Les festes de Santa Tecla de l’any 1939

Les cròniques de l'època parlen dels actes festius, però no que coincidia amb el moment àlgid de la repressió franquista

L’any 1939, el 23 de setembre, ara fa vuitanta-un anys, la ciutat recuperava les primeres festes de Santa Tecla després del parèntesi obligat dels tres anys de la Guerra Civil, un conflicte bèl·lic que havia finalitzat nou mesos abans amb l’ocupació de Tarragona per part de l’exèrcit franquista. En el marc europeu, només feia vint-i-dos dies que les tropes de l’Alemanya nazi havien iniciat la invasió de Polònia, una agressió que va causar l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

En aquest context, els actes del dissabte 23 de setembre van començar amb els solemnes actes religiosos a la Catedral i van prosseguir amb l’entrada de les autoritats a l’Ajuntament, passant entre dos pilars de quatre dels Xiquets de Tarragona, l’actuació del ball de bastons i la formació dels gegants i els nanos. Tot plegat, mentre l’himne nacional era interpretat per la banda de música. Després, des del balcó consistorial, les autoritats encapçalades per l’alcalde José Macián Pérez van saludar al públic congregat a la Plaza José Antonio, actual plaça de la Font. Acte seguit, hi haurà un concert de la cobla i una ballada de sardanes.

Tres de set dels Xiquets de Tarragona a la plaça de les Cols. Foto Vallvé, 24 de setembre de 1939. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.

A les quatre de la tarda, al camp de futbol del Club Gimnàstic de l’Avinguda de Catalunya, s’oferirà una demostració gimnàstica i d’exercicis paramilitars dels membres de la Organización Juvenil Española (OJE), que finalitzarà amb l’obligat cant del “Cara al sol” i “los gritos de ritual”, com recull el Diario Español. Cap a dos quarts de set s’iniciarà la solemne processó de Santa Tecla, amb la presència de la bandera de los Caballeros Cautivos i d’una secció del batalló dels Flechas Negras.

L’endemà, diumenge dia 24, diada de la Mercè, els actes van continuar amb una cursa ciclista a la Rambla i l’actuació dels Xiquets de Tarragona amb castells com el dos de sis, pilar de cinc, tres de set i quatre de set amb agulla al mig. Cap al migdia, els castellers van pujar i baixar les escales de la Catedral amb un pilar de quatre que va arribar fins a la Baixada de Misericòrdia. Tant la nit del dissabte com la del diumenge es van veure animades per les revetlles musicals a la Rambla del Generalísimo, actual Rambla Nova. Al final, com recull amb satisfacció la premsa del règim “todo contribuyó a que pongamos como nota final que la Fiesta Mayor de Tarragona de este año ha sido la mejor de ambiente y festejos populares de las celebrades hasta la fecha”.

Pilar de cinc dels Xiquets de Tarragona davant la façana de l’Ajuntament de Tarragona. Foto Vallvé, 24 de setembre de 1939. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.

Tanmateix, el que no recull la premsa és que en aquella Tarragona de poc més de 30.000 habitants, a la presó de Pilats de la plaça del Rei s’amuntegaven prop de 1.400 presos i que els vençuts i els seus familiars patien el moment àlgid de la repressió franquista a les comarques tarragonines: consells de guerra sumaríssims amb condemnes a mort i de penes de presó, confiscació de béns, depuració dels funcionaris i desterraments. Tampoc parla de l’escassetat dels aliments racionats, del dèficit d’habitatges provocat per la destrucció dels bombardejos de l’aviació franquista o del patiment de les famílies pels parents desapareguts o que havien marxat a l’exili.

Text: Jordi Piqué Padró (Cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal)
Fotografia de portada: 
Pilar de quatre dels Xiquets de Tarragona baixant les escales de la Catedral. Foto Vallvé, 24 de setembre de 1939. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu.

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>