Marta Coll: “La natura i el paisatge que m’envolta i on em trobo més a gust són els meus principals temes.”

Té dos nens petits, de deu i sis anys, i no massa temps lliure. Amb tot, com que li agrada molt l’excursionisme, una afició que té de joveneta, intenta sortir tan sovint com pot a la muntanya, gaudir de la natura i descobrir llocs nous amb la família. També li agrada anar a la platja amb els nens, “sobretot a la tardor i els dies assolellats de l’hivern”, que “és quan podem jugar en “solitud” i gaudir-ne al nostre aire”. Aquí és on aprofito per practicar la fotografia, l’altra de les meves grans aficions”, ens diu; i ja no surt mai de casa sense la càmera…

Parlem de la Marta Coll, la nostra Fotògrafa Convidada de novembre, una tarragonina de naixement, resident al Serrallo, que manté la capacitat de sorprendre’s per la bellesa del que l’envolta i l’habilitat de transmetre’n tota la seva intensitat a través de les seves imatges. Avui ens explica la visió que té d’aquest art que practica.

Quins llocs de Tarragona o del Camp de Tarragona recomanaries per anar-hi a fer fotos? Hi ha algun racó que sigui el teu preferit?

És una pregunta difícil! Sóc una enamorada de la meva ciutat. De Tarragona m’agrada molt el Serrallo, sobretot en aquesta època em crida l’atenció el joc de llums que es reflecteix al mar. També té un encant especial la Part Alta, passejar pels seus carrers estrets, la gent, la vida quotidiana, la diversitat d’ambients i històries que hi pots trobar. Del Camp de Tarragona, m’agrada molt passejar pels boscos de Poblet, en qualsevol estació de l’any. I no em puc oblidar de la nostra costa, que és fantàstica: el bosc de la Marquesa, el Castell de Tamarit, el Far de Torredembarra, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar… i fins a qualsevol racó del Delta.

Com i quan va néixer la teva afició per la fotografia?

La fotografia sempre ha estat una de les grans aficions del meu pare, a casa sempre hi hagut càmera de fotos per immortalitzar esdeveniments familiars i sobretot les vacances. Aquesta afició me la va encomanar de ben joveneta, quan sortia a fer muntanyisme amb l’agrupament, de viatge i amb els amics sempre m’ha acompanyat, i tenia el costum de fer reculls fotogràfics de tot. Ara amb Instagram reconec que està començant a agafar un altre sentit.

Quina és la teva formació en aquest camp? Ets autodidacta?

Cap, és totalment autodidacta. Vaig aprenent a força de practicar i d’equivocar-me. Sovint demano ajuda al meu marit (@fotox53), que està molt més ficat en els detalls tècnics. Sempre penso que he de fer un curs de fotografia, però encara ho tinc pendent. Aquest pas serà per la jubilació, ha ha ha.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

No tinc cap estil fotogràfic definit, tampoc ho pretenc. A la meva galeria hi ha de tot, fotografio allò que m’agrada i que em crida l’atenció en un moment determinat, intento mostrar naturalitat, amb una edició senzilla. No m’agraden massa les saturacions, i busco en l’edició allò que he vist en aquell moment però que no ha quedat reflectit a la foto, matisos o recuperar colors que a cops queden desvirtuats.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? Què hi busques transmetre?

Moltes són fotografies que no van més enllà d’un paisatge, un carrer, un monument… No tinc un tema en concret, són imatges d’instants, de moments amb els meus fills i d’altres més estètiques, que visualment em resulten atractives. Si l’ocasió ho permet, les emocions o els sentiments també juguen un paper important, o almenys això intento. M’agrada també acompanyar les fotos amb cites, pensaments o reflexions.

Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat en les teves imatges?

Una mica de tot. Exceptuant alguna ocasió puntual, en què surto de casa preparada amb els meus gadgets, no surto amb cap idea predeterminada, em deixo endur per la situació que m’envolta i per la inspiració del moment.

Què té la fotografia de natura que ens agrada tant de fer i de mirar?

La natura és fascinant i molt canviant, al llarg de les estacions de l’any, ens ofereix diferents colors, llums, formes, textures, detalls, crec que és aquest conjunt que ens atrau.

I tu què hi busques? Què cal que tingui, per a tu, una foto de natura perquè et convenci i la comparteixis?

Busco transmetre el que sento en aquell moment, el que m’ofereix l’entorn, la meva percepció del que tinc al davant, ja sigui un paisatge, una flor, un animal. Una foto de natura, per convèncer, ha d’aconseguir copsar la bellesa de l’indret o el detall escollit.

Ets de les que sempre té a punt la càmera o el mòbil per treure’l en qualsevol moment? Diries que mires la realitat que t’envolta ja amb predisposició o actitud fotogràfica?

No m’agrada massa fotografiar amb el mòbil, i la càmera (rèflex) que utilitzo és massa voluminosa per portar-la diàriament a sobre, així que la majoria de fotos són fetes en sortides de cap de setmana o bé d’altres ocasions intencionades. Així i tot, sovint lamento no tenir la càmera a mà, ja que cada cop surto amb més predisposició a fotografiar allò que m’envolta. Reconec que veig coses que abans no veia, o almenys ara em fixo en detalls que abans em passaven per alt.

