempre a la seva disposició”.

Enguany l’Álvaro coincidirà, si les restriccions sanitàries i la pandèmia ho permeten, amb un total de 36 equips en les diverses seus. Els explicarà que Tarragona “és una meravella”. A més, té una petició per al president Josep Maria Andreu: “Tarragona sempre ha de ser la seu inaugural de la competició”.

L’Álvaro, i també en veu del seu company i capità Rubén, anima a tots els nois i noies a què s’inscriguin al club tarragoní. “Que vinguin a gaudir com ho fem nosaltres”, conclou el jugador del millor equip del Gimnàstic de Tarragona.

Text i fotos: Josep Gallofré