‘Metal’ fet a casa amb dimensió internacional

Començar tocant amb els amics als Pallaresos i trobar-se, uns anys després, fent concerts a Finlàndia o editant un disc al Japó. Aquesta podria ser, resumint molt, la història d’Ankor, un grup de metal del Tarragonès que està vivint una gran projecció. De moment, els podrem escoltar aquest divendres a la nit, tancant el festival de l’Associació de Músics de Tarragona (aMt), en el marc de les festes de Sant Magí.

Tot va començar el 2003, quan dos amics de 14 anys dels Pallaresos van decidir formar una banda i fer versions de les cançons que més els agradaven. El grup va anar renovant alguns dels seus components fins que el 2005, amb la incorporació de la vocalista d’ulls penetrants Rosa de la Cruz, va establir-se amb els seus sis components actuals i es va decantar de forma definitiva cap al metal. La presència d’una dona al capdavant del grup va valer-los les crítiques dels més puristes, que irònicament els qualificaven de tocar heidi-metal.

A principis de 2008 es va publicar Al fin descansar, un primer disc produït per ells mateixos i que els va servir per donar-se a conèixer dins del panorama musical estatal.

Un dels moments decisius del grup va arribar un parell d’anys més tard quan van decidir canviar el castellà per l’anglès a l’hora de preparar el seu segon disc. “Estàvem més influenciats pel metal que es feia al nord d’Europa i aquest nou estil ens sonava estrany en castellà“, admet David Romeu, un dels guitarristes de la banda. Amb l’ajuda d’una professora d’anglès per perfeccionar les lletres i la pronunciació, la tardor de 2011 es publicava My own angel, el segon disc d’estudi de la banda, que confirmava el canvi de la banda cap a un metal més melòdic.

Un correu electrònic va acabar de donar empenta i projecció internacional als Ankor. El suec Patric Ullaeus, un dels directors de videoclips de rock dur més prestigiosos, va acceptar la proposta de dirigir el primer videoclip de la banda. “Ens pensàvem que ni ens respondria i ens va dir que li encantava la cançó (‘Remaining’) i l’estètica de la banda“, confessa el baixista Julio A. López. Uns mesos després van repetir amb Ullaeus per enregistrar “Completely Frozen”, un espectacular videoclip que ha circulat molt per Internet i que els ha obert les portes per tocar a Finlàndia o editar el disc al Japó.

L’èxit a Internet, cuidat amb una bona presència a les xarxes socials, els ha permès agafar rellevància a l’estranger, però també pot tenir la seva lectura negativa: “gent de la indústria musical ens ha dit que si haguéssim aparegut fa 8 anys, haguéssim pogut vendre 100.000 discos a Espanya —admet David Romeu—. Ara pràcticament no venem discos però en canvi tenim projecció internacional“.

Aquest estiu els Ankor han pogut fer molts concerts i han participant en festivals com el Costa de Fuego de Benicássim. Encara estan lluny dels professionalisme, però Rosa de la Cruz ja ha hagut de deixar la seva feina per incompatbilitats d’horaris. Tot i que viuen al dia, tenen la sensació que es troben en un moment decisiu que els pot permetre fer el salt cap a l’èxit. El tercer disc, en el qual hi treballaran l’any vinent, segurament hi tindrà molt a dir.