El químic Pablo Solís (Tarragona, 1992) va decidir, a finals de l’any 2017, completar, a Nova Zelanda, els seus estudis de doctorat. La manca d’oportunitats i les ganes de conèixer món el van empènyer, en plena jovenesa, a acceptar l’oferta. El seu treball a la Auckland University of Technology (AUT) se centra en la investigació de la catàlisi i la síntesi, que pot tenir aplicacions pràctiques en l’impacte econòmic i ambiental de determinats processos químics.

Aquest és el tercer any consecutiu que Solís resideix a la ciutat d’Auckland, tot i que en aquest període ja ha tingut ocasió de recórrer, en vehicle, bona part del país, que compta amb uns 268.000 quilòmetres quadrats d’extensió.

De Nova Zelanda l’han enamorat els paisatges, que són “impressionants”, així com el caràcter dels neozelandesos, que al seu parer solen ser “persones relaxades i alegres”. El ritme de vida, allà, és diferent, i les maneres de fer vida social també. “A Nova Zelanda, entre setmana, la gent no fa gaire vida fora de casa, en les estones lliures. Quan tenen un parell de dies de festa, acostumen a agafar el cotxe i marxar de ruta”, afirma.

Tot i que el separen de casa més de 20 hores d’avió, intenta tornar sempre que pot, per retrobar-se amb la família i els amics. Enyora l’ambient que es respira als carrers, en una ciutat mediterrània com Tarragona. És un apassionat de les festes de Santa Tecla, i de la gastronomia. Entre els seus plans, quan , no hi falta mai un bon esmorzar, amb ‘callos’, llonganissa amb fesols o cua de bou. De la gastronomia neozelandesa en recomana, sobretot, les carns, que diu que són les millors que ha tastat fins ara.

La seva previsió és instal·lar-se de nou a la ciutat pels volts del 2021. Se sent molt còmode a Nova Zelanda, però en finalitzar el doctorat li agradaria “continuar en el camp de la investigació química des de més a prop”. Mentrestant, continuarà investigant i gaudint, de tant en tant, dels paratges naturals neozelandesos.

Text: Enric Garcia Jardí
Fotografies: Cedides

Etiquetes: , , , , ,