Més de 500 parelles lingüístiques s’han format durant el passat 2019 gràcies al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, que atén les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Què és exactament una parella lingüística? Segons explica Gerard Escarré, dinamitzador del Voluntariat per la Llengua, per formar una parella només cal que hi hagi un aprenent amb una base mínima de català i un voluntari que parli habitualment el català. No calen titulacions de cap mena.

“Hem de tenir clar que els voluntaris no fan la feina d’un professor, simplement ajuden als aprenents a practicar el català de forma distesa una estona cada setmana”, explica Escarré.

La iniciativa Voluntariat per la Llengua es va iniciar fa 15 anys i des de llavors han estat molts els aprenents que han millorat el seu nivell de conversa en català gràcies a voluntaris que els han dedicat el seu temps.

De fet, hi ha aprenents que, actualment, han assumit el rol de voluntaris. És el cas de la Lucía Virgen. La Lucía va arribar a Catalunya l’any 2011. Mexicana d’origen, al cap de poc temps d’estar a Tarragona va apuntar-se al Consorci per estudiar català. “Vaig decidir fer la meva vida en català i quan vaig tenir prou nivell com per passar a l’altra banda, no m’ho vaig pensar, havia de fer de voluntària”, explica Virgen.

Segons aquesta mexicana que parla un català esplèndid, ser voluntària li permet conèixer gent, però també ajudar a aquelles persones que estan passant pel mateix procés que va passar ella. “Crec que la meva experiència els encoratja i els hi fa perdre la vergonya a parlar en català, encara que els pugui costar una mica”, afirma Virgen.

Si algú vol ser voluntari únicament cal que vagi a les oficines del Centre de Normalització Lingüística (CNL), ubicades a l’antiga Facultat de Lletres (plaça Imperial Tarraco, 1) i ompli una fitxa amb les seves aficions i la seva disponibilitat horària. “Nosaltres els hi donem un material de suport amb temes per parlar i quan han completat les deu hores del programa, els hi fem un seguiment per saber com ha anat”, diu Escarré.

Tot i tenir un elevat nombre de voluntaris, encara en calen més. Gerard Escarré explica que sempre intenten que els aprenents canviïn de voluntari en cada torn perquè s’acostumin a parlar amb gent diversa. I és que, els alumnes poden fer un màxim de 30 hores amb una parella lingüística, 10 hores per cada trimestre.

En alguns casos, la falta de voluntaris la supleixen fent alguns grups de conversa, és a dir, a un voluntari se li assignen dos aprenents. Uns voluntaris que acostumen a tenir perfils molt variats, ja que hi ha des de gent universitària, fins a gent jubilada a qui li interessa col·laborar.

Si tens una hora lliure a la setmana i vols participar en la iniciativa del Voluntariat per la Llengua, pots inscriure’t aquí.

Text: Laia Díaz
Fotografies: Cedides