L’arribada de l’aigua a Tarragona el 1798

A finals del segle XVIII, a Tarragona, com en el conjunt de l’Estat l’abastament d’aigua era un problema prioritari. Fins aleshores la ciutat s’abastia de cisternes i pous d’època medieval, completament insuficients per a tota la població.

Els arquebisbes Joaquin de Santiyán (1733-1783) i Francesc Armanyà (1718-1803), uns il·lustrats de l’època, van ser capaços de retornar a la ciutat part de l’antic esplendor de l’època romana amb la nova portada d’aigües des de la captació de Puigpelat. L’arquitecte encarregat del projecte va ser Joan Antoni Rovira (1730-1803). La canalització d’aigua que van portar a terme els dos prelats, és coneguda com la Mina de l’Arquebisbe i és hereva de l’aqüeducte romà. La mina anava des de Puigpelat fins a Tarragona passant pels termes municipals de Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar i els Pallaresos. Actualment encara son visibles alguns respiralls i pous de registre al llarg del recorregut. 

El 3 de desembre de 1798 l’aigua, un bé tan preuat com escàs, tornava a brollar de les fonts de Tarragona, algunes d’elles fetes construir expressament per l’esdeveniment. En total es van construir vuit fonts: la font d’Armanyà a la placeta de Sant Antoni, les fonts bessones de les escales de la catedral, la de la placeta de sant Joan i les ja desaparegudes que hi havia a la dàrsena del port i a les places d’Isabel II, del i de la Duana.

La Tarragona de finals del segle XVIII tenia 9.174 habitants, dels quals 4.630 eren homes i 4.544 dones. Era una població molt jove, ja que la meitat tenia menys de 25 anys. Disposar d’aigua en condicions va modificar l’edat de les defuncions i la causa de la mort. Amb el pas dels anys la majoria de decessos ja no serien d’infants a causa d’infeccions digestives, sinó que moltes persones moririen adultes per causa de l’edat avançada.

Resseguint la premsa i les publicacions d’un segle més tard de l’arribada de l’aigua ens podem fer a la idea de la importància que va tenir per a Tarragona la construcció de la coneguda com a mina de l’Arquebisbe.

Antonio de Magriñà al seu llibre Tarragona en el siglo XIX explica que l’arribada de l’aigua va suposar que es poguessin crear horts, formar-se passejos i es plantessin arbres com va ser el cas del passeig de Santa Clara (actual passeig de les Palmeres) o el passeig de sant Antoni. En concret, hi llegim: “Con el agua, primer manantial de vida, empezó a hermosearse Tarragona. !Loor á los dignos prelados que tan buen uso supieron dar á los emolumentos de la mitra!”.

L’obra va ser molt costosa. tant per la despesa econòmica que suposava com per les dificultats del terreny per on havia de passar la mina. Per tal de superar el desnivell des de la muntanya de l’Oliva fins a la torre de l’Arquebisbe, l’arquitecte Rovira va haver de fer una obra d’enginyeria que va ser lloada pel seu talent i per l’habilitat per salvar la important inclinació i el fort pendent del terreny. Un segle després, en la memòria commemorativa del primer centenari publicada per Jesús Galán llegim: “Acreditó…su talento y habilidad el arquitecto director de la obra … de introduir el agua desde el montecillo de la Oliva, mil pasos distante de la ciudad; però como de este punto hasta la muralla media un valle profundo, cuyo desnivell en su descenso es de 175 palmos y en su ascenso de 135, impuso a toda costa la construcción de 72 arcos con pilares de silleria, para dirigir la cañeria de barro, que formando una curva, subió felizmente el agua al punto más alto de la Ciudad…”

El mal ús de les fonts per part d’alguns ciutadans van fer que l’Ajuntament en regulés la seva utilització i sancionés els infractors. En aquest sentit, a les actes municipals del mateix any 1798 es llegeix: “Per manament de la Señoria y a conseqüència de lo acordat per lo molt il·lustre Ajuntament se diu i mana a tothom generalment: Que ninguna persona se atrevesca a embrutarse ni a derramar aiguas brutes ni clares, ni a tirar pedres, escombraries ni altres inmundicias en tot lo rededor de las Fonts de la plasa de Cols, baix la pena de treinta rals y los Pares ó pagaran per los fills”.

La Biblioteca Hemeroteca Municipal, conjuntament amb l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona SA han realitzat els darrers anys dues caminades per recórrer una part de la mina de l’Arquebisbe. Al web municipal se’n pot recuperar la informació.

Text: Elena Virgili Bertran, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

Fotos:
Dibuix de la plaça de les fonts de la plaça de les Cols. Publicat a ‘Magasin Pittoresche’ l’any 1858.
Imatge recent de la font de la plaça de Sant Joan
Material promocional de la caminada per la Mina de l’Arquebisbe oferta per la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona i EMATSA.
Imatge recent de l’interior del dipòsit de l’Oliva.