La Disfressa d’Or, el concurs a la millor disfressa individual del Carnaval de Tarragona, ha canviat molt els últims anys. Ha abandonat el Refugi del Moll de Costa per establir-se al Recinte Firal del Palau de Congressos, el seu escenari habitual. També ha augmentat el nombre de representacions i enguany s’ha arribat a les tres desfilades. No és exagerat parlar de febre per a aquest acte per part d’una part de la població, que l’espera amb candeletes i que el viu des del públic amb la mateixa passió que un concert de rock del seu grup preferit.

La principal clau d’aquest èxit rau, sense cap mena de dubte, en l’esforç dels membres de les comparses participants, 16 enguany, que durant mesos dediquen bona part del seu temps lliure a preparar l’espectacle de dos minuts de què disposen cadascuna d’elles. Però un altre dels artífexs d’aquesta fal·lera és l’actor i director teatral tarragoní, Vicenç Cañón, qui des del 2005 exerceix de director artístic de la Disfressa d’Or.

Setmana d’assaigs

Dilluns al vespre es fa el primer assaig general al mateix Recinte Firal. Primer és el torn de les comparses del Rei i la Reina, la Ballaruga i Sinhus Sport respectivament, que enllesteixen els últims retocs del preàmbul de l’acte, un espectacle de 20 minuts del qual prefereixen no desvetllar-ne cap detall. “Al setembre ja ens vam trobar amb ells –explica Cañón– per buscar idees . Em van comentar les seves disfresses i els vaig suggerir el fil argumental de la història”.

A les 22 h arriben els integrants de les comparses a concurs. Alguns encara assaboreixen la punta d’un entrepà. És indispensable preparar-se per a una sessió que es preveu maratoniana. “Avui podem acabar perfectament a la 1 h i dimecres, quan fem l’assaig general amb els vestits, podem sortir d’aquí a les 2 h”. La feina, no és però, cosa d’una setmana. Les comparses porten temps assajant pel seu compte i Cañón fa mesos que treballa buscant músiques, redactant textos per al presentador, etc. En una setmana s’ha d’ajuntar tota la feina. L’objectiu final és donar lluïment i coherència a un espectacle que inclou moltes petites representacions.

Abans d’anar a l’escenari, toca tancar-se en un despatx amb els responsables de les comparses. “Toca fotre’ls la bronca”, diu mig en broma Cañón. A l’hora de la veritat tot es queda en un recordatori dels consells habituals, apel·lant, entre d’altres, a la professionalitat i a la companyonia. “Però sí que és veritat que de vegades em toca ser una mica el Risto Mejide de torn i dir ‘això és fluix, això s’ha de canviar’”. La recompensa val molt la pena. “Avui molta gent té vergonya, ja que no han pujat mai dalt d’un escenari, però dijous (dia de les representacions) es deixaran anar”.

L’assaig començarà amb retard respecte l’hora prevista. Alguns dels integrants de les comparses, la majoria nois i noies joves, recorden els passos de les seves coreografies. A dalt de l’immens escenari Cañón repassa els camins d’entrada i sortida de les disfresses. De les seves indicacions en dependran dos tècnics de so i quatre tècnics de llum. “Per a mi, la Disfressa d’Or és un compendi de música, lluentons i llum amb un gran esperit carnavalero –explica Cañón–. I està fet amb el cor”.

Dijous a la nit sabrem quina és la millor disfressa individual del Carnaval de Tarragona.

La Disfressa d’Or es fa, en tres desfilades, el dijous 16 de febrer al Recinte Firal del Palau de Congressos. Entrades a la venda a www.musicfromtamarit.com.