Una finestra oberta a la història geològica de les comarques tarragonines

Àlex Ossó és un apassionat dels fòssils des de l’adolescència. Actualment jubilat, el seu interès per recollir, estudiar i col·leccionar fòssils s’incrementa arran d’un àlbum que li va tocar en una rifa a l’escola. A aquest fet cal afegir el regal que li va fer el seu pare. Es tractava d’un eriçó de mar datat d’entre 11 i 15 milions d’anys d’antiguitat, que rep el nom científic de Clypeaster i que va ser trobat al Camp de Tarragona. Aquesta va ser el número u de la seva àmplia col·lecció i, curiosament, és la peça exposada a l’aparador de Casa Castellarnau del mes d’abril de l’activitat Quan els objectes parlen.

Ossó no ha estat d’ofici paleontòleg, però sí un apassionat pels fòssils, sobretot de Tarragona i el seu entorn. Tenia molt clar des de les primeres peces que va classificar que s’havien de donar a alguna institució que els pogués treballar i estudiar. Lamenta que a la ciutat no hi hagi cap museu dedicat a la història natural i va optar per recopilar-los fins a poder fer un pas endavant. Aquest va arribar amb un acord amb el Museu d’Història de Tarragona el gener de 2020, al qual va donar un total de 6.700 peces.

Una donació per poder estudiar els fòssils

El tarragoní explica que ho va fer “per un arrelament amb la ciutat, ja que el meu criteri és que els fòssils es puguin guardar en institucions que siguin properes allà on els he trobat, sempre que hi hagi les condicions de custòdia pertinents”. Conscient que ell no és un professional sobre la temàtica, amb “uns coneixements limitats”, va decidir fer aquest pas per posar-ho a disposició de qui ho vulgui investigar. De fet, per fer publicacions i realitzar un estudi científic és obligat que la peça estigui dipositada en algun museu. Es tracta d’una mostra on es poden veure ben representades espècies de peixos, eriçons de mar o dents de tauró, entre d’altres.

La col·lecció del Museu d’Història de Tarragona representa fòssils que van des del triàsic mitjà (de fa 230.000 milions d’anys), fins a d’altres que corresponen a les darreres glaciacions recollides a la costa de La Ràpita, fa dotze mil anys. Tot i això, esplaia que a la ciutat “hi ha fòssils i roques de moltíssimes edats en les quals podem trobar bons tresors”. La seva col·lecció es pot resumir com una finestra a la vida de les comarques tarragonines durant les diferents èpoques geològiques.

Diferenciar un fòssil d’una roca

Com diferenciar una roca normal d’una que té incrustada un fòssil o que simplement ho és? Àlex Ossó resumeix que “és molt senzill, a partir del sentit comú”. “Tots sabem el que és una petxina, un caragol de mar o un eriçó, per exemple. Són faves contades, si coneixem el que ens envolta i si coneixem el món natural és fàcil d’identificar”, argumenta.

Actualment, es troba immers a títol personal en l’estudi de crancs fòssils, col·laborant amb especialistes mundials. No només del Camp de Tarragona, sinó d’arreu del món. “Treballo més ara que quan venia assegurances”, bromeja Àlex Ossó sobre una afició que barreja la cerca d’aquests crustacis amb la compra d’altres exemplars. Així, el tarragoní detalla que “tinc peces tant o més ben conservades que les originals que estan en museus als Estats Units o d’Europa.

En l’actualitat, però, la seva investigació es troba en la fauna de crancs del cretaci de la Conca del Garraf i el Maestrat. Un projecte que es troba treballant molt a fons, tot i que paral·lelament té material damunt la taula d’Iran, Pakistan, Nova Zelanda, París i, evidentment, d’altres indrets de Catalunya. L’objectiu és fer una cerca concreta i diferenciar la tipologia de crancs fossilitzats. Amb aquesta col·lecció avui es troba col·laborant amb l’Institut Català de Paleontologia amb una tortuga de fa 14 milions d’anys.

Àlex Ossó es troba en un coneixement constant, totalment autodidacta. “Si trobo a faltar alguna cosa és no ser geòleg per entendre la terra o biòleg per entendre la vida”, diu. D’aquesta forma, intenta que els seus articles siguin “totalment contrastables i comprovables”, tot col·laborant amb professionals acadèmics que “tenen el coneixement que a mi em falta”.

El 2009 Ossó va publicar el seu primer article científic i des d’aquell moment n’ha editat prop d’un centenar, seixanta dels quals estan dedicats als crancs fòssils en revistes especialitzades. També ha participat en congressos i és autor de 35 noves espècies, 12 gèneres, quatre famílies i una superfamília d’aquest artròpode.

Text: Josep Gallofré

Imatges: Àlex Ossó i Josep Gallofré.