La sala d’art i assaig César s’inaugurava el 23 de desembre de 1969 i va esdevenir el primer equipament d’aquestes característiques de la província. L’empresari i promotor de la iniciativa va ser Joan Panadés Saperas, i el cinema estava situat damunt d’un taller de reparació de vehicles i garatge, propietat del mateix Panades, a l’inici de la rambla Vella.

L’accés al es feia pel carrer de Sant Hermenegild, actualment desaparegut, i just davant hi havia un petit jardí amb xiprers i un mirador amb bancs que donava al passeig de Sant Antoni. Tenia una capacitat de 463 espectadors.

Fotografia feta el 27-08-1988. Es tracta de l’explanada davant del Cinema Cesar al antic carrer de Sant Hermenegild.

Segons llegim al llibre de Bernabé Bernabé i Joan Manel Mallol Història del Cinema a Tarragona, en aquest tipus de sales es feien difusió dels clàssics i de pel·lícules que destacaven pels mèrits artístics. Havien de programar-se en versió original i amb subtítols.  

Unes temporades més tard es va convertir en sala X i van començar a  projectar-s’hi pel·lícules per a adults, on l’accés a menors de 18 anys estava prohibit i l’aforament es reduïa a 200 espectadors. Durant molt de temps va ser l’única sala d’aquest tipus a la província i moltes persones es desplaçaven a la capital. Després de la dictadura ja no calia desplaçar-se a França per veure certes pel·lícules.

A inicis dels anys vuitanta, després de l’incendi de la discoteca madrilenya Alcalà 20 es van prendre mesures per evitar accidents d’aquest tipus i es van inspeccionar i tancar diversos locals que no complien  la normativa de seguretat. El César va tancar en primera instància. Va poder reobrir un cop fetes les modificacions pertinents però poc després tancaria definitivament.

La ciutat en aquells anys vuitanta estava iniciant uns canvis molt importants en matèria patrimonial. L’Ajuntament va encarregar al prestigiós arquitecte italià Andrea Bruno un projecte de recuperació del circ i de l’amfiteatre romans.

Edificis com els cinemes Coliseum i César, a la rambla Vella, ocultaven importants restes del circ i calia un pla especial per posar-les en valor, un projecte a llarg termini per la seva envergadura.

En una primera fase es va enderrocar el Cinema Coliseum, que, inaugurat el 17 de març de 1953, havia esdevingut un dels millors cinemes de Catalunya del moment. Tancà portes l’1 de juny de 1986, després de 33 anys de funcionament. El seu enderroc, l’any 1987, va deixar al descobert la torre de les Monges o de Carles V i la muralla que tancava la ciutat a l’època medieval. 

Després de diverses polèmiques pel projecte, per l’esponsorització de les obres i per les quanties de l’expropiació, el dia 3 d’abril de 1991 es va enderrocar el cinema César.

Encara quedava molt camí per recórrer, perquè no seria fins quatre anys més tard que s’enderrocaria l’habitatge i el garatge Panadés. Era el mes de febrer de 1995 i la zona que ocupava, un cop retirada tota la runa, es va enjardinar.

Entre un enderroc i l’altre es va condicionar la capçalera del circ i l’any 1993 el monument va poder obrir al públic.

Poc a poc part de les grades del monument van anar sortint a la llum en un procés que va ser llarg i costós. La recuperació i integració del circ romà a la ciutat va rebre el premi Hispania Nostra. Un premi que donava reconeixia una feina de molts anys en favor del patrimoni, era l’any 1996 i va ser un pas més cap a la declaració del conjunt monumental de Tàrraco com a Patrimoni Mundial l’any 2000.

A nivell urbanístic, l’accés a la ciutat per la Via Augusta va canviar completament de fesomia, l’enderroc dels cinemes Coliseum i César, el garatge i habitatge Panades i diverses cases de la Baixada de la Peixateria van donar pas a l’aspecte monumental que té actualment.

 

Text: Elena Virgili Bertran, Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Fotos: Anton Roca (per ordre de publicació, imatges de 1985, 1988 i 1995).
Fragment del Diari de Tarragona del 4 d’abril de 1991 

Etiquetes: , , , , , , , , ,