El patrimoni (els monuments i espais històrics) també és un tema que recorre la teva galeria, que hi va apareixent. Visualment què t’aporta i per què és interessant de captar?

El fet de viure a Tarragona fa que l’entorn de la ciutat de vegades ens passi desapercebut. Els monuments i els espais històrics formen part del nostre paisatge. M’agrada recórrer la ciutat amb la càmera i veure aquells racons del patrimoni que ja coneixia d’una altra manera, fer de turista a casa. Tarragona és història, anar caminant pel carrer i observar el que t’envolta, els estímuls que reps, tot ens influeix en més o menys mesura a l’hora de captar una imatge.

Des del teu punt de vista, en general què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Una bona foto és el resultat d’un conjunt de coses. La seva composició, els colors, la llum… Personalment, penso que ens ha de despertar alguna cosa, ens ha de cridar l’atenció i atrapar de bon principi.

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Fa tres anys, l’octubre de 2014. Vaig conèixer l’aplicació a través del meu marit; tot i que vaig ser jo qui primer va obrir el perfil, de seguida el vaig animar perquè ho fes ell. Recordo que les primeres fotografies que hi vaig penjar van ser arran d’un concurs de fotos de la setmana medieval de Montblanc.

I què creus que fa que una foto “triomfi” a Instagram?  

Jo em faig la mateixa pregunta. Tot i així, crec que a Instagram no sempre el que més es valora és la tècnica fotogràfica. Hi ha molt bones fotos amb una tècnica molt acurada, de gran complexitat en la seva execució, i no sempre són les més exitoses. Penso que hi ha fotos que agraden més per la seva espectacularitat, o una temàtica concreta, com poden ser els sunsets o els fotomuntatges. També hi ha indrets que podríem dir que s’han fet emblemàtics que triomfen més.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

De bo, que personalment m’ha fet aprofundir en la meva afició i tenir més interès per la fotografia, descobrir estils fotogràfics nous en els quals no m’havia fixat. Et permet poder gaudir d’imatges fantàstiques i connectar amb gent a qui coneixes per la seva manera de veure les coses interactuant a través de les imatges, establint amistat virtual amb qui comparteixes una mateixa afició. I, si en algun moment tinc l’oportunitat de participar en sortides i trobades amb d’altres instragramers, em permet posar-hi cara. He conegut molt bona gent, que han passat de ser virtuals a “reals”, cosa que sempre resulta gratificant.

De no tan bo, la dedicació que requereix. M’agrada veure què fa la gent a qui segueixo, i comentar les seves fotos i això necessita el seu temps. També que en aquests moments l’aplicació introdueix molta publicitat, i no entenc massa l’algoritme que fa que vegi el que ell vol o creu que em pot agradar. Tinc la sensació que em perdo moltes fotos.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

Difícil només dir-ne 5, però ho intentaré:

@quemejor3: de la Mari m’agrada, com molt bé diu ella, els seus “fotorollos” sempre em fa treure un somriure, a banda de les seves fotografies, on en destacaria la seva quotidianitat, espontaneïtat i originalitat.

@elisa_igles: d’ella m’agrada la delicadesa de les seves imatges, amb colors suaus i relaxants i la dolçor amb què les tracta.

@oscar_penelo: en destacaria la fotografia de retrat, concerts, sempre amb una edició del color molt acurada i perfeccionista.

@alisgm: amb fotografies de “proximitat”, d’ambients d’aquí, molt cuidades, naturals i amb una manera diferent de mirar.

@galarino: perquè és capaç de sorprendre’m amb cada foto i amb les reflexions que hi acompanya.

No em voldria oblidar dels “de casa”, dels quals també en podria dir uns quants: D’en @davidtarragona, en destacaria les escenes de carrer de la Part Alta, quotidianes, amb jocs de llum i color. Fetes amb molta cura tot esperant el moment oportú. D’en @jordibreso, el seu estil minimalista, la seva simplicitat i alhora bellesa. D’en @juanjofuster, en @livetgn i en @tonipascualcuenca m’agrada la fotografia de natura i de Tarragona. La facilitat que tenen per mostrar-nos la bellesa del lloc, la composició de les seves imatges em fascina.

Al final n’han estat 10!

Quin tema tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

La natura i el paisatge que m’envolta i on em trobo més a gust són els meus principals temes. He fotografiat alguns dels racons del Camp de Tarragona que més m’agraden i que comparteixo tot sovint amb la família i amics. Espais naturals propers, que tenim al voltant sense anar massa lluny de casa.

Moltes gràcies, Marta! Ja estem impacients per descobrir la seva sèrie… Recordeu que podreu seguir-la durant el mes de novembre a les xarxes de @tgncultura, a Instagram, Facebook i Twitter.

Imatges: Marta Coll (@marta.coll a IG)
Entrevista: Rosa Comes