Parlar de la gelateria italiana Olivier és sinònim de pensar en alguns dels millors gelats de Tarragona. Raffa Olivier n’és l’actual propietari i la tercera generació d’una família de gelaters italians que van optar per instal·lar-se a la ciutat ja fa unes quantes dècades. Fa més de 30 anys,  des de 1958, el pare del Raffa va decidir obrir el negoci en un local de la Rambla Nova, ben a prop del Balcó del Mediterrani. Un establiment que, a dia d’avui, ja és un emblema tarragoní.

Els pares del Raffa es van veure obligats a marxar a Algèria quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Allà, ell treballava de manobre, però va xocar amb la revolució del país i va haver d’emigrar de nou, aquest cop a Espanya, per recomanació d’una cosina seva. Un tiet del Raffa havia obert una gelateria italiana a Pamplona i s’hi van desplaçar per aprendre l’ofici. Eren els anys 40 i, posteriorment, van optar per venir a viure a Catalunya a la cerca d’un clima més càlid. Aquí, el pare del Raffa va muntar la gelateria a Tarragona, mentre que el seu germà ho va fer a Sitges.

La vergonya de llepar un cucurutxo

Quan el pare del Raffa va obrir l’establiment a Tarragona, els gelats ja existien al municipi, malgrat que no eren italians hi havia espais històrics com la ‘Jijonenca’ o el ‘Sirvent’. En el que sí que varen ser pioners és “amb el gelat italià”, remarca Olivier, qui afegeix que es menjava més el famós gelat al tall que no pas els cucurutxos. Raffa Olivier riu tot recordant que “quan la gent sortia i havia de llepar el cucurutxo els feia vergonya i s’amagaven”.

Etiquetes: , , , ,